continueu lluitant....

CONTINUEU LLUITANT.... El passat divendres 17 de juliol Aurora ens va deixar.
Ha lluitat i lluitat...Trencant totes les estadístiques que li diagnosticaven tres mesets de vida s'ha plantat en 4 anys d'energia i positivitat. Encara al llit em va demanar que us escribís. " Què sinó la gent deixa de mirar el bloc..." Bé, aquí em teniu.
Rellegint tots els articles veus l'enamorament d'una persona per la vida, tal com raja, sense por. Puc assegurar-vos què el més fàcil és enfonsar-se per una malaltia però que finalment el que queda és el viscut. Aquesta lluita serena també ajuda als que rodegen als malalts oncològics. Així tú també pots ajudar als que tenen la malaltia. Què tot és un flux d'energia que s'intercanvia.

És fàcil dir-ho si no estàs malalt pensareu... Doncs, no sè si és fàcil o no però us asseguro que no tinc millor lliçó apresa.
La meva mare em va ensenyar que caure pel camí i deixar-nos arrossegar pel corrent és el més fàcil. El valor és aixecar-se i continuar endavant un dia, un mes, unes hores.... El viscut ningú t'ho podrà prendre. La malaltia no pot detenir-nos. Hem de continuar endavant.
El càncer és una malaltia cruenta. Tot i així, pot sonar estrany però la meva mare ha estat més viva que mai aquests quatre anys. No moria. En tot aquest temps, ajudant i donant suport a moltes persones a través de les associacions en les que es va involucrar (el far i accc) repartia vida.

El blog li servia per mostrar que hi ha motius pels que continuar.... Què cada dia pot haver bones notícies si ens ho proposem...

Insuflant ella aquesta energia us asseguro que també en rebia. Veure algu enfonsat i oferir-li la mà per ajudar a aixecar-se et dóna la gratificació de veure-l caminar tot sol sabent que fas ben fet.
No tinc la sensació de que el càncer hagi pogut amb la meva mare. Ens va demanar què el dia del seu enterrament no ploressim. És fàcil de dir pel que se´n va. Crec que qualsevol que vingués va veure que havia molts moments en que acabaves somrient recordant-la. Sovint quan penso en ella em passa el mateix. Em salten les llàgrimes però finalment acabo somrient recordant algun moment alegre viscut amb ella. És llavors, quan sè què allà on és ella també em somriu i em perdona les llàgrimes i la tristor inicials... Us demano que feu el mateix.
Un dels darrers dies em donar la imatge i el missatge que volia posar en aquest article: LLUITEU !
Si algú volgués continuar amb el bloc només cal que m'ho faci saber. Ella estaria contenta.
Al setembre llençarem les cendres en un raconet al que li agradava anar a donar un volt i fruir d'una bona companyia. Esteu convidats.
Molts petons a tothom.
La família d'Aurora gloriacanut@gmail.com

ATENCIO PSICOLOGICA DEL PACIENT

CANCER: CAL PARLAR...

Hem de parlar sobre aquesta malaltia; la seva freqüència i importància ho fan necessari…/…Així la coneixerem més; així podrem lluitar millor contra ella. I cal fer-ho no tan sols des d’una perspectiva divulgadora, sinó també des d’un punt de vista humà…/…

També hem de tenir en consideració que la relació metge-malalt que fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre…/…

La pràctica de l’atenció centrada en el pacient demana al metge entendre i respondre als sentiments les pors…/… i les expectatives dels pacients”

…/…Segons els entesos, podríem definir la comunicació com una habilitat bàsica en l’art de la medicina, i la informació, com la seva eina terapèutica. Però perquè aquesta darrera sigui útil ha de poder minvar la incertesa del pacient, augmentar la seva habilitat per actuar en benefici propi contra el seu procés i, al mateix temps, reforçar la relació amb el seu metge.

…/…Com a regla general, si un pacient no aconsegueix superar ( el càncer)…/…dins del primer any del diagnòstic és més propens a desenvolupar un estat ansiós i depressiu o la combinació d’ambdós. Tot això sense tenir en consideració els problemes addicionals causats pel tractament contra el càncer..

…/…El comportament ansiós s’ha de diagnosticar quan els pacients presenten una incapacitat persistent a relaxar-se o a deixar de preocupar-se, quan no es poden distreure ells sols d’aquestes preocupacions o deixar distreure per d’altres. Tot això comporta un canvi significatiu, tant qualitativament com quantitativament, de l’estat d’humor habitual…/…

…/…Un error massa comú és argumentar o considerar que la depressió en els pacients amb càncer és inevitable i per tant defensar obertament que el tractament és innecessari. Res més equivocat.

…/… És cert que en ocasions hi ha sentiments tan íntims que la persona escull guardar o oferir a qui creu convenient i que potser no cal anar a cercar, tot gratant massa, sense que t’hi convidin.../...

Però en conjunt, es perfilen una sèrie de necessitats en el camp de l’oncologia que fan avinent un major estudi i recerca en els aspectes psicològics i socials. Per totes aquestes coses, l’atenció integral del pacient amb càncer ha d’incorporar avui l’atenció psicològica com una variable de considerable importància.../...

