dimecres, 28 de maig del 2008

URGEIX ESTIMAR-SE

MALALTIA I PENSAMENT

Està comprovat que l’acció del pensament sobre la nostra salut és directa i conscient. La mesura de la nostra autoestima determina què mengem bé, què dormim suficientment, què ens posem el cinturó de seguretat, què fem exercici , etc.

Però el pensament no actua únicament a través de les decisions conscients. El nostre cos respon també als missatges inconscients i els seus efectes s’acumulen directament en els teixits sense què ens adonem.


Segons afirma el Dr.Bernard S.Siegel en el llibre “Amor, medicina milagrosa : "(...) Amarse a si mismo ha venido a significar solo vanidad y narcisismo. El orgullo de ser y la determinación de atender nuestras propias necesidades no lo contemplamos como una cuestión prioritaria (...) sin embargo un grado elevado de autoestima continua siendo la esencia para la supervivencia del paciente excepcional (...) La propia estima y el amor a uno mismo no son un pecado; contribuyen a la alegría de vivir, (...) El cuerpo responde a mensajes de la mente, ya sean conscientes o inconscientes. En general, suelen ser mensajes tanto de “vida” como de “muerte”. Estoy convencido de que no sólo tenemos mecanismos de supervivencia, como el de “sálvese quien pueda”, sino que también hay un mecanismo mortal que detiene nuestras defensas, entorpeciendo las funciones del cuerpo y llevándonos hacia la muerte cuando sentimos que no vale la pena vivir.

Todos los tejidos y órganos del cuerpo están conectados en una compleja interacción con los componentes químicos del torrente sanguíneo y las hormonas segregadas por las glándulas endocrinas. Estas relaciones están controladas por “la glándula maestra”, la pituitaria, localizada en el centro de la cabeza, debajo del cerebro. La secreción de las hormonas de la pituitaria está regida por las secreciones químicas y los impulsos nerviosos de la parte contigua del cerebro, llamada hipotálamo. Esta pequeña zona regula la mayoría de los procesos inconscientes del cuerpo, tal como el ritmo cardiaco, la respiración, la presión sanguínea, la temperatura, etc.

Los nervios llegan al hipotálamo desde casi todas las zonas del cerebro, de forma que los procesos intelectuales y emocionales que se producen en cualquier parte del cerebro afectan al cuerpo(...) "Dr.Bernard S.Siegel.

Aurora

dijous, 22 de maig del 2008

MANUAL ONCOLÒGIG

RECULL DE CONSELLS

Tot i considerant la prevenció i el diagnòstic, la taxa d’incidència de càncer en Espanya augmenta.
Afortunadament amb els nous tractaments, les probabilitats de supervivència dels pacients oncològics són molt elevades.
Afrontar el diagnòstic d’un càncer no és fàcil. Al rebre la noticia es plantegen infinitat de preguntes.

Per atendre a aquesta inquietud s’ha editat un manual eminentment pràctic que fa un recull de consells i informacions dirigits tant per al pacient oncològic com per al seu entorn.

Aquest manual està estructurat en 6 capítols:

1-Casos reals i experiències

2- Informació pràctica: Consells i dubtes

3- Aspectes psicològics

4- Consells per als cuidadors

5- Receptes de cuina i consells per apaivagar les molèsties del tractament

6- Informació sobre recursos i assistència en temes socio-laborals.

Aques llibre, escrit per especialistes, aporta força informació i també un missatge d’ànim i esperança

Si ho desitgeu , aquest llibre esta disponible en la pagina web : http://www.pfizer.es/salud/servicios/publicaciones/manual_paciente_oncologico_su_familia.html

També el trobareu ens els diferent serveis d’oncologia dels hospitals.

Aurora


dijous, 8 de maig del 2008

POR A LA RECAIGUDA?

EN BONES MANS

La por al diagnòstic de càncer i al tractament, únicament és superada per la por a la recaiguda.

Mestre ens trobem ingressats a l’hospital o estem reben el tractament, la nostra sensació és d’una íntima confiança en l’equip mèdic per l’atenció continuada què rebem en aquells moments. Però al finalitzar els tractaments podem arribar a sentir-nos desprotegits. Tenim por i en ocasions pànic.

No em d’hipotecar la nostre tranquil·litat per allò que pot passar, o no. Si es dones el cas ja ho solucionaríem!

Seria bo i convenient recordar que el final del tractament no suposa el final dels controls. Des del punt de vista oncològic la vigilància a de ser indefinida.

L’oncologia espanyola està força vinculada a l’escola americana (capdavantera en investigació a nivell internacional) i que es basa en l’evidència i en fonaments sòlits. El nostre país té el privilegi de ser uns dels països al què abans arriben les novetats farmacològiques . Si a tot això afegim l’alt nivell dels nostres oncòlegs , em de confiar. Sempre estarem en molt bones mans.

