dimarts, 12 d’agost del 2008

ONCOLOGIA MEDIAMBIENTAL

QÜESTIÓ DELICADA I COMPLEXA

L’agència Internacional per l’investigació sobre el càncer de l’OMS ha analitzat, en el transcurs dels últims anys, més de nou-centes substancies sospitoses de perjudicar la salut - una quantitat ínfima si analitzem que des de l’any 1940 l’industria emet de forma continuada més de 100.000 molècules diferents a un ritme de milions de tones anuals-.

De les més de nou-centes substancies recollides, una ha estat reconeguda com a “no cancerígena”. Noranta-cinc com “cancerígena coneguda. Tres-centes són considerades “probablement cancerígenes”. La resta estan sense estudiar per falta de medis.


Qui controla l’emissió d’aquestes substàncies?
Ho haig de dir: és inadmissible què les industries continuïn contaminant impunement l’aire que respirem i l’aigua que bevem!

Que fan els governs? I nosaltres què fem?

Qui més qui menys fa us de cotxe, de mòbil, , d’aparells d’aire condicionat, d’electrodomèstics diversos, bosses de plàstic, begudes en llauna, etc... El ciutadà també contamina!
Ens falta informació sobre els factors de risc mediambientals cancerígens? Ho ens resulta més còmode no estar informats?

El càncer és, actualment, la segona causa de mort en els països desenvolupats; a Espanya, la primera. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren 7,6 milions de persones (97.000 a Espanya) com a conseqüència de les malalties oncològiques.

La qüestió és delicada i complexa. Les autoritats mostren preocupació per augment de la població oncològica, però d’altre banda, sabem la sucosa inversió econòmica que hi ha al darrera de l’investigació, la producció i l’aplicació dels tractaments.

És evident que la cura del pacient amb càncer és rendible. Un negoci. Hi ha massa interessos econòmics al voltant de la salut del ciutadà.

És complicat

Aurora