divendres, 29 d’agost del 2008

FERIDES QUE NO ES CUREN

"EL CAVALL DE TROYA"

Tot organisme viu té la capacitat natural de reparar els seus teixits desprès d’una lesió. En els animals, i per tant també en l’home, el mecanisme bàsic de reparació és l’inflamació. Aquest procés és absolutament essencial, però si una lesió no remet en un temps prudencial alerta, ja què, podria tratar-se d'un Cavall de Troya”, i què en el seu interior tinguéssim amagat l’enemic-.


El doctor Rudolf Virchow va ser un gran metge alemany i el pare de la patologia actual -patologia és la ciència què estudia les relacions entre les malalties i els processos que afecten els teixits-.

En 1863 el doctor Rudolf va observar coincidències en un grup de pacients què havien patit de forma continuada una irritació o frec. Just allà on l'inflamació no remetia, apareixia un càncer. Per exemple: en ferides permanents produïdes per les sabates, nafres persistents per l’ús d’eines sense protecció, cremades per l’acció solar o química, etc...

Observant els tumors cancerosos al microscopi va adonar-se que al voltant de les lesions hi havia una gran quantitat de glòbuls blancs i va arribar a la convicció de què el càncer era un intent fallit de l’organisme per reparar una ferida. Ningú va prendre seriosament aquesta conclusió, fins al 1986- més de 120 anys després - en que el doctor Harold Dvrak, professor de patologia en la Facultat de Medicina de la Universitat d’Harvar va corroborar aquesta hipòtesis.

Ara sabem què, aproximadament, un càncer de cada sis està relacionat amb una inflamació crònica.

La relació entre els processos inflamatoris crònics i el càncer s’evidencia en casos com ara el càncer de coll d’úter, que es produeix a rel d’una infecció crònica pel papilomavirus. Y el mateix passa amb el càncer de còlon que es troba en persones que pateixen irritació intestinal. El càncer d’estomac es relaciona amb l’infecció produïda per la bactèria Helicobacter pylorí, la mateixa que provoca úlceres. El càncer de fetge té a veure amb l’infecció per hepatitis B o C ; el de pulmó amb l'inflamació provocada per la quantitat d’additius tòxics del fum de la cigarreta, etc...

Alerta doncs a les ferides què no es curen i les inflamacions cròniques !

Trobareu més informació a les webs següents: http://revistasdesalud.es/7555/la-extrema-peligros-de-la-inflamacion-cronica

http://www.accesomedia.com/display_release.html?id=23922

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_65426.html

Aurora

divendres, 22 d’agost del 2008

PRESENCIA DOLÇA

UN REGAL SABER QUE ELS TENIM AL COSTAT...

Una malaltia greu pot arribar a ser una travessia terriblement solitària. El pacient oncològic, amoïnat per la dolença i fatigat pel tractament, arribarà a defallir sense el suport de la família.
Descobrir la presencia dolça i constant dels qui ens estimen acosta els lligams i alleugera el patiment.

En la natura, quan, per exemple, una família de primats es troba en una situació de perill, se’ls dispara l’ansietat i un impuls instintiu els fa agrupar i s’abracen. Rés d’això no allunya el perill però si els calma la sensació d’angoixa i els fa més forts.


A Mish, una pacient recuperada de càncer de mama, li van preguntar què era el que a ella li havia ajudat més en la seva dura convalescència, i ella va contestar:.../...” Al principio de mi enfermedad mi marido me regaló una tarjeta, que yo prendí con chinchetas en el tablón de corcho de delante de mi mesa, en la oficina. La leía con asiduidad; decía:”Abre esta tarjeta y acercártela. Ahora abrázala fuerte”.