Aurora

Trobareu més informació a:

http://www.geocities.com/CollegePark/Library/7893/Vb.htm

dimarts, 6 de maig del 2008

POSEM MÉS FINESTRES !!


L’ambient creat a les clíniques té influencia tant en pacients com en metges.

Diguem als nostres arquitectes i constructors què edifiquin els hospitals amb més finestres!!
Una miradeta al món exterior fa veure als malats què la vida continua
i què a fora li estan esperant. Això els ajuda a continuar.

Una enquesta realitzada en un hospital de Pensylvanià posà en evidència que els pacients situats en habitacions situades al costat d’un jardí, amb arbres i cel, milloraven més ràpidament que aquells pacients tancats en una habitació envoltada únicament de quatre parets. El mateig efecte té en l'ànim dels equips mèdics.

El cargolet

El cargolet un filòsof singular que aporta a "luz de aurora" MOMENTS de reflexió peculiars.





ALERTA AMB EL SOL

EL MELANOMA

Els dermatòlegs alerten de què població en general, no està conscienciada de la necessitat d’extremar les mesures preventives en el moment de prendre el Sol.

Ningú no posa en dubte que el Sol és imprescindible perquè hi hagi vida a la Terra però, al mateix temps sabem que un excés de Sol sense protecció pot tenir efectes molt nocius per a les persones.
Segons els experts, més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva als rajos solars , especialment durant la infància i l’adolescència.

Segons indica la Dra. Susanna Puig, directora de la unitat d’investigació del melanoma en el Hospital Clínic de Barcelona: “(...) El melanoma és el tumor cutani més dolorós i mortal (...) Ens trobem en un dels països de major potència solar del mon i, és per això que cal extremar les precaucions a l’hora de prendre el Sol (...) en altres
països, com ara Austràlia, si que hi ha consciencia del risc de les radiacions solars, fins al punt què les cremes foto-protèctores son repartides gratuïtament en les platges als banyistes (...) Les xifres dels afectats de càncer de pell com a conseqüència de l’exposició solar augmenta : es detecten anualment en 10 de cada 100.000 ciutadans a Catalunya (...).

Per tant és prioritari evitar una sobreexposició a les radiacions solars ja què ens predisposa a patir lesions a la pell que poden esdevenir canceroses. I cal saber què l’exposició solar s’acumula al llarg dels anys, per això és important protegir els infants.

divendres, 2 de maig del 2008

ELLS TAMBÉ SON VALENTS

ELS NOSTRES METGES...

Certament els bons doctors miren de guarir les dolences amb una valentia comparable a la dels seus pacients.

Hem de reconèixer què els oncòlegs estan sotmesos a una gran pressió per tal de mantenir-se al corrent de les novetats en diagnosis i procediments terapèutics .

Així doncs, en molts casos, no tenen ni tems, ni ganes d’endinsar-se en altres mètodes alternatius, i ni de bon tros, es plantegen d’integrar mètodes naturals a les seves practiques mèdiques.

Evidentment, què no te sentit pretendre curar el càncer sense recórrer a la cirurgia, a la quimioteràpia, a la radiació, a la immunologia ; en un futur a la genètica molecular; és a dir a la millor medicina occidental.
Ara bé podem potenciar els beneficis dels tractaments tècnics convencionals estimulant la capacitat natural que té el nostre organisme per protegir-se del tumor.

El Dr. DavidServan-Scheiber, és psiquiatra i neuròleg d’origen francès, professor clínic de psiquiatria en la Facultat de Medicina de la Universitat de Pittsburgh (Estat Units) i cofundador del Centre Medicina Integral del Centre Mèdic en aquesta facultat.

Servan ha escrit un llibre, fruit de l’experiència de haver sobreviscut a un tumor cerebral.
Després de rebre els tractaments mèdics
convencionals tingué una recaiguda que el va induir a estudiar a fons tota l’informació disponible amb relació amb el càncer.

En el seu llibre “ Anti-Cancer - Una nueva forma de vida” ens mostra una interessant panoràmica de com va superar el càncer aplicant mètodes complementaris a l’abast de tothom.

Trovare-ho més informació a:
http://www.emdr-es.com/articulo_emdr_entrevista_david_servan.php

Aurora

dijous, 1 de maig del 2008

EL CARGOLET








“El deseo de vivir
no es solo una abstracción teórica,
sino una realidad fisiológica
con características terapéuticas”

El cargolet

El cargolet un filòsof singular que aporta a "luz de aurora"
MOMENTS de reflexió.