Font d’informació: https://www.comb.es/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf -

CADA DIA UN ACUDIT

QUAN S’ESTÀ MALALT ES FACIL CAURE EN EL DESANIM

Tan fàcil com perillós!

Segons un estudi dut a terme per investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona: “ La depressió severa duplica el risc de mortalitat en els malalts de càncer”

“…/… les dades demostren la importància de la detecció precoç i del tractament de la depressió major en aquests malalts ../... Així, malgrat que no es pot explicar amb exactitud l'associació entre depressió i mortalitat, els investigadors recalquen que s'hauria d'impulsar la creació d'un protocol de tractament psiquiàtric i oncològic integrat, dirigit no només a les persones amb quadre depressiu, sinó als malalts als quals la notícia els ha entristit en gran manera.../...”

Font d’informació: http://www.3cat24.cat/noticia/99384/altres/La-depressio-duplica-el-risc-de-mortalitat-en-els-malalts-de-cancer

L'estudi posa de manifest l'elevada prevalença de trastorns mentals en els pacients oncològics i la necessitat de fer-los un seguiment més pròxim per detectar els símptomes d'ansietat i depressió de manera precoç i poder-los tractar així eficaçment.

De manera que FORA LA TRISTOR!
Jo utilitzo un mètode força particular: Cada dia miro de buscar un acudit que m’agradi i quan l’he trobat l’escampo: L’explico a la família en la sobretaula, en la trobada amb algun amic ...

A mi em funciona , és fàcil, econòmic i efectiu.

EL RACÓ DE LA PLOMA

La felicitat és una actitud més que una meta.

Allò que denominem felicitat no és un objectiu a perseguir o un lloc on arribar. Més aviat ha de ser una actitud, una forma de caminar per la senda de la vida.

Aurora

ARRISCAR O NO?

I SI VAN MALDADES?

Davant el diagnostic de qualsevol dolença el pacient sempre fa especial èmfasi en que vol resultats i reclama del seu metge solucions.

Els doctors ens expliquen :

1- El que saben -les dades.
2- El que creuen -la hipòtesis.
3- Tot allò que s’ha pogut verificar – les explicacions o afirmacions contrastades.

Al mateix temps, la societat ha d'exigir que les decisions tinguin sempre el suport científic i tècnic adequat i siguin proporcionals als fins perseguits.

Ara bé, en ocasions la presa de decisions per aplicar un tractament pot ser crítica. En aquesta situació d’incerta hem de compartir les responsabilitats entre tots: metges i pacients- i no sempre és fàcil.

Si van maldades el pacient recriminarà al metge, és per això que no tots els facultatius arrisquen.

UN PETIT RESPIR

UNA TROBADA DE DEU MINUTS CADA DIA

Un petit respir al dia beneficia l'equilibri psíquic i permet més autoconeixement.

…/…En el dia a dia hi ha tantes coses per a fer i per a atendre que el poc de temps que resta de les obligacions es dedica al descans. Però aquest lapse que tan bé serveix per a reparar les forces perdudes no comporta necessàriament moments d'oci, ni procura una treva per a cuidar-se un mateix. Encara més, la dinàmica ens porta moltes vegades a cedir les hores lliures de què disposem per a satisfer els altres i complir amb guions socials.
.../...Hi ha una parcel.la oblidada i deixada de banda que ni trobem a faltar: la d'estar centrat un amb un mateix durant un temps, encara que siga reduït, al dia.../...

Programar el nostre temps:

Amb deu minuts escassos n'hi ha prou per a recuperar aquesta parcel.la. El fet de fer-ho, implica:
- Tenir-nos en compte.
- Donar-nos un lloc en les prioritats de les nostres accions.
- Pensar que som importants.
- Cuidar-nos igual que cuidem dels altres.

Si un familiar o un bon amic ens sol.licités deu minuts diaris gairebé de segur que no dubtaríem a concedir-los-els. Per què no hem de tenir les mateixes cures i atencions per a nosaltres? Per què ens costa tant veure'ns i sentir-nos com el que som: una persona important? Deu ser que no ens valorem ni ens estimem? …/..

Gaudir del nostre temps a soles?

Deu minuts amb nosaltres mateixos NO són per a:
- Aclaparar-nos amb tot el que hauríem d'haver fet o ens falta per fer.
- Recordar els nostres malestars, tant físics com emocionals.
- Donar voltes a qualsevol fet que ens té preocupats.
- Buscar solucions per a problemes que tenim pendents.
- Pensar, analitzar i fer treballar la ment.
- Aïllar-nos amb les nostres preocupacions o pensaments recurrents.

Deu minuts amb nosaltres sí que són per a:

- Aïllar-nos dels nostres problemes, donar-nos un respir de les preocupacions i una treva de les obligacions.
- Donar-nos un temps per a constatar la importància que ens atorguem.
- Connectar amb la nostra soledat.
- Estar físicament sols amb el nostre cos i la nostra ment.
- Sentir-nos i conèixer-nos més i millor.
- Abandonar-nos a res.

