luz de aurora 2008

continueu lluitant....

2009-08-11T13:37:00.003+02:00

CONTINUEU LLUITANT.... El passat divendres 17 de juliol Aurora ens va deixar.
Ha lluitat i lluitat...Trencant totes les estadístiques que li diagnosticaven tres mesets de vida s'ha plantat en 4 anys d'energia i positivitat. Encara al llit em va demanar que us escribís. " Què sinó la gent deixa de mirar el bloc..." Bé, aquí em teniu.
Rellegint tots els articles veus l'enamorament d'una persona per la vida, tal com raja, sense por. Puc assegurar-vos què el més fàcil és enfonsar-se per una malaltia però que finalment el que queda és el viscut. Aquesta lluita serena també ajuda als que rodegen als malalts oncològics. Així tú també pots ajudar als que tenen la malaltia. Què tot és un flux d'energia que s'intercanvia.

És fàcil dir-ho si no estàs malalt pensareu... Doncs, no sè si és fàcil o no però us asseguro que no tinc millor lliçó apresa.
La meva mare em va ensenyar que caure pel camí i deixar-nos arrossegar pel corrent és el més fàcil. El valor és aixecar-se i continuar endavant un dia, un mes, unes hores.... El viscut ningú t'ho podrà prendre. La malaltia no pot detenir-nos. Hem de continuar endavant.
El càncer és una malaltia cruenta. Tot i així, pot sonar estrany però la meva mare ha estat més viva que mai aquests quatre anys. No moria. En tot aquest temps, ajudant i donant suport a moltes persones a través de les associacions en les que es va involucrar (el far i accc) repartia vida.

El blog li servia per mostrar que hi ha motius pels que continuar.... Què cada dia pot haver bones notícies si ens ho proposem...

Insuflant ella aquesta energia us asseguro que també en rebia. Veure algu enfonsat i oferir-li la mà per ajudar a aixecar-se et dóna la gratificació de veure-l caminar tot sol sabent que fas ben fet.
No tinc la sensació de que el càncer hagi pogut amb la meva mare. Ens va demanar què el dia del seu enterrament no ploressim. És fàcil de dir pel que se´n va. Crec que qualsevol que vingués va veure que havia molts moments en que acabaves somrient recordant-la. Sovint quan penso en ella em passa el mateix. Em salten les llàgrimes però finalment acabo somrient recordant algun moment alegre viscut amb ella. És llavors, quan sè què allà on és ella també em somriu i em perdona les llàgrimes i la tristor inicials... Us demano que feu el mateix.
Un dels darrers dies em donar la imatge i el missatge que volia posar en aquest article: LLUITEU !
Si algú volgués continuar amb el bloc només cal que m'ho faci saber. Ella estaria contenta.
Al setembre llençarem les cendres en un raconet al que li agradava anar a donar un volt i fruir d'una bona companyia. Esteu convidats.
Molts petons a tothom.
La família d'Aurora gloriacanut@gmail.com

ATENCIO PSICOLOGICA DEL PACIENT

2009-06-05T23:11:00.009+02:00

CANCER: CAL PARLAR...

Hem de parlar sobre aquesta malaltia; la seva freqüència i importància ho fan necessari…/…Així la coneixerem més; així podrem lluitar millor contra ella. I cal fer-ho no tan sols des d’una perspectiva divulgadora, sinó també des d’un punt de vista humà…/…

També hem de tenir en consideració que la relació metge-malalt que fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre…/…

La pràctica de l’atenció centrada en el pacient demana al metge entendre i respondre als sentiments les pors…/… i les expectatives dels pacients”

…/…Segons els entesos, podríem definir la comunicació com una habilitat bàsica en l’art de la medicina, i la informació, com la seva eina terapèutica. Però perquè aquesta darrera sigui útil ha de poder minvar la incertesa del pacient, augmentar la seva habilitat per actuar en benefici propi contra el seu procés i, al mateix temps, reforçar la relació amb el seu metge.

…/…Com a regla general, si un pacient no aconsegueix superar ( el càncer)…/…dins del primer any del diagnòstic és més propens a desenvolupar un estat ansiós i depressiu o la combinació d’ambdós. Tot això sense tenir en consideració els problemes addicionals causats pel tractament contra el càncer..

…/…El comportament ansiós s’ha de diagnosticar quan els pacients presenten una incapacitat persistent a relaxar-se o a deixar de preocupar-se, quan no es poden distreure ells sols d’aquestes preocupacions o deixar distreure per d’altres. Tot això comporta un canvi significatiu, tant qualitativament com quantitativament, de l’estat d’humor habitual…/…

…/…Un error massa comú és argumentar o considerar que la depressió en els pacients amb càncer és inevitable i per tant defensar obertament que el tractament és innecessari. Res més equivocat.

…/… És cert que en ocasions hi ha sentiments tan íntims que la persona escull guardar o oferir a qui creu convenient i que potser no cal anar a cercar, tot gratant massa, sense que t’hi convidin.../...

Però en conjunt, es perfilen una sèrie de necessitats en el camp de l’oncologia que fan avinent un major estudi i recerca en els aspectes psicològics i socials. Per totes aquestes coses, l’atenció integral del pacient amb càncer ha d’incorporar avui l’atenció psicològica com una variable de considerable importància.../...

Font d’informació: https://www.comb.es/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf -

CADA DIA UN ACUDIT

2009-05-31T12:32:00.006+02:00

QUAN S’ESTÀ MALALT ES FACIL CAURE EN EL DESANIM

Tan fàcil com perillós!

Segons un estudi dut a terme per investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona: “ La depressió severa duplica el risc de mortalitat en els malalts de càncer”

“…/… les dades demostren la importància de la detecció precoç i del tractament de la depressió major en aquests malalts ../... Així, malgrat que no es pot explicar amb exactitud l'associació entre depressió i mortalitat, els investigadors recalquen que s'hauria d'impulsar la creació d'un protocol de tractament psiquiàtric i oncològic integrat, dirigit no només a les persones amb quadre depressiu, sinó als malalts als quals la notícia els ha entristit en gran manera.../...”

Font d’informació: http://www.3cat24.cat/noticia/99384/altres/La-depressio-duplica-el-risc-de-mortalitat-en-els-malalts-de-cancer

L'estudi posa de manifest l'elevada prevalença de trastorns mentals en els pacients oncològics i la necessitat de fer-los un seguiment més pròxim per detectar els símptomes d'ansietat i depressió de manera precoç i poder-los tractar així eficaçment.

De manera que FORA LA TRISTOR!
Jo utilitzo un mètode força particular: Cada dia miro de buscar un acudit que m’agradi i quan l’he trobat l’escampo: L’explico a la família en la sobretaula, en la trobada amb algun amic ...

A mi em funciona , és fàcil, econòmic i efectiu.

EL RACÓ DE LA PLOMA

2009-05-31T11:52:00.003+02:00

La felicitat és una actitud més que una meta.

Allò que denominem felicitat no és un objectiu a perseguir o un lloc on arribar. Més aviat ha de ser una actitud, una forma de caminar per la senda de la vida.

Aurora

ARRISCAR O NO?

2009-05-20T20:53:00.009+02:00

I SI VAN MALDADES?

Davant el diagnostic de qualsevol dolença el pacient sempre fa especial èmfasi en que vol resultats i reclama del seu metge solucions.

Els doctors ens expliquen :

1- El que saben -les dades.
2- El que creuen -la hipòtesis.
3- Tot allò que s’ha pogut verificar – les explicacions o afirmacions contrastades.

Al mateix temps, la societat ha d'exigir que les decisions tinguin sempre el suport científic i tècnic adequat i siguin proporcionals als fins perseguits.

Ara bé, en ocasions la presa de decisions per aplicar un tractament pot ser crítica. En aquesta situació d’incerta hem de compartir les responsabilitats entre tots: metges i pacients- i no sempre és fàcil.

Si van maldades el pacient recriminarà al metge, és per això que no tots els facultatius arrisquen.

UN PETIT RESPIR

2009-05-17T21:37:00.010+02:00

UNA TROBADA DE DEU MINUTS CADA DIA

Un petit respir al dia beneficia l'equilibri psíquic i permet més autoconeixement.

…/…En el dia a dia hi ha tantes coses per a fer i per a atendre que el poc de temps que resta de les obligacions es dedica al descans. Però aquest lapse que tan bé serveix per a reparar les forces perdudes no comporta necessàriament moments d'oci, ni procura una treva per a cuidar-se un mateix. Encara més, la dinàmica ens porta moltes vegades a cedir les hores lliures de què disposem per a satisfer els altres i complir amb guions socials.
.../...Hi ha una parcel.la oblidada i deixada de banda que ni trobem a faltar: la d'estar centrat un amb un mateix durant un temps, encara que siga reduït, al dia.../...

Programar el nostre temps:

Amb deu minuts escassos n'hi ha prou per a recuperar aquesta parcel.la. El fet de fer-ho, implica:
- Tenir-nos en compte.
- Donar-nos un lloc en les prioritats de les nostres accions.
- Pensar que som importants.
- Cuidar-nos igual que cuidem dels altres.

Si un familiar o un bon amic ens sol.licités deu minuts diaris gairebé de segur que no dubtaríem a concedir-los-els. Per què no hem de tenir les mateixes cures i atencions per a nosaltres? Per què ens costa tant veure'ns i sentir-nos com el que som: una persona important? Deu ser que no ens valorem ni ens estimem? …/..

Gaudir del nostre temps a soles?

Deu minuts amb nosaltres mateixos NO són per a:
- Aclaparar-nos amb tot el que hauríem d'haver fet o ens falta per fer.
- Recordar els nostres malestars, tant físics com emocionals.
- Donar voltes a qualsevol fet que ens té preocupats.
- Buscar solucions per a problemes que tenim pendents.
- Pensar, analitzar i fer treballar la ment.
- Aïllar-nos amb les nostres preocupacions o pensaments recurrents.

Deu minuts amb nosaltres sí que són per a:

- Aïllar-nos dels nostres problemes, donar-nos un respir de les preocupacions i una treva de les obligacions.
- Donar-nos un temps per a constatar la importància que ens atorguem.
- Connectar amb la nostra soledat.
- Estar físicament sols amb el nostre cos i la nostra ment.
- Sentir-nos i conèixer-nos més i millor.
- Abandonar-nos a res.

Durant aquests deu minuts:
- Unes vegades s'amuntegaran els pensaments, i en d'altres ens vindran d'un en un, o cap. Els pensaments cal deixar-los passar, sense aturar-nos en cadascun ni concedir-los interès.
- Al començament pot ser que aquest temps incomode i inquiete, igual que la primera vegada que compartim un espai i un temps amb algú que no coneixem.
- Ens habituem a escoltar-nos per a deixar de ser estranys de nosaltres mateixos.
- Trobarem el gust i el plaer de gaudir de la nostra companyia, i valorar-la més…/..

Font d’informació: Revista CONSUMER EROSKI.url

SEXUALITAT I CANCER

2009-05-16T01:36:00.019+02:00

EROTISME EN LA PARELLA - NECESSITAT BASICA

Gràcies al diagnòstic precoç i als avenços del tractament contra el càncer, hi ha hagut un augment molt significatiu en el nombre persones supervivents a un càncer. Desgraciadament, els tractaments poden comportar efectes secundaris que acaben afectant la qualitat de vida d’aquestes persones. Entre les seqüeles que de forma més negativa impacten en la qualitat de vida de les supervivents a un càncer són les alteracions de la sexualitat.

La sexualitat i la seducció son necessitats bàsiques de l’ésser humà com també ho és buscar afecte, i malgrat que és possible reprimir-ho o negar-ho, no ho és anul·lar-ho.
Comprèn tot un món de possibilitats, que es poden expressar de moltes maneres (carícies, petons, una mirada...), de les quals el coit vaginal és només una d’elles, però no l’única.

Cada ésser humà viu la seva sexualitat de manera única i individual. No hi ha normes ni models a imitar. Cada parella ha de descobrir el seu, ja que objectiu del sexe pot variar en cada relació: procreació, plaer sexual, relació convivencial...

LES COSES ESTAN CANVIAN

2009-05-11T00:01:00.010+02:00

LA RESERCA ONCOLOGICA ENS REVELA ELS SECRETS DEL CANCER

L’ investigació oncològica i clínica a possibilitat que les “falles” en la nostre maquinaria cel·lular es resolguin amb un percentatge d’èxit que augmenta any rere any.
Les coses van canviant i el càncer a passat a un altre estadi en el qual el control i la curació és més que anecdòtic o una singularitat excepcional.

El Dr: Joan Massagué i Soler Massagué - que és un dels investigadors més importants en les àrees de la regulació de la divisió cel-lular i de la metàstasi del càncer, autor d'uns 250 articles científics sobre aquests temes i un dels cinquanta investigadors més citats en totes les àrees científiques en els últims vint anys- ens explica que: “La recerca oncológica recent ens ha revelat secrets prèviament impenetrables sobre l’origen i el desenvolupament dels tumors. Els nous medicaments que han sorgit d’aquest progrés han convertit en indolents algunes formes de cáncer que anteriorment eren letals.

.../...Però els beneficis clínics, tot i ser tangibles, són encara mínims. Què cal, doncs, per a dominar el càncer en les properes dècades? Cal, clarament, una integració més estreta entre els investigadors que treballen al laboratori i els experts clínics. Però per materialitzar la promesa actual calen, sobretot, actituds socials, culturals i polítiques que facilitin la incorporació de l’ètica científica a la vida quotidiana i als interessos nacionals…/… Armats amb el fruit de diverses dècades d’inversió en recerca, els oncòlegs de principis del segle XXI estan aclarint de manera accelerada els misteris del càncer…/..

Font d’informació:

http://centenari.iec.cat/ConferenciaDrMassague-Catala.pdf

ANIMEU-VOS!!!

2009-04-29T18:29:00.013+02:00

LLUITA MES ENLLA DE LA PRIMERA TEMPTATIVA

Nosaltres som responsables directes de vetllar pel nostre ben estar i la nostra salut però no sempre ho aconseguim. Hi ha trastorns en l’organisme que s’escapen del nostre control i és llavors que apareix la malaltia.

