dissabte, 7 de febrer del 2009

NO POTS MÉS?

HI HA DIES EN QUE EL COS CANSAT NO TIRA...

Sé molt bé que hi ha dies en que el cos cansat no tira. Dies en que voldríem anar a dormir i despertar d’aquí a uns anys quan hagués passat ja tot, fos el que fos.
I és normal què un dia toquem fons i descobrim la nostre fragilitat: no puc més -per la dolença en si, per la duresa dels tractaments i els efectes secundaris, o per tot plegat.

Són aquest dies en que tens l’estomac regirat per la quimio, i el cos malparat i dolorit com si t’hagués passat un tren per sobre, o tens la pell socarrimada com un escamarlant per l’acció de la radioteràpia; i potser comences a qüestionar seriosament si te’n sortiràs...

Fins i tot molesten aquells copets a l’esquena , que algú amb la millor de les intencions, et dona per tal d'animar-te.

Si amic/ga meu/va, t’entenc perfectament però ... ALERTA! La fragilitat d’aquets moments és d’una perillositat extrema perquè som com la flama d’una espelma a la que una suau bufadeta pot apagar, així doncs urgeix sortir d’aquesta delicada situació.

La manera és buscar el combustible per injectar i augmentar la combustió fins transformar aquesta petita flama de vida en un gran foc que alimenti la nostre vitalitat.

És una qüestió de supervivència i cadascun a de trobar el seu pròpi "combustible". Les relacions afectives son una gran font de calor: la familia , els amics ... i seria una idea molt plaussible acostar-se a una associacio d'ajuda de les moltes que actualment podem trobar .


El món es ple de persones anònimes que un dia van superar un càncer. També hi ha persones conegudes i mediateques que ens ofereixen el seu testimoni per si la seva història por ajudar algú. Cristina Hoyos, "bailaora flamenca" i dona que va superar un càncer diu: ”Nadie tiene derecho a robarnos parte de nuestra vida. Ni siquiera el càncer !Ánimo p'alante!”


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)