Dentro mi marido había escrito:” Lo eres todo para mí, mi alegría al despertar (!hasta los días que no hacemos el amor!) , la sexy, cálida y sonriente mujer de mis sueños, que me viene a ver a media mañana, mi invitada fantasma a la hora de comer, mi ansia creciente a media tarde, mi sosegante alegría cuando te veo al volver a casa, mi descompresor de gimnasio, mi pinche de cocina, mi compañera de juegos, mi amante , mi todo”.
La tarjeta decía a continuación:” Todo va a salir bien y yo estaré ahí, a tu lado siempre. Te quiero”.
El siempre estuvo junto a mí a lo largo de todo el proceso. Su tarjeta significo mucho para mí .../...ja que me lo preguntais...
Mish
Font: del llibre
Anti-cancer -editorial Espasa- del Dr.David Servan-Scheiber- pag.90)

És fonamental reforçar lligams entre família i pacients. Un regal, saber que els tenim al costat...

Aurora

diumenge, 17 d’agost del 2008

OMEGA-3

UN ARMA CONTRA EL CÀNCER?

Nombrosos estudis demostren evidències sobre la relació entre la dieta i el càncer.
En general tenim tendència a menjar massa i amb hàbits erronis. En aquest sentit, no és possible preveure un c
anvi radical, però el que si podem fer és intentar introduir els bons hàbits des de la infància. S’ha suggerit que la educació alimentaria s’ha d’iniciar a partir de les edats més joves.

…/… Malgrat que des de sempre l'home ha estat conscient de que la alimentació és vital per a mantenir la salut, és ara quan les relacions conegudes entre alimentació i salut, en positiu i en negatiu, tenen la màxima rellevància a l'hora d'escollir un aliment. És per això que s'entén que l'atribució a determinats aliments (correcta o equivocada) de certes propietats preventives o fins i tot curatives enfront de certes malalties té un impacte molt positiu en la seva valoració.../...

…/…Un aliment és una barreja complexa de substàncies, la majoria de les quals tenen valor nutritiu i realitzen unes funciones especifiques en l'organisme humà. Es tracta de definir quins son els components dels aliments que tenen valor nutritiu, com es classifiquen els aliments en funció de les seves propietats nutricionals i quin paper tenen en l'organisme els diferents nutrients. L'interès d'alguns components dels aliments supera actualment l’estrictament nutricional per a perseguir efectes preventius i fins i tot curatius de certes malalties: són els anomenats aliments funcionals…/…
Font:
http://www.cus-usuaris.org/ais/foradubtes/foradubtes03.html

Els investigadors treballen sobre l'omega-3 i algunes formes de càncer. L'objectiu és confirmar l'existència d'un lligam entre alimentació i càncer.
Se sap que aquests greixos concentrats al cervell són indispensables per al seu desenvolupament. D'altre banda, hi ha estudis que indican que l'omega-3 és un poderós preventiu del càncer perquè conté una gran quantitat d’antioxidants -és millor que qualsevol medicament.


.../..Nombrosos estudis evidencien la relació que hi ha entre l’aparició de càncer i determinats hàbits alimentaris. S’estima que fins al 35% dels casos de càncer estan vinculats amb una mala alimentació. En canvi, portar una dieta sana i equilibrada, basada en la dieta mediterrània, combinada amb uns hàbits saludables contribueix a reduir entre un 60% i un 70% el risc de patir la tan temuda malaltia..../... Font:http://www.repsol.com/es_ca/casa_y_hogar/cocina/reportajes/de_dieta/alimentos_protegen_cancer.aspx

La nutrició està relacionada amb el càncer a quatre nivells: prevenció, inducció, millora i tractament oncològic. En l’àmbit del tractament, els experts ens diuen què: .../... Estudios presentados en Barcelona avalan la necesidad de suplementar las dietas del paciente con cáncer y de adecuar sus nutrientes con antioxidantes y omega3.