En la facultat de medicina s’explica que el metge ha de fer tot el possible per curar i mantenir viu i esperançat al pacient.

Així doncs, cal tenir en compte i valorar molt positivament la preparació i professionalitat dels nostres facultatius especialistes, que davant el diagnòstic activen tots els protocols possibles d’actuació al seu abast amb un l’abordatge multidisciplinari i cada vegada amb més exigit.

Tingueu en compte també que hi ha altres professionals i teràpies amb les quals podeu activar els vostres propis recursos a l’hora que potenciar els tractaments mèdics. Aneu en compte però, de no patinar en fal·làcies ni falses expectatives.

D’altre banda, una malaltia greu pot ser una travessia terriblement solitària. Una condició indispensable per superar aquesta situació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Permeteu que faci una afirmació en la que crec: Si voleu saber si sou capaços de superar una dificultat, un obstacle, un repte o una malaltia no us quedeu en la primera temptativa i aneu més enllà. Us sorprendrà descobrir fins on pots arribar.

Jo ho estic fent així i com podeu veure el resultat és magnífic -contra tot pronòstic continuo sumant aniversaris...

Animeu-vos!!!

CANCER I ALIMENTACIO

2009-04-18T21:23:00.009+02:00

UNA DIETA EQUILIBRADA LA MILLOR PREVENCIÓ

El 35% de les patologies cancerígenes es vinculen amb el règim alimentari, per la qual cosa tenir-ne cura adquireix una gran rellevància.

La relació entre el càncer i l'alimentació és un fet. Encara que els seus límits no estan encara molt definits, en la dècada dels 80 es va establir que al voltant del 35% dels càncers tenien l'origen en l'alimentació o hi estaven vinculats. A partir de llavors s'han multiplicat els estudis en la matèria i al 1997 es va publicar un exhaustiu informe titulat "Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global", publicat pel Fons Internacional per a la Investigació del Càncer i l'Institut Americà per a la Investigació del Càncer.

En aquest informe es va establir que l'adopció d'uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals en tot el món entre un 30% i un 40%. Si a això sumem el fet de deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60%-70%.

Associació entre dieta i cáncer
No resulta fàcil determinar amb exactitud l'associació entre l'alimentació i el càncer. Els hàbits alimentaris són molt diferents d'uns individus a uns altres, i també ho és el mode en què cuinem i conservem els aliments. A més, cal tenir en compte altres variables relacionades amb l'origen o el desenvolupament del càncer, com el tabac o altres substàncies a què estem exposats, ja siga al treball -fum de soldadura, gasos de pintures o vernissos, etc.- o al lloc en què vivim -contaminació mediambiental-, sense oblidar la mateixa genètica. Per això, quan s'estableix la relació entre dieta i càncer, de moment es parla d'associacions "convincents", "probables" o "possibles".

A tall d'exemple es considera que les verdures posseeixen un paper protector "convincent" enfront dels càncers de boca i faringe, esòfag, pulmó, estómac, còlon i recte; "probable" enfront dels de laringe, pàncrees, mamella i bufeta, i "possible" enfront dels de fetge, ovari, endometri, coll de l'úter, pròstata, tiroide i ronyó. Per contra, es considera que les dietes molt calòriques o riques en greix i proteïnes, coccions com la barbacoa o la graella, l'abús de l'alcohol i de la carn, de fumats i de la sal, a més de l'obesitat, augmenten el risc d'aquesta malaltia. En particular es creu que és "probable" que l'abús de carn incremente el risc de càncer de còlon i recte, i que és "possible" que ho faça davant dels de pàncrees, mamella, pròstata i ronyó.

Components "protectors" dels aliments
Fibra: un consum elevat de fibra a partir de la ingesta de fruites, verdures, pans i cereals integrals i llegums resulta beneficiós. Ajuda a reduir el risc de càncers localitzats en el tub digestiu i els que depenen d'hormones -mamella, endometri i pròstata-.

Vitamines: una dieta variada rica en fruites i verdures esdevé fonamental. La ingesta de vitamina A, de betacarotè i altres carotenoides -substàncies naturals que donen als vegetals tons grocs, ataronjats i rogencs, de vegades emmascarats pel verd de la clorofil·la-, exerceixen un paper protector enfront de certs càncers. Les seues fonts principals són la llet i els derivats, el rovell, vísceres com el fetge i, pel que fa a la provitamina A, les hortalisses i les fruites. La vitamina C ajuda a reduir el risc de càncers de mamella, coll uterí, intestí, pulmó, boca, esòfag i estómac. Les seues fonts alimentàries més importants són les fruites (cítrics, kiwi, maduixes, meló, etc.) i les hortalisses. La vitamina E o tocoferol també ajuda a reduir el risc de càncer i les seues principals fonts en la dieta són els olis vegetals de primera pressió i els productes elaborats amb aquests (oliva, gira-sol, soja...), els fruits secs, els cereals de gra sencer i el germen de blat.

Minerals: es considera que el seleni ajuda a reduir el risc de leucèmia i de càncers de còlon, recte, pulmó, mamella i ovari. Alguns estudis suggereixen que nivells baixos de zinc s'associen amb incidències més altes de càncer d'esòfag i de pulmó. En quant al iode, la seva carència en la dieta sembla que té relació amb un major risc de càncers de tiroide i de mamella.

Font d’informació: http://revista.consumer.es/web/ca/20051201/alimentacion/70095.php

EL RACÓ DE LA PLOMA

2009-04-09T20:34:00.005+02:00

“Hay dos días de máxima importancia en la vida de una persona: el día en que nace y el día en que descubre por que”

Willian Barclay: Teólogo y escritor escocés

"DEJA DE HACER EL GAMBA"

2009-04-09T20:12:00.008+02:00

CAL PRENDRE EL SOL AMB PROTECCIÓ

És una recomanacio de l’AECC i el Ministeri de Sanitat.

La pell és sensible i prendre el sol en excés ens pot acabar passant factura.

Un excés de sol sense la protecció adequada pot repercutir en la teva salut. Any rere any es diagnostiquen més de 150.000 nous casos de càncer de pell.
“ S’ha demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de rics més important de càncer de pell. Més del 90% dels casos de càncer de pell es podien prevenint evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant d’infantesa i l’adolescència”
Font d’informació:

http://www.iconcologia.net/catala/professionals/publicacions/iconews/iconews85.pdf

Més informació a:

http://www.alevosia.com/magazine/2006/06/decalogo_para_tomar_el_sol.php

http://www.todocancer.com/NR/rdonlyres/B73B25A9-AF32-414C-9600-D9828C50BF05/0/carrefour_rectificado.pdf

ELS CANVIS ENS PERMETEN AVANÇAR

2009-03-27T21:28:00.012+01:00

ES TEMPS D'ATREVIR-SE A FER COSES NOVES

Em diagnosticaren càncer, amb mal pronòstic, - la mort en mesos -.

Em vaig dir a mi mateixa: que puc fer?
Com puc ajudar als metges: que puc aportar jo?
-Curiosa reflexió- QUE COM PODIA AJUDAR JO ALS METGES!!!

I mentre deixava anar les meves emocions vaig notar el pessigolleig del repte, la sensació embriagadora del límit.

Amb el temps, he descobert que viure és molt més senzill del que em pensava i que els reptes són una oportunitat magnifica per millorar i descobrir els nostre potencial.

Certament, que si estàs malalt el cos t’està fent una mala passada, però.. la teva ment la controles tu!
Controla les teves emocions. Les emocions les crea un mateix!

Puja la autoestima! La valoració d’un mateix depèn de com VISQUEM i MANEGUEM les nostres emocions.

Quina pot ser la teva motivació: viure!

- Possiblement un pacient oncològic crònic pot arribar creure que la “la felicitat ja no es al seu abast.
- Bé doncs : “ Es possible que no puguis fer allò que t’agradaria fer per tal de ser feliç, però... pots fer un canvi i aconseguir “que t’agradi allò que fas ho iniciar altres activitats”.
Es temps per a atrevir-se a descobrir el teu potencial.

Mai deixis de lluitar !!!

ALBERT CASALS

2009-03-24T17:58:00.009+01:00

LA REVOLUCIÓ POSITIVA

La primera regla per la superació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Albert Casals és un jove català que ens ofereix una lliçó de vida. Té 18 anys i des dels 8 va amb cadira de rodes, però això no li impedeix viatjar tot sol i sense diners per tot el món.

Ha escrit un llibre, "El món sobre rodes", una història d'aventures i superació personal d'aquest adolescent carismàtic.
El periódico.cat del dia 23 de març ha editat una entrevista que paga la pena de llegir:
“.../...
--Viatja des dels 14 anys. ¿Per què?

--Gairebé sempre faig el que vull i tenia moltes ganes de viatjar. ¿Per què esperar, si viatjant sóc feliç?

.../...--¿El van ajudar els pares?

--Ells volen que jo sigui feliç, i saben que viatjant ho sóc. He tingut molta sort amb ells.

--¿Què és el que més li agrada dels viatges?

--La gent. Trobes gent meravellosa que t'ajuda. No m'interessa veure monuments ni anar a menjar a restaurants. En tinc prou de ser-hi.

--¿Sempre viatja sol?

--Sol i en autoestop. Abans gastava tres euros al dia per menjar, ja que dormo als parcs o a la platja. Ara he tornat d'un viatge per Amèrica i he aconseguit no gastar res. Vaig sortir amb 20 euros i vaig tornar amb 20 euros al cap de sis mesos.

--¿I com ho va aconseguir?

--Faig màgia al carrer o toco música. A la gent li agrada i em regala menjar, i a vegades em convida a dormir a casa seva. És fàcil fer amics.

--¿No és un destorb desplaçar-se en cadira de rodes?

--Mai ho he vist així. Ni al principi. Ara ja la domino i fins i tot he anat per la platja i el desert.../..”

L'Albert ens ofereix un magnífic exemple de superació davant les dificultats i ens mostra que la fortalesa humana pot superar les dificultats del destí.

Si voleu llegir tota l’entrevista ho podeu fer des de: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=597364&idseccio_PK=1006

A més, si el voleu escoltar-lo ho podeu fer des de la web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/1096919/Albert-Casals-Anar-amb-cadira-de-rodes-es-un-avantatge

LA PARELLA DAVANT EL CANCER

2009-03-21T17:02:00.011+01:00

LA FALTA DE SALUT SUPOSA TOT UN REPTE

Bàsicament, l'acte sexual, en el seu sentit estricte, està circumscrit al coit, però en un sentit més ampli també contempla moltes altres accions, com són la coqueteria, la galanteria, les carícies, etc. És a dir, la sexualitat també és un camí per manifestar afecte i tendresa.

Cadescun de nosaltres és la mateixa persona al llag de la vida, però el nostre aspecte i circunstàncies van canviant. Les relacions de parella també.

“Cuidar a una persona que pateix un càncer no és una tasca fàcil. És freqüent plorar en silenci i portar el pes del neguit tot sol i també es tendeix a amagar les emocions i els sentiments per no desanimar ni amoïnar a l’afectat o a la resta de la família
“Sovint, el paper de cuidador l’assumeix la pròpia parella; .../.. Habitualment, si la relació era bona, és probable que aquesta crisi de salut els uneixi encara més. Si, en canvi, existien problemes, el càncer pot arribar a separar un matrimoni.../.. És important, si cal, recórrer a ajuda especialitzada per poder treure tota la ràbia i impotència acumulades, o bé parlar amb algú de confiança amb qui abocar tots els temors.

En una situació com aquesta, les relacions sexuals s’acostumen a ressentir.../...
No obstant, això no vol dir que no calgui l’afecte, sinó tot al contrari, és més crucial que mai.../.. S’ha de parlar, plorar, no és bo reprimir-se; plorar conjuntament també uneix.

És innegable que un càncer canvia la vida als dos membres de la parella i és també força probable que certes pors no arribin a desaparèixer mai. Però, en tot cas, amb una sòlida relació de parella es pot fer tot el possible per millorar la qualitat de vida i afrontar els problemes amb el doble de força.”
Font d’informació:

http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=20980

Pàgina d’interès:

http://picam.molinsderei.net/?go=e6598a7e63ddfde814ae5064e41bc9ab1d2a46a8a519c6f879f890e48639c9571b96f0efc6668a722542e4c3b252b1c378c683182197d849

EL RACÓ DE LA PLOMA

2009-03-15T18:56:00.004+01:00

Valentia no es la ausencia del miedo, sino la capacidad de seguir adelante a pesar del miedo.

Paulo Coeho

EN LA CONSULTA DEL METGE...

2009-03-12T18:35:00.017+01:00

COM EVITAR MALS ENTESOS

…/…S'ha constatat que amb massa freqüència i per diversos motius com ara mancada de temps, oblits o nerviosisme, els pacients no arriben a aprofitar al màxim la consulta del metge, el que pot implicar una segona visita.

Dintre dels oblits més freqüents es troben les recomanacions realitzades pel metge de família respecte a la posologia i durada del tractament. Si no existissin aquests oblits, es milloraria el compliment terapèutic i disminuirien els problemes relacionats amb l'ús dels medicaments.

En aquest sentit, una vegada dintre de la consulta es recomana prestar especial atenció a les indicacions sobre la posologia dels medicaments, entre unes altres, i repetir al metge el que s'ha entès per a comprovar que és correcte i que no s'oblida gens. A l'abandonar la consulta, i abans de sortir del centre, resulta aconsellable repassar si és necessari demanar hora per a acudir a la consulta amb algun especialista o si ha de sol·licitar algun document. ../…

Font d’informació: http://www.universitatpacients.org/aula-es1/news/index.php?ficha=260

També seria bo preparar la visita: apuntar les preguntes o dubtes que es vagin a plantejar al metge, dur una agenda o llibreta per a poder apuntar les coses que li digui el facultatiu o anotar el moment en el qual li ocorre alguna cosa, té un símptoma o va oblidar prendre un tractament amb la finalitat de dir-se'l al metge sense equivocacions…/…

Totes aquestes estratègies ajuden a anticipar els aspectes que han de ser tinguts en compte per a preparar millor la visita al metge.

CANCER I EMOCIONS

2009-03-09T10:43:00.004+01:00

LA QUIMIOTERAPIA ESPANTA

Naturalment que espanta! Els tractaments ens destaroten l’organisme, les emocions i els sentiments.

