La meditació és un mètode amb el qual, temporalment, deixem d’atendre a les “urgències i distraccions de la quotidianitat” per arribar a nivells de consciencia més profunds i descobrir altres realitats internes.
Hi ha varies maneres de arribar a un estat òptim de meditació. Alguns mestres recomanen centrar l’atenció en un so o vocable simbòlic (un mantra), o en una imatge, una espelma o un mandala. Altres ens indiquem que centrem la nostra atenció en la respiració o en la visualització.
L’objectiu de tots aquest mètodes és el mateix: arribar a una vacuïtat profunda i calmada què enforteixi la ment alliberant-la de les influències exteriors.
En general, tot allò que podem anomenar meditació es caracteritza per generar un cert aquietament mental, que en última instància ens ajuda a un autèntic autoconeixement de la nostra naturalesa.
No fa pas gaire que la ciència occidental ha començat a estudiar els beneficis físics de la pràctica de la meditació. Les investigacions demostren què genera respostes en el cervell, les glàndules endocrines, el sistema immunològic, el sistema nerviós, etc...
Tot i què les arrels de la meditació són a l’Orient avui moltes persones la fan servir fora del seu context tradicional o religiós com a una forma de la medicina fonamentada en d’interacció ment –cos.
http://www.arsmeditandi.org/premsa/practmedit.pdf
Aurora