.../...El paciente oncológico será tributario de una nutrición individualizada e incluso establecida en función del tipo de tumor. Una dieta convencional no alcanza los mismos efectos que una alimentación especialmente rica en antioxidantes y ácidos grasos poliinsaturados omega-3. De ahí que se tienda a establecer un menú para el enfermo oncológico..../...
Font:
http://www.seme.org/area_seme/actualidad_articulo.php?id=268

Si voleu saber més adreceu-vos a:
http://www.botanical-online.com/medicinalesomega3.htm
http://www.recetasenlacocina.com/tag/Salud/

Aurora

dimarts, 12 d’agost del 2008

ONCOLOGIA MEDIAMBIENTAL

QÜESTIÓ DELICADA I COMPLEXA

L’agència Internacional per l’investigació sobre el càncer de l’OMS ha analitzat, en el transcurs dels últims anys, més de nou-centes substancies sospitoses de perjudicar la salut - una quantitat ínfima si analitzem que des de l’any 1940 l’industria emet de forma continuada més de 100.000 molècules diferents a un ritme de milions de tones anuals-.

De les més de nou-centes substancies recollides, una ha estat reconeguda com a “no cancerígena”. Noranta-cinc com “cancerígena coneguda. Tres-centes són considerades “probablement cancerígenes”. La resta estan sense estudiar per falta de medis.


Qui controla l’emissió d’aquestes substàncies?
Ho haig de dir: és inadmissible què les industries continuïn contaminant impunement l’aire que respirem i l’aigua que bevem!

Que fan els governs? I nosaltres què fem?

Qui més qui menys fa us de cotxe, de mòbil, , d’aparells d’aire condicionat, d’electrodomèstics diversos, bosses de plàstic, begudes en llauna, etc... El ciutadà també contamina!
Ens falta informació sobre els factors de risc mediambientals cancerígens? Ho ens resulta més còmode no estar informats?

El càncer és, actualment, la segona causa de mort en els països desenvolupats; a Espanya, la primera. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren 7,6 milions de persones (97.000 a Espanya) com a conseqüència de les malalties oncològiques.

La qüestió és delicada i complexa. Les autoritats mostren preocupació per augment de la població oncològica, però d’altre banda, sabem la sucosa inversió econòmica que hi ha al darrera de l’investigació, la producció i l’aplicació dels tractaments.

És evident que la cura del pacient amb càncer és rendible. Un negoci. Hi ha massa interessos econòmics al voltant de la salut del ciutadà.

És complicat

Aurora

dissabte, 9 d’agost del 2008

"ELS DIMARTS AMB MORRIE"

UNA LLIÇÓ DE VIDA

La paraula “càncer” encara és interpretada com a sinònim de mort. Hem de modificar aquesta impressió què rep el pacient, oferint-li la certesa de que el càncer no és una sentència. És un repte que avui es pot vèncer en molts casos, quan es detectat a temps.

Hi ha altres dolences que tot i sent detectades a l’iniciï , tenen un final de mal pronòstic, estic parlant , per exemple, d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) - una malaltia neurològica progressiva, que ataca i degenera les neurones encarregades de controlar els muscles voluntaris, que es debiliten i s’atrofien. Els afectats acaben tenint dificultats respiratòries fins a dependre d’un respirador -.

Així doncs permeteu que avui parli de Morrie Schwartz, professor de sociologia a la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachussetts, durant gairebé trenta anys, fins que va caure malalt d’ELA. El tarannà amb què va afrontar la malaltia, va atreure l’atenció mediàtica i, en poc temps, es va convertir en punt de referència per a molta gent necessitada de consol.

A partir d’aquí Mitch Albom va escriure “Els dimarts amb Morrie”, un llibre de relat directe, emocionant i captivador que ha colpit la consciència de milions de lectors i que explica amb senzillesa el curs natural de la vida.

Sinopsis: Mitch, és un antic alumne, que visita cada dimarts a Morrie per assistir a un curs molt especial. Un curs en què, partint de l’experiència viscuda, parlaran de temes com l’amor, la família, l’amistat, el perdó, i gràcies al qual Mitch arribarà a entendre el veritable sentit de la vida.