La persona afectada d’un càncer pateix un impacte emocional que altera la seva vida i la de la seva família.

El temor i la por son emocions que fàcilment afloren en circumstàncies tan delicades com el diagnòstic d’una dolença oncològica

No dubti en compartir i comunicar al seu metge qualsevol trastorn emocional que l’angoixi, com la tristesa, el plor, l’apatia...

El servei d’infermeria d’oncologia està especialment sensibilitzat i qualificat per donar-vos un cop de mà. Ells l'informaran sobre quines tècniques hi ha per afrontar millor el tractament, com per exemple desenvolupar actituds positives durant el procés de curació...

Consulteu els vostres símptomes per poder rebre ajuda. Dialogar sobre tot això et donarà una visió real i propera sobre el càncer: trencant amb els tòpics.

EL RACO DE LA PLOMA

2009-03-07T20:34:00.004+01:00

Hay momentos en la vida en que conviene ser un poco loco para salir bien parado.

(François de la Rochefoucauld)

LES MANDALES

2009-02-28T18:07:00.015+01:00

MÉS QUE UN DIBUIX
Mentre ens recuperem dels tractaments, una activitat tranqui-la i relaxant pot ser pintar una mandala.

Una mandala, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales, se'ls dona una significació mística i simbòlica.

Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, són mandales.

Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació.

Pintar una mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca.

Mai hem d'anar a buscar en la mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem.

La mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.
Font d’informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mandala

També trobareu págines wep on podreu descarregar les mandales per pintar-les:

http://www.dibujosparapintar.com/manualidades_mandalas.html
http://www.free-mandala.com/es/start.html
http://www.geschichteinchronologie.ch/ps/Owusu_mandalas-para-pintar-en-meditacion-ESP.html

RELAX I ONCOLOGIA

2009-02-23T17:50:00.007+01:00

LA RELAXACIO ÉS UNA EINA FORÇA UTIL

La paraula “càncer” encara és interpretada com a sinònim de mort. Hem de modificar aquesta impressió què rep el pacient, oferint-li la certesa de que el càncer no és una sentència. És un repte que avui es pot vèncer en molts casos, quan es detectat a temps.

La dolença i els tractaments generen alteracions físiques i psíquiques com el cansament, la fatiga, la falta de gana, la falta de concentració, la taquicàrdia, els dolors musculars, les molèsties d’estómac, d’insomni, la falta d’interès, d’irritabilitat, el nerviosisme, d’inquietud, la tristesa i d’indiferència, etc.
Que podem fer ? Doncs, mitjançant la realització de determinats exercicis físics podem pal·liar alguns dels efectes dels tractaments i disminuir l’angoixa
Els experts expliquen que la relaxació és una tècnica força útil pel pacient oncològic ja que ajuda a disminuir els efectes secundaris dels tractaments i a pal·liar els símptomes de la malaltia.

Tot seguit us faig una adreça d'Internet on podràs escoltar una relaxació guiada, per gentilesa de l’associació Todocancer

Relaxació muscular-

http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Relajacion+Muscular.htm

EL RACÓ DE LA PLOMA

2009-02-18T23:08:00.008+01:00

SEAMOS PRÁCTICOS

Deseo, que nunca te falte el dinero, porque es necesario.
Pero te recomiendo que por lo menos una vez al año, pongas algo de ese dinero frente a ti y te digas: "Esto es mío", solo para que quede claro quién es el dueño de quien.

Aurora

NO POTS MÉS?

2009-02-07T20:15:00.030+01:00

HI HA DIES EN QUE EL COS CANSAT NO TIRA...

Sé molt bé que hi ha dies en que el cos cansat no tira. Dies en que voldríem anar a dormir i despertar d’aquí a uns anys quan hagués passat ja tot, fos el que fos.
I és normal què un dia toquem fons i descobrim la nostre fragilitat: no puc més -per la dolença en si, per la duresa dels tractaments i els efectes secundaris, o per tot plegat.

Són aquest dies en que tens l’estomac regirat per la quimio, i el cos malparat i dolorit com si t’hagués passat un tren per sobre, o tens la pell socarrimada com un escamarlant per l’acció de la radioteràpia; i potser comences a qüestionar seriosament si te’n sortiràs...

Fins i tot molesten aquells copets a l’esquena , que algú amb la millor de les intencions, et dona per tal d'animar-te.

Si amic/ga meu/va, t’entenc perfectament però ... ALERTA! La fragilitat d’aquets moments és d’una perillositat extrema perquè som com la flama d’una espelma a la que una suau bufadeta pot apagar, així doncs urgeix sortir d’aquesta delicada situació.

La manera és buscar el combustible per injectar i augmentar la combustió fins transformar aquesta petita flama de vida en un gran foc que alimenti la nostre vitalitat.

És una qüestió de supervivència i cadascun a de trobar el seu pròpi "combustible". Les relacions afectives son una gran font de calor: la familia , els amics ... i seria una idea molt plaussible acostar-se a una associacio d'ajuda de les moltes que actualment podem trobar .

El món es ple de persones anònimes que un dia van superar un càncer. També hi ha persones conegudes i mediateques que ens ofereixen el seu testimoni per si la seva història por ajudar algú. Cristina Hoyos, "bailaora flamenca" i dona que va superar un càncer diu: ”Nadie tiene derecho a robarnos parte de nuestra vida. Ni siquiera el càncer !Ánimo p'alante!”

Us recomano feu una ulladeta a:
http://www.ideal.es/granada/prensa/20061120/vivir/pasar-pagina-cancer_20061120.html

http://www.fundaciongrupoimo.com/

PERSEGUIR UN OBJECTIU

2009-02-02T22:28:00.012+01:00

PROJECTA ELS TEUS ESFORÇOS CAP A LA RECUPERACIÓ!

Com a ser racionals que som, davant l’adversitat busquem respostes. Alguns troben les respostes en la religió, altres en la natura, en qualsevol cas la resposta es al nostre interior.
Quan van maldades és el moment de descobrir que som capaços de tot i més.
La Programació Neurolingüística ens pot ajudar a direccionar correctament els nostre esforç per aconseguir l’objectiu de plantar cara al diagnòstic d’una malaltia greu i projectar els esforços cap a la recuperació.

¿Qué tan fácil o difícil es engrescar-se a perseguir un objectiu? Hi ha una pagina a la web que ens orienta utilitzant el sistema de Programació Neuro Linguistica, comença dient: “Enséñale a tu mente a cumplir objetivos”(...) Empezar a dirigir nuestros pensamientos con un lenguaje positivo y palabras de acción, es la clave para dejar de tener esa lucha interna de posponer tantas cosas que deberíamos de hacer hoy.(...)"

"(...)Bandler y Grinder, los fundadores de Programación Neurolingüística descubrieron los procesos mentales que nos llevan a cumplir con objetivos placenteros sin esfuerzo aparente. Lo que ellos proponen es transferir los procesos mentales positivos que ya sabemos usar para metas motivadoras y enfrentar los objetivos “difíciles”(...)"
Font d’informació:

http://www.estrategiaspnl.com/5.43.0.0.1.0.phtml

Més informació a:
http://www.enyo.es/enciclopedia/?articulo=Programaci%F3n%20Neuroling%FC%EDstica

QUE NO ENS MANIPULIN

2009-01-30T20:49:00.009+01:00

ELS PACIENTS VOLEM INFORMACIÓ CLARA I CERTA

Encara avui, en el nostre medi es comunica abans el diagnòstic a la família que al pacient, que és vulgui acceptar o no, el principal interessat.
Hi ha diversos treballs que recullen de manera força evident que més del 50% dels familiars de pacients afectats de càncer creuen que no s’hauria d’informar del diagnòstic a l’afectat. D’altre banda, quan es pregunta de manera individual, referint-se llavors al seu propi cas, només un escàs 15% preferiria restar «enganyat.

Segons un dossier editat, sobre suport psicològic al malalt de càncer ens informa de que: ”(...) la relació metge-malalt que, fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt, ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre.(...)
Si la malaltia ha estat diagnosticada en una fase no gaire avançada, tot i la raonable esperança d’assolir el guariment, és inevitable la incertesa, la por(...) Qualsevol símptoma que es pugui percebre, fins i tot els ocasionats pel tractament, i que en poden ésser molts, es pot interpretar com a secundari a la recurrència o recidiva, i augmentar els nivells d’ansietat del malalt. Aquestes pors també poden ésser precipitades, i ho són en major mesura del que els «informadors» imaginarien, per programes de televisió o articles en els diaris sobre el càncer.

No és gens estrany que es frivolitzi sobre la qüestió, que qualsevol es cregui capaç de donar una visió entenedora del càncer i del seu tractament quan les motivacions principals d’audiència, sigui escrita o audiovisual, són la morbositat, el dolor aliè i la mort.

Periòdicament tots aquells que tractem amb la medicina, especialment els que ens ocupem de les malalties canceroses, veiem al nostre dispensari pacients o familiars de pacients que acudeixen amb un full d’algun diari o d’una revista no científica, amb la referència de qualsevol programa de televisió on fins i tot metges s’avenen a muntar l’espectacle de la confusió, jugant amb l’esperança dels malalts i els seus familiars(...)”

Font d’informació: https://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf

BENEFICIS DE L'ACTIVITAT FÍSICA

2009-01-23T20:54:00.016+01:00

CAL FER EXERCICI HABITUALMENT

Segons els experts, el sedentarisme és una de les causes de l’aparició i el desenvolupament de les malalties cròniques més freqüents en la nostra societat, com poden ser les malalties cardiovasculars, respiratòries, diabetis o càncer.

Certement,els pacients oncològics, anem justets de forces. Ara bé, revitalitzar el cos es prioritari i cal recordar que la vida sedentària engrava la dolença.

Aquell pacient que mira de fer exercici físic habitualment, podrà augmentar la seva calitat de vida perquè previndrà o allunyarà l’aparició de discapacitats, millorant la funcionalitat per a la realització de tasques habituals en la vida diària de l’individu que afavorint la seva independència.

Queden clars doncs alguns dels beneficis de la pràctica regular d’activitat física.

El fet d’aconseguir que els pacients oncològics s’iniciessin i s’acostumessin a practicar alguna activitat fisica, adaptada a la seva personal situación, comportaria l’assoliment d’una sèrie de beneficis, com un millora de la qualitat de vida.

2009-01-19T20:58:00.005+01:00

“El deseo de vivir no es solo una abstracción teórica, sino una realidad fisiológica con características terapéuticas”

"SINDROME DEL CUIDADOR"

2009-01-09T18:08:00.009+01:00

QUI CUIDA EL CUIDADOR?

La tasca de la persona que cuida el malalt oncològic és sovint feixuga i, segons el grau de dependència del pacient, pot arribar a ser aclaparadora. El període de convalescència i el procés de recuperació del pacient sovint és llarg i posa aprova les forces i la paciència de la persona que el cuida.

Més del 80% dels cuidadors experimenten alts nivells d'estrès que es manifesten en irritabilitat, esgotament, problemes físics de salut, distanciament i depressió. Si apareixen dos o més dels símptomes de la "síndrome del cuidador" -perdre la il·lusió per viure, no poder conciliar el son, sentir angoixa, perdre la gana, beure alcohol o prendre drogues- és necessari demanar ajuda al metge de capçalera, que està preparat per a atendre aquests casos i oferir-li una atenció correcta. El cuidador ha d'explicar al metge la situació en què es troba i descriure el seu estat anímic i físic.

En una conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" la psicòloga Mireia Golobardes va parlar dels riscos en els quals pot caure un cuidador alhora d’entendre malament la veritable funció del seu paper, i com assolir i dur amb èxit les funcions de cuidar a un tercer:”(...) El cuidador, bé sigui professional de la salut o familiar d’un malalt, ha de cuidar-se (…) per poder cuidar als demes(…)
No és difícil trobar-se amb casos amb els que el cuidador s’enfronta a malalts difícils o rebels. Succeïx llavors que es cau en situacions en les quals es deixa la independència personal i es deixa de fer coses per tal de cuidar al pacient(…)

Segons l'especialista,(…) en aquests casos és quan s'assumeix que el malalt depèn totalment d'un i ningú més pot ajudar-lo (...) es perd la vida privada i, el temps que abans es dedicava a un mateix, ja no s'utilitza més que per a la cura de l’altra persona. És quan es causa una disminució de l'atenció a la resta de la família, mentre que en el cuidador es provoca un sobre esforç tant físic com psíquic. Això genera com a conseqüència que el cuidador presenti reaccions emocionals tals com ira, vergonya, indefensió, tristesa, preocupació, solitud i depressió. “Succeïx que tampoc vol menjar i acaben sent dos els malalts.

(...)passa que mentre més es faci per l’altre i ens oblidem de nosaltres, més sentirem aquests sentiments”, va assegurar.

Els consells per a evitar caure en aquesta situació(...) és resumeixen en: tenir presents les capacitats i limitacions del malalt; descansar suficient; prendre's breus períodes de vacances; no fer-se retrets ni culpabilizarse; mantenir el sentit de l'humor; simplificar; no tractar de ser perfecte i acceptar la malaltia i la situació (…)”

Font d’informació: La conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" a càrrec de Mireia Golobardes, el 14.8.2008 - Universitat de Barcelona

Trobareu més informacio a:

http://www.il3.ub.edu/ca/detail/news/3710.html http://www.camfic.org/publicacions/altres/Fulls%20pacients/_files/pdfs/19_cuidarse.pdf
http://www.laverdad.es/alicante/20080317/alicante/cuidando-cuidadores-20080317.html

OBJECTIU: LA VIDA

2009-01-07T22:46:00.027+01:00

Ara per ara,

"Luz de aurora" és un "blog" d’interès general, perquè el càncer ens afecta a tots.

Qui més qui menys coneix algú que el pateix, sigui un familiar, un amic/ga o un conegut/da.

Lamentablement, ningú està exempt de patir-lo.

Posa’t en marxa! Al cap i a la fi, el teu temps és massa valuós per perdre'l en lamentacions.

Projecta el teu nou objectiu: LA VIDA. Espavila’t i descobreix noves estratègies per afavorir el teu procés de curació!
Encara que ara estiguis malalt tens la oportunitat de lluitar, per tu i per tots els que t’estimen.

Recorda que: la vida és un regal amb data de caducitat desconeguda.

Et recomano la pàgina:
http://www.universidadpacientes.org/

SUPERVIVÈNCIA I CÀNCER

2009-01-02T23:05:00.027+01:00

ENTENDRE LA VIDA D’ALTRE FORMA

Sota el nom de càncer podem diferenciar més de cent malalties amb distinta etiologia, pronòstic i tractament, però amb el tret comú del seu creixement no controlat per mecanismes biològics humans.

Davant un cas clínic, l’oncòleg inicia el protocol d’actuació, gestiona els innovadors recursos de que disposa i, si tot va bé el pacient es curarà.

Però hi ha altres realitats : son aquells casos en que la curació es fa difícil, i el que intentaran els metges és prolongar la supervivència del pacient.
En aquest casos, l’èxit consisteix en fer del càncer una dolença crònica en la que el pacient sobrevisqui amb la millor qualitat de vida possible (la supervivència al càncer depèn: del tipus de tumor, de les característiques dels pacients, de la seva teràpia, etc...)

A partir de llavors el càncer esdevé un company de viatge amb el que has de conviure. Aleshores cal entendre la vida d’altre forma.

Dr. Bernard S. Siegel va escriure:”(...) Siempre hay un margen dentro del cual la vida puede vivirse con significado e incluso con cierta medida de felicidad, pese a las dolencias (...)” i jo estic d’acord.

EL DOLOR ONCOLÒGIC

2008-12-28T22:52:00.015+01:00

EL SEU TRACTAMENT ÉS ESSENCIAL !

El dolor és un dels símptomes més freqüents en el pacient oncològic i és la conseqüència més temuda del càncer.

Catalunya ha estat històricament capdavantera en d’implantació de les cures pal·liatives i la seva organització ha servit de model per a sistemes de diferents països.

El dolor sempre pot ser tractar amb èxit total o parcial. Depèn en gran mesura de l’estadi de la malaltia i el seu tractament és essencial. Una de les principals maneres de apaivagar-lo és mitjançant l’ús de substàncies derivades de l’opi.

Encara resta una mena de tabú sobre aquestes substàncies, que s’identifiquen amb la mort i amb l’addicció, ja que tradicionalment s’han subministrat a malalts terminals.

No obstant, els opiacis -com la morfina i d'altres - són uns excel·lents analgèsics, raó per la qual s’apliquen en el tractament de diverses formes de dolor, no només oncològic ni terminal.

Trobareu més informació útil sobre el dolor :
http://www.edupac.es/quee.htm
http://www.edupac.es/
http://www.edupac.es/d/triptico-15preguntas-edupac.pdf
http://www.vhebron.es/ac/farmacologia/protocols/Onco-cat.pdf

PARAULES DE TERESA DE CALCUTA

2008-12-26T14:36:00.012+01:00

LA VIDA
La vida es una oportunidad, aprovéchala.
La vida es belleza, admírala.
La vida es un sueño, hazlo realidad.
La vida es un reto, afróntalo.
La vida es un deber, cúmplelo.
La vida es un juego, juégalo.
La vida es preciosa, cuídala.
La vida es riqueza, consérvala.
La vida es amor, gózala.
La vida es un misterio, desvélalo.
La vida es promesa, cúmplela.
La vida es tristeza, supérala.
La vida es un himno, cántalo.
La vida es un combate, acéptalo.
La vida es una tragedia, domínala.
La vida es una aventura, disfrútala.
La vida es felicidad, merécela.
La vida es la vida, defiéndela.

Teresa de Calcuta

RELAXACIÓ I CÀNCER

2008-12-25T20:52:00.014+01:00

TÈCNIQUES DE CONTROL DE L’ESTRÈS

Els experts expliquen que la relaxació és una tècnica força útil pel pacient oncològic ja que ajuda a disminuir els efectes secundaris dels tractaments i a pal·liar els símptomes de la malaltia.

Els afectats ho sabem. La dolença i els tractaments generen alteracions físiques i psíquiques com el cansament, la fatiga, la falta de gana, la falta de concentració, la taquicàrdia, els dolors musculars, les molèsties d’estómac, d’insomni, la falta d’interès, d’irritabilitat, el nerviosisme, d’inquietud, la tristesa i d’indiferència, etc.
Que podem fer ? Doncs, mitjançant la realització de determinats exercicis físics podem pal·liar alguns dels efectes dels tractaments i disminuir l’angoixa
Els psicòlegs apliquen diverses tècniques de control de l’estrès però la més utilitzada és la relaxació muscular progressiva. És tracta de fixar l’atenció en cada escun dels músculs principals i mantenir-lo tens durant uns segons per després relaxar-lo.

Tot i així, estudis recents publicats han demostrat que la utilització de tècniques respiratòries pot ser igual o, fins i tot, més efectiva per aconseguir un control de l’estrès generat per la dolença.
Tot seguit us faig a mans tres adreces d'Internet on podreu escoltar tres relaxacions guiades, per gentilesa de l’associació Todocancer :

- Relaxació pasiva-
http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Relajacion+Pasiva.htm

- Relaxació muscular- http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Relajacion+Muscular.htm

-Respiració profunda- http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Respiracion+Profunda.htm
Aurora

EL RACÒ DE LA PLOMA

2008-12-20T20:37:00.008+01:00

ADVERSITAT i BONANÇA

Estigues preparat pel pitjor,
però esperan el millor.

Aurora

RESILIÈNCIA

2008-12-12T20:09:00.011+01:00

PERLES DAVANT L’ADVERSITAT

Us proposo la lectura de l’article què el periodista Gaspar Hernàndez ha fet a Anna Forés. En aquesta conversa, Anna afirma que: “ Podem sortir enfortits d'un cop dur i que som nosaltres els qui determinem què volem fer amb la nostra vida.

L’article surt publicat a “El periodico” en data 10/12/2008

ENTREVISTA amb Anna Forés -Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i especialista en “resiliència”.

“(...)--¿Com dibuixaria la resiliència?

--Es podria dibuixar com un arbre que surt enfortit del temporal.

--Hi ha arbres que ja estan torçats abans del vendaval.

--I donen grans fruits, com el raïm.

--¿Què vol dir?

--Que, malgrat que et puguis creure torçat, el fruit que donaràs no té per què ser torçat. És el gran missatge de la resiliència: que no estem determinats. La resiliència és un cant a l'esperança.

--¿En quin sentit?

--Puc tenir un accident o em poden violar, però jo determino i decideixo què vull fer amb la meva vida. Aquest accident o aquesta violació no tenen per què determinar la meva vida.

--¿I com es fa?

--En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front.(...) A partir d'aquí, el pas és el de projecció: ja em puc transformar.

--¿En què?--En una perla dins d'una ostra (...) El procés resilient és semblant a la creació d'una perla dins d'una ostra. Quan un granet de sorra entra al seu interior i l'agredeix, l'ostra segrega nacre per defensar-se i, com a resultat, crea una joia brillant i preciosa.

--¿Algun altre consell per sortir d'una situació molt adversa?

--Trobar-hi un sentit. (...) Podem suportar qualsevol adversitat si tenim un perquè.

--Ho deia Víctor Frankl.

--Exacte. La resiliència es va començar a estudiar després de la segona guerra mundial, prenent els camps d'extermini com la màxima adversitat que pot patir una persona. Quan Víctor Frankl, molt malalt, va veure que anaven a matar-lo i estava a punt de deixar-se anar, va tenir un flaix i es va dir: "Jo he de sortir d'aquí per explicar el que he viscut i perquè això no es torni a repetir mai més". I aquest perquè li va donar forces per aixecar-se.(...)

--¿Què li diria a un lector que avui s'ho estigui passant molt malament?

--Que recordi l'exemple de la perla. Les ostres creen perles gràcies a l'adversitat. La resiliència és un procés, una capacitat.

--¿Serveix d'alguna cosa preguntar-se per què m'ha passat a mi?

--Els savis orientals ho tenen molt clar i no s'ho pregunten mai. En canvi es pregunten això: ¿Per a què m'ha de servir? ¿Què em portarà?

(...) --¿I si estem enfonsats?--Primer s'ha de tocar fons per començar a pujar. És llei de vida transitar primer el dolor; després, ja pujaràs.

--¿La resiliència és per sempre?

--No. El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre. Tots tenim la capacitat de saber nedar, però hi ha gent que encara no l'ha posat en pràctica i no neda. Es tracta de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.

--¿Com la podem anar treballant?

--Doncs desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius; admirant les diverses potencialitats de les persones que ens envolten i veient la seva bellesa interior, i també practicant el sentit de l'humor. Cada dia és preciós i cada pas que fem és important. Si tu somrius a la vida, la vida et somriu a tu.

Trobareu l’entrevista sencera clikant en : http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=569505&idseccio_PK=1006&h=

Més informacio a : http://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero1/resiliencia1.htm

Aurora

MANIFEST DE FECMA

2008-12-05T13:32:00.009+01:00

PATIR UN CÀNCER DE MAMA NO ÉS SINÒNIM DE MORT

“.../...El Càncer de Mama continua sent una malaltia agressiva de la que coneixem més les conseqüències que les causes per les que es produeix.../..."

Davant aquesta malaltia no es pot renunciar a les ganes de
viure i tenim que desterrar els silencis i la soledat. No volem Dones amb Càncer de Mama resignades o invisibles. Ens pot causar dolor, però no ens pot fer renunciar a la nostra sensibilitat, a la nostra voluntat d’autonomia personal i des d’aquesta fer front als problemes personals, familiars socials i laborals que se’n deriven..../...”

“.../...A Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA), constituïda l’any 2000, està avui en dia formada per 27 Associacions de Dones amb Càncer de Mama de diferents Comunitats Autònomes que coordinen les seves iniciatives i activitats i que tenen com a objectiu recolzar a les dones amb aquesta malaltia i donar suport a tots els esforços dirigits a fer front a aquest veritable problema de salut pública, fent servir tant el diàleg amb les diferents Administracions com participant en Fòrums i Congressos tant estatals com internacionals.

La Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i les Associacions federades, estem compromeses en crear una forta xarxa en tot el territori de l’Estat que sigui capaç de difondre serveis, valors, activitats i reivindicacions en relació amb el Càncer de Mama i fer-ho des de la independència, el rigor i l’autonomia.

Fem una crida a les dones perquè sumem esforços en l’articulació d´’aquesta iniciativa compromesa amb la lluita contra el Càncer de Mama i en el recolzament a totes les dones amb aquesta malaltia..../...”

Podeu llegir el manifest sencer des de :
http://www.ginestavila.cat/ca-es/activities/manifest.html
Aurora

DICCIONARI ONCOLÒGIC

2008-12-03T22:08:00.006+01:00

GLOSSARI SOBRE CÀNCER

Per tots aquells que tinguin interès, he trobat un diccionari oncològic que pot ser útil per resoldre dubtes. El publica “ La Sociedad Española de Oncologia Médica: “Oncólogos médicos de la SEOM, en colaboración con la AECC, han confeccionado un “Glosario de Cáncer” que recoge cerca de 700 términos relacionados con las patologías cancerosas teniendo como objetivo hacer comprender toda la información que recibe el paciente con cáncer y sus familiares. Primero hay que empezar por la comprensión de las propias palabras, para ello, se ha elaborado un diccionario oncológico con un lenguaje común y sencillo”

El podeu descarregar des de : http://www.seom.org/seomcms/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=146

Aurora

INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

2008-11-26T21:58:00.010+01:00

CONÈIXER LES NOSTRES EMOCIONS

D'entrada cal dir què, aquesta societat de les "bones maneres" i el control social han fet de nosaltres autèntics robots de les aparences. Enfront d’aquesta fal·làcia, què ens causa greus conflictes personals, l'alternativa més eficaç i honesta és l'autenticitat i treballar l’intel·ligència emocional, que sovint es basa en actituds subtils que comporten resultats sorprenents.

La intel·ligència emocional representa una part essencial de la nostra personalitat i un bon aprenentatge ens ajudarà a expressar els sentiments sabent com descarregar-los sense agressivitat i sense culpabilitzar ningú, etc.

No és més intel·ligent qui obté millors qualificacions en els seus estudis, sinó qui posa en pràctica habilitats que l'ajuden a viure en harmonia amb ell mateix i amb el seu entorn.

Que vol dir la intel.ligència emocional ?

…/… És la capacitat d'entendre el món emocional, conèixer les nostres emocions i saber com regular-les.
Regular les emocions no es sinònim d'aniquilar-les,. (les emocions són quelcom positiu, necessari i agradable si puc regular-les de manera de trobar-me a gust amb mi mateix) En intel.ligència emocional hi ha dos components:
Un de “personal” que és la capacitat d'explorar, veure quines són les emocions què experimentem i aprendre a regular-les.
L’altre “social” què és l’habilitat de relacionar-nos amb els altres de forma positiva, desenvolupant les capacitats de pacte, negociació, creant sinergies que consisteixen en ajuntar esforços per fer coses junts.

La intel.ligència emocional facilta les relacions interpersonals. (si em conec i conec els sentiments dels altres m'adono que "ell sóc jo". Aquesta és la base fonamental de l'ètica. Quan l'altre és un "altre jo", i no un "tu, desgraciat).../…Font: http://www.decroly.org/ampa/conferencies_3.htm

Factors de la intel·ligència emocional son:
- Confiança en un mateix
- Visió optimista de la realitat
- Autocontrol dels propis impulsos
- Bona canalització de l'estrès
- Tolerància a la frustració
- Autocrítica constructiva
- Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los
- Actitud innovadora
- Creació d'objectius personals
- Constant automotivació
- Compromís i cooperació en l'establiment de vincles
- Flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats
- Capacitat per consolidar i liderar equips

Aurora

Trobareu més informacio a: http://revista.consumer.es/web/ca/20030701/interiormente/62299.php

EL DRET DEL PACIENT A L’ INFORMACIÓ

2008-11-22T21:48:00.006+01:00

UNA QÜESTIÓ DELICADA

Afortunadament queda enrere el model “paternalista”- en què el metge no informava al ”pobre malat sobre la seva situació clínica perquè li feia llàstima – Actualment, es té en consideració al pacient en tot allò que té a veure amb la seva salut.
Aquest dret es recull en l’article 10 de la Llei General de sanitat, i es fa esmena també en el Codi Deontològic Mèdic.