Les últimes classes de Morrie ensenyaran a Mitch el valor de les paraules, la riquesa de les emocions i el plaer de la ironia, però sobretot, la dignitat de les persones davant les situacions més extremes de supervivència.

Llegir-lo és una lliçó de vida davant la mort.

Aurora

dimarts, 5 d’agost del 2008

“ LA PACIENT ESTÀ CURADA”

INSTANT VALUÓS

Tots els pacients tenim un historial mèdic, una carpeta amb un dossier de contingut variable: anàlisis, radiografies, tacs, tomografies, cirurgia, quimioteràpia, radioteràpia, marcadors, electrocardiogrames, medicació..etc

Els expedients tenen informació clínica diversa , però hi ha dues dades que sempre consten en tots ells : la data inicial i la data final.
- La data inicial detalla el nostre debut com a pacient oncològics
-
La data final és aquella última línea del nostre dossier en que l’oncòleg escriurà el desenllaç del cas clínic.

Sovint visualitzo la recreació del dia de la data final, aquell magnífic dia en què la meva oncòloga obrirà el meu dossier, i desprès de mirar-me somrient escriurà una última línea que dirà: la pacient està curada.

És fonamental atrapar aquest instant valuós i avançar-lo en el present per fer-lo palpable, real, possible! Jo visualitzo i potencio l’arribada d’aquest moment per fer-lo autèntic.

Per reforçar aquesta convicció de victòria, et recomano la lectura del llibre: ”EL MUNDO AMARILLO d’Albert Espinosa- editorial Grijalbo.

És un llibre senzill en el què l'Albert ens explica com aplica a la vida diaria el que li va ensenyar el càncer.
Una de les coses que va descobrir queda reflectida en la màxima escrita en la portada del llibre i diu així: “si crees en los sueños, ellos se crearan”. Ell ens ho explica perquè sap de què parla.
Les seves credencials son haver sortit victoriós després de viure i conviure 10 anys amb el càncer.

Aurora



dissabte, 2 d’agost del 2008

EPIGENÈTICA

MATERIAL GENÈTIC

L’ICO – Institut Català d’Oncologia- es l’únic centre sanitari d’Espanya què disposa d’un programa d’epigenètica.

Manel Esteller , científic reconegut internacionalment en l’àmbit de l’epigenètica, es va incorporar fa uns mesos a l’ICO mitjançant un contracte ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats). El laboratori, 1.000 metres quadrats , s’ubica a l’ICO de l’Hospitalet i forma part de l’IDIBELL, juntament amb l’Hospital de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, l’Institut de Diagnòstic per Ia Imatge i el BST.

Què és la epigenètica? -El càncer és el resultat de modificacions en el material genètic que transformen les cèl·lules normals en malignes. Des de fa uns anys se sap que no sempre cal una mutació (modificació en la seqüència de lletres de l’ADN) perquè la funció d’un gen quedi alterada i ocasioni un tumor. S’ha demostrat que, per exemple, n’hi ha prou amb modificacions químiques. Aquestes alteracions que afecten la funció d’un gen sense que es modifiqui la seqüència són els canvis epigenètics.

L‘epigenètica, pot explicar coses que s’escapen a la genètica, com el fet de perquè dos bessons amb material genètic idèntic no desenvolupen un càncer al mateix temps. En aquest sentit, el treball de Manel Esteller i el seu equip, és decisiu per demostrar que tots els tumors humans tenen en comú una alteració química concreta: la hipermetilació dels gens supressors de tumors.

Així doncs, d’epigenètica estudia les alteracions químiques relacionades amb l’aparició de tumors i, per tant, obre noves línies de tractament del càncer mitjançant fàrmacs que actuen sobre aquestes alteracions químiques, el que representa una aproximació diferent a la de la quimioteràpia convencional.

Son bones noticies

Trobareu més informació a:
http://www.epigenetica.org/
http://epigenome.eu/es/1,3,0
http://www.consumer.es/web/es/salud/investigacion_medica/2007/11/13/171762.php

Aurora