Per la gestió de la història clínica, cal un equilibri entre el seu ús, el dret a la intimitat del pacient i la propietat intel·lectual del professional.

Sens dubte el tema de d’informació en oncologia és una qüestió delicada, només s’ha de donar al pacient i a les persones autoritzades específicament per ell. Cal un ambient tranquil, confidencial i sense preses. Les explicacions han de ser clares, senzilles i mesurades- ajustades a les condicions socioculturals del pacient, a més el metge ha d’oferir una informació adaptada a les necessitats del malalt. És important què sigui bidireccional- que permeti al malalt preguntar sempre que ho desitgi.

S’excepciona el deure d’informar en situació d’urgència vital, pronòstic letal, informació perjudicial per a la salut del pacient i renúncia d’aquest a ser informat, però informant als familiars en tota la seva extensió.

Aurora

Trobareu més informacio a :

http://193.145.164.73/val/ciud/ley14.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_deontol%C3%B2gic

PROJECTE PERSONAL

2008-11-16T23:36:00.008+01:00

POSAR ALES A LA VIDA

El càncer és una malaltia , un problema personal, familiar i social. Altera la nostre vida, la nostre família i engega a noris tots els nostres projectes professionals.

Ens espanta la “quimio” i l’acceptem perquè ens diuen que és això el què necessitem per curar-nos.

Davant la possibilitat de recaure aflora la por, la ràbia i els dubtes.
Entre el pànic, la ràbia i els dubtes, apareix l’acceptació i comença la reflexió: Si els metges fan el que poden a nosaltres ens toca fer la resta. Que no és poc!

Aquí és on comença el nostre engrescador objectiu : posar ales a les ganes de viure i fer de la curació el nostre prioritari projecte personal

Un petò de Aurora

RECORDAR SI , DESESPERAR NO

2008-11-02T20:59:00.020+01:00

NO MÉS LLÀGRIMES...

El dia de Tots Sants les famílies van al cementiri perquè toca recordar als difunts i portar-los flors.
Bé doncs, qui vulgui rememorar la mort dels seus finats any rere any què ho faci.

Però jo penso què si bé d'una banda, la mort d’un esser estimat és una pèrdua extremadament dolorosa, per la qual ens cal un període de dol per tal de superar-la, d'altre banda crec què hem de deixar anar als que han marxat i no evocar-los tant reiteradament amb llàgrimes i tristor .

Deixeu-me que us expliqui un conte que il·lustra el que us vull dir:

Títol: Tus lágrimas

Cuentan que había una vez un señor que perdió a su hijo menor. Desde la muerte de su pequeño y durante años no pudo dormir. Lloraba desconsolado hasta que amanecía.
Un día, cuenta el cuento, tuvo un sueño en el que le aparecía un ángel.
Este le dice: - Basta ya de lágrimas!

- Es que no puedo soportar la idea de no ver a mi hijo nunca más.
El ángel le dice:
- ¿Lo quieres ver?
Entonces, el ángel le ofreció su mano y volaron y hasta el cielo.
- Ahora lo veras, quédate aquí.

Por la acera de enfrente vieron avanzar un grupo de chicos- vestidos como angelitos con alas blancas y velas encendidas entre las manos- como uno se imagina el cielo y los angelitos-.

El hombre pregunta:
- ¿Quiénes son?
Y el ángel responde:
- Éstos son los chicos que han muerto en estos años y todos los días salen alegres a dar un paseo…
- ¿Mi hijo está entre ellos?
- Sí, ahora lo veras.
Pasan cientos y cientos de niños.
- Ahí viene- avisa el ángel.
Y el hombre lo ve. Radiante, como lo recordaba!

Pero hay algo que lo conmueve: entre todos, su hijo, es el único chico que tiene la vela apagada, y ello le sorprende tristemente.

En ese momento el chico lo ve, se acerca corriendo y abraza al padre.
Él lo abraza tambien con fuerza y le dice:

- Hijo, ¿por qué tu vela no tiene luz? ¿No encienden tu vela como a los demás?
- Sí, claro papá, cada mañana encienden mi vela igual que la de todos, pero... ¿sabes qué pasa?, cada noche tus lágrimas apagan la mía.

Un petò de … Aurora

COACHING

2008-10-27T20:01:00.007+01:00

AVANÇAR DEL PRESENT CAP EL FUTUR

El coaching és un sistema de preguntes i respostes que es realitza des de l'acceptació, no des del judici, amb l'objectiu de descobrir què vols i ajudar-te a aconseguir-ho.

En la lluita contra el càncer, el coaching és una eina força útil perquè és un potenciador de les qualitats de cada persona. Es tracta d’un mètode que guia perquè cadascun tregui el millor de si mateix .

Amb el coaching el pacient oncològic pot decobrir – si encara no ho sap- quines son les seves habilitats - que ja son dins seu - i activar les capacitats de tal manera què projectarà amb claredat i energia l’objectiu de la seva curació.

La diferencia entre una teràpia psicològica i els coaching és què: la teràpia psicològica busca respostes en el passat- va del present al passat-. En canvi el coaching ajuda a avançar del present cap el futur, cap allà on vols anar. És un procés de reflexió i entrenament individualitzat i flexible què produeix un canvi en la forma de veure el medi i les seves circumstàncies.

Aurora
Trobareu més informació a :
http://www.metges.net/psicoexpress/articles/ca/artic_coaching.php

http://wellnescoaching.wordpress.com/

L'ESPLENDOR ÉS DINS NOSTRE

2008-10-24T15:11:00.020+02:00

EL PRIVILEGI DE LA VIDA

Al meu entendre, la valoració de viure no és posar en una bàscula els plaers i els dolors què ens han succeït, per arribar a la conclusió de si som feliços o desgraciats segons la seva oscil·lació.

Viure constitueix una oportunitat irrepetible per aprofitar el moment en la seva ondulació.

L’esplendor de la vida és dins nostre, ens acompanya - hem de aprendre estratègies per descobrir-lo, reflectir-lo i compartir-lo.

Aurora

EL NOSTRE COS

2008-10-23T23:56:00.020+02:00

EL NOSTRE MILLOR ALIAT

Quan ens diagnosticant un càncer no cal “ enfadar-se amb l’univers”.
No és legítim estar enfadats ni amb l’univers, ni amb ningú i molt menys amb el nostre cos.

El nostre organisme, per mantenir-nos amb vida, fa un gran esforç!

En repòs, el cor batega, aproximadament, cent vuitanta mil vegades, i mou vuit mil sis-cents litres de sang al dia ( quinze tones). Paral·lelament els nostres pulmons bufen dotze mil litres d’aire; les nostres parpelles es mouen onze mil cinc-centes vegades al dia, etc...

Davant la malaltia el nostre organisme lluita i activa tots els recursos- el sistema inmunitari és un d'ells-. S'esforça per tal de recuperar la salut, sempre!
De vegades aconsegueix la curació, d'altres un any més de vida; sis mesos o un mes... sigui com sigui tenim prou motius per estar orgullosos del nostre cos. És el millor aliat que tenin per fer front contra un enemic tant potent com és el càncer.
Aurora

Trobareu més informació a:
http://es.geocities.com/cnaturals2003/sistemainm.htm
http://www.ctv.es/USERS/fpardo/vihsi.htm

PSICOONCOLÒGIA

2008-10-19T13:28:00.018+02:00

MON EMOCIONAL I CÀNCER

La primera demanda del pacient oncològic és “salvar la vida”: això ho entenem únicament com a recuperar la salut del cos?

Segons els experts, son diversos els factors de risc que porten al càncer, un d’aquests factor és el del shock o desequilibri emocional.
Hi ha un vuit d’informació sobre com afecta el món psíquic i el món emocional i la seva influència sobre la nostra salut.

Eva Juan- psicooncologa- afirma que l’actitud del pacient és decisiva en l’evolució del càncer tant pel seu debut com per la seva recuperació.

D’altra banda, quan acaben les teràpies i tornem a la vida normal em de ser prou intel·ligents com per aprofitar el què em aprés.

Aurora

Font d’informacio EL PERIODICO:

L'ENTREVISTA AMB EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA. Eva Juan: 'El càncer és el símptoma d'un conflicte íntim'

“(--Si avui li diagnostiquessin un càncer, ¿com creu que reaccionaria?
--Aniria a buscar el conflicte mental que me l'ha provocat. Investigaria quina situació emocional ha causat una sacsejada tan greu en la meva salut física. Faria neteja.

--¿I quin efecte tindria aquesta actitud?
--Espero que aconseguís la curació. És clar que en un càncer hi influeixen molts factors i potser es tractaria d'una cosa irresoluble, però, d'entrada, intentaria desfer la madeixa causant, desbloquejar el punt que m'ha portat a aquesta enorme desharmonització del cos físic.../...”

http://www.parctauli.cat/tauli/Cat/Professionals/ServeisNoAssistencials/CCC/Gabinet_Premsa/Recull/noticia.asp?IdNoticies=42211

LA LLIBERTAT DEL FUMADOR I LA DEL NO FUMADOR...

2008-10-11T21:44:00.008+02:00

EL RACÒ DE LA PLOMA

La prohibició de fumar no és una limitació arbitraria de la llibertat del fumador, ni una imposició governamental. És reconèixer la llibertat dels no fumadors per gaudir dels espais públics; i això és un argument incontestable.

Hi ha un criteri absolutament vàlid per la prohibició de fumar en els espais comuns : és el deret a la salut d’aquell que no vol fumar.

Aurora

Trobareu més informació a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2006/csbas5.htm
http://revista.consumer.es/web/ca/20000201/entrevista/48384.php

LA POR ES VENÇ AMB LA CONFIANÇA

2008-10-06T20:15:00.004+02:00

SUPERAR L’ADVERSITAT

.../... José Luis Guinot Rodríguez (Castelló 1959) és metge de professió. El seu primer llibre “Entre el miedo y la esperanza” (l’experiència d’afrontar un càncer) s’acaba de fer un lloc a les llibreries, en una societat on la malaltia, el sofriment i la mort no són temes habituals de conversa.../... davant de la malaltia es posa de manifest la nostra fragilitat. Ajudar a guarir, alleujar i consolar és una de les vocacions més boniques.../...

.../...A vegades no s’escull un camí sinó que t’hi trobes. El càncer és un dels reptes més grans amb que s’enfronta la medicina actual, on més progressos s’aconsegueixen, encara que amb un immens esforç.../... Hem de modificar la impressió del pacient que no accepta aquest diagnòstic oferint-li la certesa de que no és una sentència.../...

.../... No és possible oblidar aquell pacient que es troba en la seva fase final, o aquell tractament complex que has d’administrar. Tota la teva vida queda impregnada per la profunditat amb què s’assisteix en els moments més importants de la vida i de la mort. Però al pacient no el tracta una sola persona: és un equip, des de la infermera al metge de pal·liatius, de l’auxiliar al fisioterapeuta. Allà on no arriba l’un, és l’altre qui ofereix una paraula, una atenció. Així es pot desconnectar perquè saps qui s’ocupa del “teu” pacient.../... Està comprovat que aquell pacient que afronta el càncer com un repte, amb ganes de lluitar, tolera millor els tractaments i respon millor i durant més temps. L’esperança és la que omple la vida de joia per poder superar l’adversitat.../...

Aurora

Font d’informació: http://www.ciutatnova.org/content/view/75/45/

ELS METGES REBRAN UN CURS SOBRE COM COMUNICAR MALES NOTÍCIES

2008-09-16T19:29:00.006+02:00

UN ASPECTE FORÇA DELICAT

En la facultat de medicina s’explica, que el metge ha de fer tot el possible per mantenir viu i esperançat al pacient, és per això què els facultatius tenen dificultat per anunciar un mal pronòstic, no els han format per abordar, adequadament, l’aspecte delicat de la fatalitat.

No tenen una assignatura per aprendre a comunicar amb suavitat i eficàcia una mala noticia.

Conscients d’aquesta mancança, la Fundació Ciències de la Salut promociona un curs en el què s’impartiran classes escenificades per aprendre a anunciar un càncer , un error mèdic, una invalides...

Trobareu informació més extensa a:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543805&idseccio_PK=1021
http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080516/asturias/terapia-para-mala-noticia-20080516.html
Aurora

LA DESINTOXICACIÓ

2008-09-06T21:34:00.011+02:00

TANT SI ESTEM SANS COM MALALTS

En una conferència de l’Agencia Internacional per l’Investigació del Càncer, el director general de l’OMS, va concloure “ dient que els factors externs – hàbits quotidians i mediambient- tenen una influencia del 80 per 100 sobre els càncers”.

De fet , a mida que avancen les investigacions sabem més sobre com prevenir i combatre aquesta dolença; podem posar per exemple la pràctica eradicació del càncer d’estómac en els països industrialitzats en un període temps relativament curt, degut a la millora en la cadena del fred dels alimets congelats, i a la reducció de nitrats i de sal en la conservació alimentaria.

En l’àmbit de la biologia i la medicina, sabem que hi ha substàncies tòxiques, en el nostre entorn, responsables de la aparició en l'organisme de les primeres cèl·lules defectuoses i de la seva posterior transformació en tumor agressiu- aquest procés té el nom de “carcinogènesis”-.

És essencial aprendre a buscar formes de protecció contra les toxines que estimulen el creixement dels tumors , tant si estem sans com malalts.

Ja en l’antiguitat- des de Hipocrates fins a a Ayurveda- la desintoxicaciò era un concepte fonamental. Avui és absolutament necessari.

Aurora

FERIDES QUE NO ES CUREN

2008-08-29T22:48:00.024+02:00

"EL CAVALL DE TROYA"

Tot organisme viu té la capacitat natural de reparar els seus teixits desprès d’una lesió. En els animals, i per tant també en l’home, el mecanisme bàsic de reparació és l’inflamació. Aquest procés és absolutament essencial, però si una lesió no remet en un temps prudencial alerta, ja què, podria tratar-se d'un “Cavall de Troya”, i què en el seu interior tinguéssim amagat l’enemic-.

El doctor Rudolf Virchow va ser un gran metge alemany i el pare de la patologia actual -patologia és la ciència què estudia les relacions entre les malalties i els processos que afecten els teixits-.

En 1863 el doctor Rudolf va observar coincidències en un grup de pacients què havien patit de forma continuada una irritació o frec. Just allà on l'inflamació no remetia, apareixia un càncer. Per exemple: en ferides permanents produïdes per les sabates, nafres persistents per l’ús d’eines sense protecció, cremades per l’acció solar o química, etc...

Observant els tumors cancerosos al microscopi va adonar-se que al voltant de les lesions hi havia una gran quantitat de glòbuls blancs i va arribar a la convicció de què el càncer era un intent fallit de l’organisme per reparar una ferida. Ningú va prendre seriosament aquesta conclusió, fins al 1986- més de 120 anys després - en que el doctor Harold Dvrak, professor de patologia en la Facultat de Medicina de la Universitat d’Harvar va corroborar aquesta hipòtesis.

Ara sabem què, aproximadament, un càncer de cada sis està relacionat amb una inflamació crònica.

La relació entre els processos inflamatoris crònics i el càncer s’evidencia en casos com ara el càncer de coll d’úter, que es produeix a rel d’una infecció crònica pel papilomavirus. Y el mateix passa amb el càncer de còlon que es troba en persones que pateixen irritació intestinal. El càncer d’estomac es relaciona amb l’infecció produïda per la bactèria Helicobacter pylorí, la mateixa que provoca úlceres. El càncer de fetge té a veure amb l’infecció per hepatitis B o C ; el de pulmó amb l'inflamació provocada per la quantitat d’additius tòxics del fum de la cigarreta, etc...

Alerta doncs a les ferides què no es curen i les inflamacions cròniques !

Trobareu més informació a les webs següents: http://revistasdesalud.es/7555/la-extrema-peligros-de-la-inflamacion-cronica

http://www.accesomedia.com/display_release.html?id=23922

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_65426.html

Aurora

PRESENCIA DOLÇA

2008-08-22T19:31:00.014+02:00

UN REGAL SABER QUE ELS TENIM AL COSTAT...

Una malaltia greu pot arribar a ser una travessia terriblement solitària. El pacient oncològic, amoïnat per la dolença i fatigat pel tractament, arribarà a defallir sense el suport de la família.
Descobrir la presencia dolça i constant dels qui ens estimen acosta els lligams i alleugera el patiment.

En la natura, quan, per exemple, una família de primats es troba en una situació de perill, se’ls dispara l’ansietat i un impuls instintiu els fa agrupar i s’abracen. Rés d’això no allunya el perill però si els calma la sensació d’angoixa i els fa més forts.

A Mish, una pacient recuperada de càncer de mama, li van preguntar què era el que a ella li havia ajudat més en la seva dura convalescència, i ella va contestar:.../...” Al principio de mi enfermedad mi marido me regaló una tarjeta, que yo prendí con chinchetas en el tablón de corcho de delante de mi mesa, en la oficina. La leía con asiduidad; decía:”Abre esta tarjeta y acercártela. Ahora abrázala fuerte”.

Dentro mi marido había escrito:” Lo eres todo para mí, mi alegría al despertar (!hasta los días que no hacemos el amor!) , la sexy, cálida y sonriente mujer de mis sueños, que me viene a ver a media mañana, mi invitada fantasma a la hora de comer, mi ansia creciente a media tarde, mi sosegante alegría cuando te veo al volver a casa, mi descompresor de gimnasio, mi pinche de cocina, mi compañera de juegos, mi amante , mi todo”.
La tarjeta decía a continuación:” Todo va a salir bien y yo estaré ahí, a tu lado siempre. Te quiero”.
El siempre estuvo junto a mí a lo largo de todo el proceso. Su tarjeta significo mucho para mí .../...ja que me lo preguntais...Mish
Font: del llibre Anti-cancer -editorial Espasa- del Dr.David Servan-Scheiber- pag.90)

És fonamental reforçar lligams entre família i pacients. Un regal, saber que els tenim al costat...

Aurora

OMEGA-3

2008-08-17T04:25:00.015+02:00

UN ARMA CONTRA EL CÀNCER?

Nombrosos estudis demostren evidències sobre la relació entre la dieta i el càncer.
En general tenim tendència a menjar massa i amb hàbits erronis. En aquest sentit, no és possible preveure un canvi radical, però el que si podem fer és intentar introduir els bons hàbits des de la infància. S’ha suggerit que la educació alimentaria s’ha d’iniciar a partir de les edats més joves.

…/… Malgrat que des de sempre l'home ha estat conscient de que la alimentació és vital per a mantenir la salut, és ara quan les relacions conegudes entre alimentació i salut, en positiu i en negatiu, tenen la màxima rellevància a l'hora d'escollir un aliment. És per això que s'entén que l'atribució a determinats aliments (correcta o equivocada) de certes propietats preventives o fins i tot curatives enfront de certes malalties té un impacte molt positiu en la seva valoració.../...

…/…Un aliment és una barreja complexa de substàncies, la majoria de les quals tenen valor nutritiu i realitzen unes funciones especifiques en l'organisme humà. Es tracta de definir quins son els components dels aliments que tenen valor nutritiu, com es classifiquen els aliments en funció de les seves propietats nutricionals i quin paper tenen en l'organisme els diferents nutrients. L'interès d'alguns components dels aliments supera actualment l’estrictament nutricional per a perseguir efectes preventius i fins i tot curatius de certes malalties: són els anomenats aliments funcionals…/…
Font: http://www.cus-usuaris.org/ais/foradubtes/foradubtes03.html

Els investigadors treballen sobre l'omega-3 i algunes formes de càncer. L'objectiu és confirmar l'existència d'un lligam entre alimentació i càncer.
Se sap que aquests greixos concentrats al cervell són indispensables per al seu desenvolupament. D'altre banda, hi ha estudis que indican que l'omega-3 és un poderós preventiu del càncer perquè conté una gran quantitat d’antioxidants -és millor que qualsevol medicament.

.../..Nombrosos estudis evidencien la relació que hi ha entre l’aparició de càncer i determinats hàbits alimentaris. S’estima que fins al 35% dels casos de càncer estan vinculats amb una mala alimentació. En canvi, portar una dieta sana i equilibrada, basada en la dieta mediterrània, combinada amb uns hàbits saludables contribueix a reduir entre un 60% i un 70% el risc de patir la tan temuda malaltia..../... Font:http://www.repsol.com/es_ca/casa_y_hogar/cocina/reportajes/de_dieta/alimentos_protegen_cancer.aspx

La nutrició està relacionada amb el càncer a quatre nivells: prevenció, inducció, millora i tractament oncològic. En l’àmbit del tractament, els experts ens diuen què: .../... Estudios presentados en Barcelona avalan la necesidad de suplementar las dietas del paciente con cáncer y de adecuar sus nutrientes con antioxidantes y omega3.

.../...El paciente oncológico será tributario de una nutrición individualizada e incluso establecida en función del tipo de tumor. Una dieta convencional no alcanza los mismos efectos que una alimentación especialmente rica en antioxidantes y ácidos grasos poliinsaturados omega-3. De ahí que se tienda a establecer un menú para el enfermo oncológico..../...
Font: http://www.seme.org/area_seme/actualidad_articulo.php?id=268

Si voleu saber més adreceu-vos a:
http://www.botanical-online.com/medicinalesomega3.htm
http://www.recetasenlacocina.com/tag/Salud/

Aurora

ONCOLOGIA MEDIAMBIENTAL

2008-08-12T23:42:00.009+02:00

QÜESTIÓ DELICADA I COMPLEXA

L’agència Internacional per l’investigació sobre el càncer de l’OMS ha analitzat, en el transcurs dels últims anys, més de nou-centes substancies sospitoses de perjudicar la salut - una quantitat ínfima si analitzem que des de l’any 1940 l’industria emet de forma continuada més de 100.000 molècules diferents a un ritme de milions de tones anuals-.

De les més de nou-centes substancies recollides, una ha estat reconeguda com a “no cancerígena”. Noranta-cinc com “cancerígena coneguda. Tres-centes són considerades “probablement cancerígenes”. La resta estan sense estudiar per falta de medis.

Qui controla l’emissió d’aquestes substàncies?
Ho haig de dir: és inadmissible què les industries continuïn contaminant impunement l’aire que respirem i l’aigua que bevem!

Que fan els governs? I nosaltres què fem?

Qui més qui menys fa us de cotxe, de mòbil, , d’aparells d’aire condicionat, d’electrodomèstics diversos, bosses de plàstic, begudes en llauna, etc... El ciutadà també contamina!
Ens falta informació sobre els factors de risc mediambientals cancerígens? Ho ens resulta més còmode no estar informats?

El càncer és, actualment, la segona causa de mort en els països desenvolupats; a Espanya, la primera. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren 7,6 milions de persones (97.000 a Espanya) com a conseqüència de les malalties oncològiques.

La qüestió és delicada i complexa. Les autoritats mostren preocupació per augment de la població oncològica, però d’altre banda, sabem la sucosa inversió econòmica que hi ha al darrera de l’investigació, la producció i l’aplicació dels tractaments.

És evident que la cura del pacient amb càncer és rendible. Un negoci. Hi ha massa interessos econòmics al voltant de la salut del ciutadà.

És complicat

Aurora

"ELS DIMARTS AMB MORRIE"

2008-08-09T03:45:00.010+02:00

UNA LLIÇÓ DE VIDA

La paraula “càncer” encara és interpretada com a sinònim de mort. Hem de modificar aquesta impressió què rep el pacient, oferint-li la certesa de que el càncer no és una sentència. És un repte que avui es pot vèncer en molts casos, quan es detectat a temps.

Hi ha altres dolences que tot i sent detectades a l’iniciï , tenen un final de mal pronòstic, estic parlant , per exemple, d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) - una malaltia neurològica progressiva, que ataca i degenera les neurones encarregades de controlar els muscles voluntaris, que es debiliten i s’atrofien. Els afectats acaben tenint dificultats respiratòries fins a dependre d’un respirador -.

Així doncs permeteu que avui parli de Morrie Schwartz, professor de sociologia a la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachussetts, durant gairebé trenta anys, fins que va caure malalt d’ELA. El tarannà amb què va afrontar la malaltia, va atreure l’atenció mediàtica i, en poc temps, es va convertir en punt de referència per a molta gent necessitada de consol.

A partir d’aquí Mitch Albom va escriure “Els dimarts amb Morrie”, un llibre de relat directe, emocionant i captivador que ha colpit la consciència de milions de lectors i que explica amb senzillesa el curs natural de la vida.

Sinopsis: Mitch, és un antic alumne, que visita cada dimarts a Morrie per assistir a un curs molt especial. Un curs en què, partint de l’experiència viscuda, parlaran de temes com l’amor, la família, l’amistat, el perdó, i gràcies al qual Mitch arribarà a entendre el veritable sentit de la vida.

Les últimes classes de Morrie ensenyaran a Mitch el valor de les paraules, la riquesa de les emocions i el plaer de la ironia, però sobretot, la dignitat de les persones davant les situacions més extremes de supervivència.

Llegir-lo és una lliçó de vida davant la mort.

Aurora

“ LA PACIENT ESTÀ CURADA”

2008-08-05T19:58:00.016+02:00

INSTANT VALUÓS

Tots els pacients tenim un historial mèdic, una carpeta amb un dossier de contingut variable: anàlisis, radiografies, tacs, tomografies, cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia, marcadors, electrocardiogrames, medicació..etc

Els expedients tenen informació clínica diversa , però hi ha dues dades que sempre consten en tots ells : la data inicial i la data final.
- La data inicial detalla el nostre debut com a pacient oncològics
- La data final és aquella última línea del nostre dossier en que l’oncòleg escriurà el desenllaç del cas clínic.

Sovint visualitzo la recreació del dia de la data final, aquell magnífic dia en què la meva oncòloga obrirà el meu dossier, i desprès de mirar-me somrient escriurà una última línea que dirà: la pacient està curada.

És fonamental atrapar aquest instant valuós i avançar-lo en el present per fer-lo palpable, real, possible! Jo visualitzo i potencio l’arribada d’aquest moment per fer-lo autèntic.

Per reforçar aquesta convicció de victòria, et recomano la lectura del llibre: ”EL MUNDO AMARILLO d’Albert Espinosa- editorial Grijalbo.

És un llibre senzill en el què l'Albert ens explica com aplica a la vida diaria el que li va ensenyar el càncer.
Una de les coses que va descobrir queda reflectida en la màxima escrita en la portada del llibre i diu així: “si crees en los sueños, ellos se crearan”. Ell ens ho explica perquè sap de què parla.
Les seves credencials son haver sortit victoriós després de viure i conviure 10 anys amb el càncer.

Aurora

EPIGENÈTICA

2008-08-02T19:39:00.009+02:00

MATERIAL GENÈTIC

L’ICO – Institut Català d’Oncologia- es l’únic centre sanitari d’Espanya què disposa d’un programa d’epigenètica.

Manel Esteller , científic reconegut internacionalment en l’àmbit de l’epigenètica, es va incorporar fa uns mesos a l’ICO mitjançant un contracte ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). El laboratori, té 1.000 metres quadrats , s’ubica a l’ICO de l’Hospitalet i forma part de l’IDIBELL, juntament amb l’Hospital de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnòstic per Ia Imatge i el BST.

Què és la epigenètica? -El càncer és el resultat de modificacions en el material genètic que transformen les cèl·lules normals en malignes. Des de fa uns anys se sap que no sempre cal una mutació (modificació en la seqüència de lletres de l’ADN) perquè la funció d’un gen quedi alterada i ocasioni un tumor. S’ha demostrat que, per exemple, n’hi ha prou amb modificacions químiques. Aquestes alteracions que afecten la funció d’un gen sense que es modifiqui la seqüència són els canvis epigenètics.

L‘epigenètica, pot explicar coses que s’escapen a la genètica, com el fet de perquè dos bessons amb material genètic idèntic no desenvolupen un càncer al mateix temps. En aquest sentit, el treball de Manel Esteller i el seu equip, és decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors de tumors.

Així doncs, d’epigenètica estudia les alteracions químiques relacionades amb l’aparició de tumors i, per tant, obre noves línies de tractament del càncer mitjançant fàrmacs que actuen sobre aquestes alteracions químiques, el que representa una aproximació diferent a la de la quimioteràpia convencional.

Son bones noticies

Trobareu més informació a:
http://www.epigenetica.org/
http://epigenome.eu/es/1,3,0
http://www.consumer.es/web/es/salud/investigacion_medica/2007/11/13/171762.php

Aurora

NANOPARTÍCULES

2008-07-29T21:35:00.006+02:00

LA UAB INVESTIGARÀ NOVES FORMES DE RADIOTERÀPIA

“La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Associació contra el Càncer (aecc) de Barcelona han signat un acord per investigar noves formes de radioteràpia de tumors per mitjà de la radiació sincrotró i de l'ús de nanopartícules.

.../... La recerca parteix dels resultats ja obtinguts a l'estació biomèdica del sincrotró ESRF de Grenoble, a França, i pretén utilitzar liposomes i altres vectors per transportar metalls, com l'or i el platí, fins al nucli de les cèl·lules tumorals de línies cel·lulars, tant de gliomes (tumors cerebrals), com de melanomes (càncer de pell).

D'aquesta manera, les cèl·lules podran rebre radiacióX de manera més efectiva. La investigació cercarà també la manera de desenvolupar noves teràpies amb nanopartícules que siguin menys tòxiques per al manipulador. Així, amb l'ajut de l'Institut Català de Nanotecnologia, es preparan nanocompostos que interaccionaran de manera més eficaç amb els nuclis de les cèl·lules tumorals. Aquests compostos actuaran dins de la cèl·lula fent radioteràpia i quimioteràpia al mateix temps, tot disminuint els efectes secundaris en els teixits circumdants.

Font d’informació: http://www.uab.es/servlet/Satellite?c=Page&cid=1090226434100&noticiaid=1217310911397&pagename=UAB%2FPage%2FTemplatePlanaDivsNoticiesdetall

Aurora

LA NUTRICIÓ EN EL PACIENT ONCOLÒGIC

2008-07-24T22:54:00.006+02:00

UNA PUBLICACIÓ QUE CAL LLEGIR

Un dels principals problemes que pateixen els pacients amb càncer és la desnutrició, afectant de forma negativa en la qualitat i supervivència dels mateixos.

SEON_-Societat Espanyola de Oncologia Mèdica- ha editat una interessant publicació titulada, “Soporte Nutricional en el Paciente Oncológico” en la que tracta temes nutricionals de rellevància en la prevenció del càncer i a la vegada en el tractament oncològic.

Consta de 20 capítols, a qual més interessant:

"1-La estrecha relación entre la nutrición i el sistema immunitario
2- La alimentación en la genesis y prevencion del cáncer
3-Malnutrición y enfermedad neoplástica
4-Evaluación del estado nutricional en el paciente oncólogico
5-Transtornos nutricionales: fisiopatologia
6-Alteraciones metabólocas
7- Los ácidos grasos omega3 en la alimentación del paciente
8-Cálculo de necesidades en el paciente oncológico
9- Dieta i cáncer
10-Alimentación básica adaptada y suplementos dietéticos
11- Nutrición enteral
12- Nutrición parental
13-Nutrición parental domiciliaria del paciente oncológico
14-Complicaciones debidas al tratamiento oncológico que afectan a la nutrición
15-Implicaciones de la cirugia en el paciente oncológico
16- Tratamiento farmacológico de la anorexia y la caquexia
17- Consideraciones especiales en el paciente pediátrico
18-Soporte nutricional en el transplante de células progenitoras: hematopoyéticas
19-Consideraciones especiales en el paciente geriátrico
20-Algoritmos de actuación y tratamiento nutricional en el paciente adulto con càncer"

Gentilment SEON permet descarregar , tota aquesta informació, de forma gratuïta des de la seva web: http://www.seom.org/seomcms/index.php?option=com_content&task=category&sectionid=11&id=88&Itemid=341

Aurora

MUSICOTERAPIA

2008-07-21T15:18:00.013+02:00

ALQUIMIA SANADORA

La Musicoteràpia és la utilització de la música en la consecució d’objectius terapèutics: la restauració o el manteniment de la salut tant física com mental.

És també l’aplicació científica de la música, dirigida pel terapeuta que pot provocar canvis en el comportament. Aquests canvis faciliten a la persona el tractament que ha de rebre amb la finalitat de que pugui comprendre’s millor a sí mateix i al seu món, per poder ajustar-se millor i més adequadament a les seves necessitats.

Coneguda des de temps ancestrals, quantes vegades hem sentit que la música amansa les feres o la tendresa que ens desperta aquella balada en concret, o una cançó de bressol ? I el ritme frenètic que ens imposa un tempo marcat i elevat?

Escoltar música estimula l’activitat elèctrica cerebral. Els seus components –estructures rítmiques, escales, sons, tons, etc - generen diversos resultats terapèutics força satisfactoris.

En la filosofia grega ja trobem algunes reflexions (Pitàgores i Plató en són els més coneguts) sobre els diferents efectes psicològics d’algunes escales musicals bàsiques.

Investigacions realitzades demostren que l’eufòria experimentada mentre s’escolta música i les emocions produïdes per la riquesa musical de certes peces de pel·lícules, cants religiosos, mandres…, provoquen un goig capaç de produir estats d’anestèsia al dolor i millorar el sistema immunitari.

En el hospital de Saint Agnes. en Baltimore, EE.UU. els pacients amb terapia intensiva escolten música clásica. "Media hora de música produce el mismo efecto que 10 miligramos de Valium", segons informa el doctor Raymond Bahr, director de la Unitad Coronaria.

La musicoterapia és un bon recurs per recuperar la sintonia amb el nostre interior.

Trobareu mes informació sobre musicoterapia a les següents webs:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2003/06/30/cancer/1056967865.html

http://www.ribbonofpink.com/spanish/content/breast-cancer-music.jsp#ref1

http://www.redaccionmedica.com/revista_prensa/archivo/publico_310308_1.pdf

http://es.geocities.com/psimuva/com_entenem_la_musicoterapia.htm

Aurora

CAL DIR I DEMOSTRAR

2008-07-18T21:06:00.025+02:00

NI FAL·LÀCIES, NI FALSES EXPECTATIVES!

Quan es parla cal demostrar allò que s’afirma.

Des de “luz de aurora” cerquem informació d’interès per a totes aquelles persones que d’una manera o altre es troben afectades pel càncer.

La recerca de dades, contempla tots els àmbits possibles –ciència, investigació, tecnologia, psicologia, teràpies alternatives i molt més-.

La solvència dels continguts de “luz de aurora” bé acreditada per l’origen de les fonts d’informació, que sempre estan referènciades al peu de cadascun dels articles publicats.

Aquesta aclaració parteix de la següent reflexió: enfilada al límit de la mort vaig signar amb la vida un compromís: el compromis de servei.

Un dels meus objectius és cercar dades verificades i comprovades per tal oferir-vos-les, amb el desig què cadascun de vosaltres trobi eines i recursos per tal de redescobrir la vida, perquè el diagnòstic d’un càncer no es el final d’un camí si no el principi d'un altre, que si ho sabem enfilar ens farà més grans, més forts, més lliures.

Voldria encomanar-vos la convicció de què tots podem potenciar els beneficis dels tractaments mèdics activant els nostres propis recursos- però anem amb compte de no patinar ni amb fal·làcies ni amb falses expectatives.

Aurora

EL RACÓ DE LA PLOMA

2008-07-16T20:17:00.009+02:00

Existen apenas dos formas de ver la vida:
una es pensar que no existen los milagros,
otra es pensar que todo es un milagro.

Anònim

CAP CREMA SOLAR ÉS DE PROTECCIÓ TOTAL

2008-07-15T21:26:00.013+02:00

PREVENCIÓ DEL CÀNCER DE PELL

Alerta, podem gaudir del sol amb precaucions però cal tenir cura i educar els fills sobre les conseqüències a la llarga de les cremades solars.

S’ha demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de risc més important del càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma. Més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l’adolescència.

Anem amb compte , la legislació de l’Unió Europea aclara: què cap producte de protecció solar pot filtrar tota la radiació ultravioleta solar , i què un 30% de las cremes solars que hi ha al mercat no han adaptat el seu etiquetatge a la normativa actual sobre raigs UVA I UVB.

Així doncs no em de creure aquelles etiquetes on s’indica: pantalla total, protecció total o protecció per a tot el dia.

Trobareu més informació a:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/07/14/oncologia/1216051517.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2007/06/28/medicina/1183043750.html

http://www.voluntariat-solitud.org/index.php?q=node/121

Aurora

EL FACTOR DE LA DIETA

2008-07-13T12:35:00.014+02:00

FRUITES NEGRES, VERMELLES I MORADES

La idea de prevenir o pal·liar el càncer mitjançant la dieta no és nova, fa més de cent anys que diversos autors han destacat determinats hàbits dietètics com a causes de càncer, la qual cosa els fa susceptibles de fonamentar propostes nutricionals preventives o pal·liatives.

En general, els dietistes recomanen menjar cada dia fruites i verdures variades, però és important saber què hi ha fruits especialment recomanats per als pacients oncològics, són aquells fruits de color negre, blau, violeta o morat. Aquests vegetals tenen altes concentracions “d’antioxidants” i fitoquímics –substàncies reconegudes actualment com anticancerígenes.

Alguns exemples son:

-El raïm negre té propietats diürètiques -prenet suc de raïm negre natural es redueix un 60% la formació de coàguls a la ret sanguínia-.

-Les figues- milloren el transit intestinal i actuen com a laxant natural, tenen carbohidrats, iode i son molt energetics.

-La mora blava, dificulta la reproducció de les cèl·lules cancerígenes, i la generació de les plaques de colesterol, així com subministra a l’organisme dosis importants de potassi – un “antioxidant natural”. També aporten vitamines C i E, optimitzen la cicatrització i modulen es nivells corporals de col·lagen.

Hi ha una llarga llista de vegetals recomats per les seves propietats anticàncer com ara : el bròquil, la col de Brucel·les, el te verd, l’all, la ceba, la llombarda. En les pagines web, detallades al peu de l’article trobareu una relació més extensa i detallada d’aquest aliments, i més informació al respecte.

Aurora

http://cuadernodefuego.blogspot.com/2007/06/alimentos-anti-cancer.html

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002439.htm

EL RACÓ DE LA PLOMA

2008-07-06T21:14:00.006+02:00

LA FE

“Venid hasta el borde.
No, que caeremos.
Venid hasta el borde.
No, que caeremos.
Se acercaron al borde.
Los empujo, y volaron.”

Guillaume Apollinaire

COS D’INFERMERES

2008-07-05T21:43:00.015+02:00

LA CARA AMABLE DE L’HOSPITAL

Davant un cas clínic, l’oncòleg enseguida inicia el protocol d’actuació, - proves, exploracions, tractaments etc.

Desprès d’arribar al diagnòstic , el metge determina quina mena de càncer és i li posa nom i això es magnífic, ara bé, el doctor no sempre recorda el nom ni la cara del pacient que el pateix.

Massa vegades, els metges, enfilats al pedestal del seu doctorat persegueixen l’objectiu prioritari de curar un càncer sense parar gaire atenció sobre la figura del pacient.

Els nostres eminents oncòlegs, per eficients que siguin, difícilment podrien dur a terme la seva inestimable labor sense el suport del cos d’infermeria què més enllà dels seus serveis professionals , tenen un contacte proper amb el pacient oncològic i sovint mostren la cara humana i amable de l'hostil hospital.

Els malats no sempre som persones agradables, de vegades ens mostrem esquerps com a conseqüència del patiment de la dolença o la duresa dels tractaments – i considerem lícit esbravar el nostre mal humor amb les infermeres-, ara bé, en quan arriba el doctor deixem de rondinar.

En aquest delicat escenari es posa aprova la figura de l’infermera que d’una banda, topa amb els aires acadèmics de determinats doctors i d’altre, amb l’actitud irritable d’alguns pacients i els seus familiars

La qualitat del pacient oncològic requereix la participació dels diferents nivells assistencials i dels diferents professionals sanitaris que han d’actuar coordinadament garantint una atenció assistencial – física i psicològica- al llarg de tota la malaltia.

Trobareu més informació a: http://grups.blanquerna.url.edu/inffis/CienciesSalut/Infermeria/CompetenciesInfermeria.htm

Aurora

URGENT O IMPORTANT?

2008-07-02T22:58:00.008+02:00

ESTRÈS I CÀNCER

Segons els investigadors, calen entre deu i quaranta anys perquè la “llavor” del càncer en forma de cèl·lula anòmala es transformi en un tumor possible de ser diagnosticat.

Son diversos els factors que originen l’aparició d’aquesta primera cèl·lula defectuosa:
-L’efecte d’uns gens anòmals
-L’exposició a radiacions
-Les toxines en el medi ambient o l’alimentació
-La practica d’hàbits de rics -com ara fumar etc.

No es coneix cap factor psicològic que pugui originar un càncer, però és cert què l’estrès el fa expandir més ràpidament.

Ningú s’ha de sentir culpable per patir aquesta dolença, però el diagnòstic d’un càncer ens proporciona l’oportunitat d’aprendre a veure la vida de forma més pausada i serena.
Així doncs cal fer una reflexió sobre les nostres actituds davant la vida, frenar el ritme i replantejar les prioritats.

Aquest aprenentatge pot començar pel fer una reflexió: En la nostra vida, què considerem més prioritari, allò que sembla urgent o allò que creiem important?

Trobareu més informació sobre aquest tema a:

http://www.cfnavarra.es/salud/anales/textos/vol24/suple1/suple16a.html

http://www.clarin.com/diario/2005/11/30/sociedad/s-03405.htm

Aurora

ESCOLTA INCONSCIENT

2008-06-24T20:14:00.004+02:00

EL PACIENT ANESTESIAT

Uns dels factor crucials per la recuperació del pacient és la confiança en el seu equip mèdic. L’actitud del metge és crucial per l’èxit del tractament, però de vegades els oncòlegs fugen de tenir una relació massa propera amb els pacients -el seu tracte és tècnicament correcte però no s’impliquen emocionalment-

Quan el doctor, seu un minut, al costat del llit per parlar amb el malalt, al pacient li fa l’efecte que han passat 5 o 10 minuts. Si el doctor fa la visita, pal plantat, davant la porta de l’habitació, la mateixa visita sembla de 15 segons.

Aquesta influencia de l‘actitud del metge vers al pacient té efectes fins i tot quan el pacient està inconscient, dormit, en coma o amb anestesia.

Milton Erickson- psiquiatra i hipnoterapeuta, va demostrar als anys 50 que les veus conegudes o paraules amb significat importants eren escoltades i enteses per pacient, tot i què aquest estigues anestesiat.

Així doncs, sota els efectes de l’anestesia els mecanismes de defensa i reacció del malalt no estan en guàrdia, però és especialment important evitar els missatges negatius perquè el pacient anestesiat els capta de tal manera què afecta a la seva posterior recuperació.
Aurora

REESCRIURE LA VIDA

2008-06-19T19:05:00.007+02:00

TERÀPIA NARRATIVA

Recordar i escriure un fet real ens proporciona la possibilitat de canviar el final de l’historia tal i com a nosaltres ens agradaria que fos. Això té efectes terapèutics sorprenents ja què moltes patologies troben resposta en l’anàlisi d’aquestes narracions.

Al explicar les nostres històries personals les alliberem. Traslladem els nostres problemes al paper i els exterioritzem de tal forma què podem avaluar la qüestió des d’una nova perspectiva - a aquesta metodologia se la denomina “teràpia narrativa-.

La finalitat és potenciar la capacitat que tenim per reescriure la nostra pròpia història. Descobrim doncs, que podem decidir i triar com a de ser la nostre vida.
Aquesta teràpia ajuda resoldre l’entramat de bloquejos deguts a vivències traumàtiques sense resoldre.

Escriure un diari ajuda a projectar cap a l’exterior pors i conflictes interns.

Aurora

Trobareu més informació sobre aquest tema a:

http://www.dulwichcentre.com.au/QUE%20ES%20LA%20TERAPIA%20NARRATIVA%5B1%5D.pdf

http://www.tandempsicoterapia.com/la_terapia_narrativa.htm

EL DOLOR ONCOLÒGIC

2008-06-15T22:15:00.009+02:00

SI TENS DOLOR NO CALLIS!! FES-HO SABER

El dolor oncològic no es tracta moltes vegades, perquè el malalt no l’hi explica al metge, de vegades no ho sap expressar o bé li fa por dir que pateix.

Els pacients oncològics han de superar la barrera del silenci, ells són qui millor poden ajudar al metge perquè el seu patiment es pugui controlar, i aquests han d’aguditzar la seva capacitat per a detectar el dolor no controlat i oferir confiança als malalts perquè demanin ajuda.

Catalunya ha estat històricament capdavantera en l’implantament de les cures pal·liatives i la seva organització ha servit de model per a sistemes de diferents països.

El tractament del dolor és un aspecte importantíssim dins del pla terapèutic del càncer,i una de les principals maneres de fer-ho és mitjançant l’ús de substàncies derivades de l’opi, que són eficaces en més la majoria del casos de dolor oncològic.

El dolor és un símptoma subjectiu, cal ensenyar a avaluar-lo i trencar amb tòpics com, la por a l’addicció, la tolerància o els efectes secundaris.

El Dr. Suresh K. Reddy, especialista en anestesiologia i tractament del dolor i director del Programa de Control de Símptomes i Cures Pal·liatives del M.D. Anderson Càncer Center de la Universitat de Texas, a Houston (EUA), es dedica a investigar, entre d’altres àrees, la tolerància a aquestes substàncies. La seva aplicació per apaivagar el dolor, que es va iniciar en pacients terminals de càncer, s’ha començat a introduir en pacients no terminals amb malalties respiratòries cròniques, problemes neurològics i SIDA, amb molt bons resultats. Segons el Dr. Reddy, un dels aspectes que cal tenir amb compte és la visió holística – allò holístic fa èmfasis en la importància del tot i a la interdependència de les seves parts del tractament; és a dir, es tracta la persona, no només la malaltia.

Encara resta una espècie de tabú - tant a la professió mèdica com entre la ciutadania en general - sobre aquestes substàncies que s’identifiquen amb la mort i amb l’addicció, ja que tradicionalment s’han subministrat a malalts terminals.

No obstant, els opiacis són uns excel·lents analgèsics, raó per la qual s’apliquen en el tractament de diverses formes de dolor, no només oncològic ni terminal. Els doctors Reddy i Ripamonti reclamen, doncs, educació per eradicar l’anomenada "coprofòbia", -és a dir, el temor a la utilització d’aquests fàrmacs-, a la societat.

Aurora

Trobareu més informació a:
www.pfizer.es/salud/enfermedades/dolor_inflamacion/dolor_pacientes_cancer.html www.edupac.es
www.todocancer.com
http://www.edupac.es/d/triptico-15preguntas-edupac.pdf

PREVENCIO EFICAÇ DEL CÀNCER

2008-06-13T22:10:00.005+02:00

NO BADEM

Segons diuen els experts, set de cada deu càncers es poden prevenir.

No badem ! Des de la família i l’escola urgeix impartir una educació orientada a la salut. Cal oferir la informació necessària per fomentar hàbits saludables orientats a la població infantil i els joves: alimentació equilibrada, una mesurada exposició al sol, evitar el tabaquisme i l’obesitat , divertir-se , dormir bé etc.

Parlem clar, hem d’explicar a la població més jove què és el càncer i quins son els factors de risc, sense alarmar però reconeixen que hi ha una realitat innegable: la població afectada de càncer augmenta.

Certament, quan falla la premissa de la prevenció , està l’eficàcia de la detecció precoç, la diagnosis i el tractament i això és magnífic, però els adults tenim en el present el compromís de gestionar, divulgar i oferir als mes joves, tota aquella informació que sabem sobre prevenció eficaç del càncer.

Us recomano una ulladeta a les webs:

http://www.tusalud.com.mx/120104.htm

http://www.elmundo.es/elmundosalud/especiales/cancer/mama6.html

Aurora

REIKI

2008-06-11T16:16:00.013+02:00

ALQUIMIA SANADORA

Avui a “Luz de Aurora” encetem una secció a la que denominarem “Alquímia sanadora”: Polèmica terminologia.

En aquest apartat es farà referència a teràpies naturals o medicines alternatives.

Són pràctiques que no s’ajusten als preceptes de la medicina acadèmica i convencional nostre però a les que el 73% dels sanitaris es mostren oberts. Molts dels professionals que ofereixen aquestes teràpies són metges tot i que en general el col·lectiu de fisioterapeutes s’hi oposen.
Fa ben poc, el govern català va intentar regular el sector de les teràpies naturals -en una iniciativa capdavantera a Europa- però va fracassar . Aquest fet va obrir la caixa dels trons posant en evidència la necessitat urgent de regular una activitat que no tan sols mou molts diners sinó que també dóna feina a Catalunya a uns 6.ooo professionals. I el que és encara més important, bona part de la població confia en aquestes teràpies i en fa us.

Iniciarem aquest primer capítol parlant de REïKI.

El Reiki és una forma oriental de medicina que defineix la salut total com l’harmonia del cos, la ment i l’esperit. Etimològicament REIKI significa energia vital i fa uns 15 anys que va aparèixer a Espanya. L’acció curativa consisteix en posar les mans en unes posicions determinades al cos del pacient una mitja de 3 a 5 minuts. Restablint així, l’equilibri físic, psíquic i emocional del pacient i aconseguint un efecte balsàmic que és capaç de alleugerar les angoixes, el dolor, l’estrès, les contractures etc

Poc a poc s’ha introduït com a tractament complementari a alguns hospitals com ara el “Ramón y Cajal de Madrid:”(...) desde hace tres años, a través de la Asociación para Enfermos Terminales y Personas en Duelo Alaia y a demanda del Servicio de Onco-hematología, se lleva a cabo un proyecto de voluntariado pionero dentro de la Sanidad española, para evaluar los efectos beneficiosos de esta terapia complementaria en pacientes con cáncer. «Acudimos dos veces por semana, les explicamos a los pacientes que es una técnica de relajación y a aquellos que quieren se les practica», explica Charo Fernández, coordinadora del grupo que va al Ramón y Cajal y maestra de Reiki desde hace más de 10 años. «Se quedan muy tranquilos, les quita es el estrés, muchos incluso se duermen y parece que también les baja un poco la fiebre», añade Cristina Chao, supervisora del Servicio de Onco-hematología del hospital madrileño.(...)

* http://www.saluticreixement.com/rkbcn/LARAZON-reiki-hospi-madrid.pdf

A Barcelona la Associació de Terapeutes de Reiki ja ha començat un servei de voluntariat , realitzant visites al l`Hospital de la Vall Hebron.

A Sabadell l’associació d’ajuda a persones afectades de càncer, EL FAR , està oferint desinteressadament, en el seu taller del dimecres , sessions de REÏKI.
Voluntaris i voluntàries fan sessions d'aquesta tècnica com a complement als tractaments quimioterapeutics, amb uns resultats excel·lents, segons expressant els mateixos pacients.

http://es.youtube.com/watch?v=vdehyV3amYQ

Aurora

ENDORFINES EN FORMA

2008-06-11T16:05:00.010+02:00

ELS PACIENTS DE CÀNCER ENS TROBEM EN SITUACIÓ D’ESTRÈS.

Tots ho sabem. La dolença i els tractaments generen alteracions físiques i psíquiques com el cansament, la fatiga, la falta de gana, la falta de concentració, la taquicàrdia, els dolors musculars, les molèsties d’estómac, d’insomni, la falta d’interès, d’irritabilitat, el nerviosisme, d’inquietud, la tristesa i d’indiferència, etc.

Que podem fer ? Doncs, mitjançant la realització de determinats exercicis físics podem pal·liar alguns dels efectes dels tractaments i disminuir l’angoixa.

Cal dir que aquestes tècniques no ens curaran, però si que ens ajudaran a pal·liar els efectes fisiològics de l’estrès.

La meva proposta es realitzar :
1- Tècniques de relaxació i respiració
2 - Tècniques d’optimització del temps
3- Exercici físic
4-Tècniques de relaxació i respiració

Tot i que els sicòlegs apliquen diverses tècniques de control de l’estrès, la més utilitzada és la relaxació muscular progressiva. És tracta de fixar l’atenció en cada un dels músculs principals i mantenir-lo tens durant uns segons i després relaxar-lo.
Tot i així, estudis recents publicats han demostrat que la utilització de tècniques respiratòries pot ser igual o, fins i tot, més efectiva per aconseguir un control de l’estrès.

Tècniques d’optimització del temps Una bona organització del temps, metòdica i ordenada, ajuda a aprofitar-lo millor, a posar ordre i a prioritzar el que és importat del que no ho és. Fer un llistat al començament de la setmana de les coses a fer ens ajuda a tenir una visió general i simplifica la nostra agenda . A l’inici de cada jornada revisa de nou les tasques per a aquell dia i així la distribució del temps s’optimitza.

Exercici físic o “endorfines en marxa”.

Hi ha exercicis o esports més convenients que d’altres, en funció de la nostra condició física.

L’exercici físic continuat provoca que el nostre organisme alliberi en la sang i el cervell unes hormones anomenades endorfines, que produeixen sensació de plaer i retarden la percepció de fatiga. La causa d’aquesta sensació s’atribueix al fet que, gràcies a les endorfines, es produeix un domini momentani de la funció de l’hemisferi dret del cervell (la part artística i intuïtiva) sobre l’esquerra (la lògica).

Són suficients 20 o 30 minuts diaris d’exercici per obtenir beneficis per la salut, com la reducció de l’estrès i l’augment de la confiança i optimisme. No obstant això, el fet de viure un esdeveniment divertit i feliç pot augmentar les concentracions d’endorfines i d’altres hormones inductores del plaer i la relaxació, i reduir la producció d’hormones de l’estrès, segons una investigació de la Universitat de Califòrnia presentada en la reunió de la Societat Americana de Neurociències. En l’estudi es va provar que era suficient preveure que es participava en un esdeveniment feliç perquè es reduïssin les concentracions a la sang de les hormones de l’estrès, com el cortisol o l’adrenalina, i augmentessin les que contribueixen a la relaxació.

Trobar alguna afició que requereixi la nostra atenció i amb la qual puguem millorar les nostres habilitats dia a dia és també una opció recomanada pels sicòlegs per tal de mantenir a ratlla l’estrès. No obstant això, el més aconsellable és practicar alguna afició que també activi els nostres músculs i es comparteixi amb altra gent.

Aurora

ESTIMA'T

2008-06-11T15:55:00.002+02:00

TALLER D’AJUDA A PERSONES AMB CÀNCER

En la ciutat de Sabadell ( Barcelona) arrenca amb moltes ganes i entusiasme “EL FAR” , una associació creada per un grup de persones que estan fent una gran labor d’ajuda i suport a persones afectades de càncer .
L’associació va ser creada en el 2007 i està oberta a pacients, familiars i afectats en general .

En “EL FAR “ es fan diverses activitats entre les que cal destacar la d’un taller nomenat “ESTIMA'T” en el qual grups de conversa parlen de questions d’interès personal .
La discussió en grup, d’un problema que preocupa, ajuda a percebre què hi ha diverses maneres d’afrontar–lo. La experiència dels altres acostuma a ser útil i fa que ens ajudi a sentir-nos millor.
La reflexió en grup ofereix l’oportunitat d’entrar en un proses de desenvolupament personal, d’incrementar l’autoestima i d’encomanar-se amb la vitalitat d’altres membres més experimentats i optimistes.
En el taller “ESTIMA'T” no hi ha inconvenient en dir allò què sents, o què et preocupa ja què tots han passat o estan passant pel mateix, i sabran entendre el que vols dir.També es practiquen tècniques de relaxació per procurar la reducció de l’ansietat etc…
En les sessions de grup es crea “una família momentània” que no critica ni censura. En general es procura fer un anàlisi del problema i mirem de reflexionar del perquè de tot plegat - Que no es poc!!
En la seva web trobareu informació de totes les seves, http://somelfar.blogspot.com/