Durant aquests deu minuts:
- Unes vegades s'amuntegaran els pensaments, i en d'altres ens vindran d'un en un, o cap. Els pensaments cal deixar-los passar, sense aturar-nos en cadascun ni concedir-los interès.
- Al començament pot ser que aquest temps incomode i inquiete, igual que la primera vegada que compartim un espai i un temps amb algú que no coneixem.
- Ens habituem a escoltar-nos per a deixar de ser estranys de nosaltres mateixos.
- Trobarem el gust i el plaer de gaudir de la nostra companyia, i valorar-la més…/..

Font d’informació: Revista CONSUMER EROSKI.url

SEXUALITAT I CANCER

EROTISME EN LA PARELLA - NECESSITAT BASICA

Gràcies al diagnòstic precoç i als avenços del tractament contra el càncer, hi ha hagut un augment molt significatiu en el nombre persones supervivents a un càncer. Desgraciadament, els tractaments poden comportar efectes secundaris que acaben afectant la qualitat de vida d’aquestes persones. Entre les seqüeles que de forma més negativa impacten en la qualitat de vida de les supervivents a un càncer són les alteracions de la sexualitat.

La sexualitat i la seducció son necessitats bàsiques de l’ésser humà com també ho és buscar afecte, i malgrat que és possible reprimir-ho o negar-ho, no ho és anul·lar-ho.
Comprèn tot un món de possibilitats, que es poden expressar de moltes maneres (carícies, petons, una mirada...), de les quals el coit vaginal és només una d’elles, però no l’única.

Cada ésser humà viu la seva sexualitat de manera única i individual. No hi ha normes ni models a imitar. Cada parella ha de descobrir el seu, ja que objectiu del sexe pot variar en cada relació: procreació, plaer sexual, relació convivencial...

LES COSES ESTAN CANVIAN

LA RESERCA ONCOLOGICA ENS REVELA ELS SECRETS DEL CANCER

L’ investigació oncològica i clínica a possibilitat que les “falles” en la nostre maquinaria cel·lular es resolguin amb un percentatge d’èxit que augmenta any rere any.
Les coses van canviant i el càncer a passat a un altre estadi en el qual el control i la curació és més que anecdòtic o una singularitat excepcional.

El Dr: Joan Massagué i Soler Massagué - que és un dels investigadors més importants en les àrees de la regulació de la divisió cel-lular i de la metàstasi del càncer, autor d'uns 250 articles científics sobre aquests temes i un dels cinquanta investigadors més citats en totes les àrees científiques en els últims vint anys- ens explica que: “La recerca oncológica recent ens ha revelat secrets prèviament impenetrables sobre l’origen i el desenvolupament dels tumors. Els nous medicaments que han sorgit d’aquest progrés han convertit en indolents algunes formes de cáncer que anteriorment eren letals.

.../...Però els beneficis clínics, tot i ser tangibles, són encara mínims. Què cal, doncs, per a dominar el càncer en les properes dècades? Cal, clarament, una integració més estreta entre els investigadors que treballen al laboratori i els experts clínics. Però per materialitzar la promesa actual calen, sobretot, actituds socials, culturals i polítiques que facilitin la incorporació de l’ètica científica a la vida quotidiana i als interessos nacionals…/… Armats amb el fruit de diverses dècades d’inversió en recerca, els oncòlegs de principis del segle XXI estan aclarint de manera accelerada els misteris del càncer…/..

Font d’informació:

http://centenari.iec.cat/ConferenciaDrMassague-Catala.pdf

ANIMEU-VOS!!!

LLUITA MES ENLLA DE LA PRIMERA TEMPTATIVA

Nosaltres som responsables directes de vetllar pel nostre ben estar i la nostra salut però no sempre ho aconseguim. Hi ha trastorns en l’organisme que s’escapen del nostre control i és llavors que apareix la malaltia.

En la facultat de medicina s’explica que el metge ha de fer tot el possible per curar i mantenir viu i esperançat al pacient.

Així doncs, cal tenir en compte i valorar molt positivament la preparació i professionalitat dels nostres facultatius especialistes, que davant el diagnòstic activen tots els protocols possibles d’actuació al seu abast amb un l’abordatge multidisciplinari i cada vegada amb més exigit.

Tingueu en compte també que hi ha altres professionals i teràpies amb les quals podeu activar els vostres propis recursos a l’hora que potenciar els tractaments mèdics. Aneu en compte però, de no patinar en fal·làcies ni falses expectatives.

D’altre banda, una malaltia greu pot ser una travessia terriblement solitària. Una condició indispensable per superar aquesta situació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Permeteu que faci una afirmació en la que crec: Si voleu saber si sou capaços de superar una dificultat, un obstacle, un repte o una malaltia no us quedeu en la primera temptativa i aneu més enllà. Us sorprendrà descobrir fins on pots arribar.

Jo ho estic fent així i com podeu veure el resultat és magnífic -contra tot pronòstic continuo sumant aniversaris...

Animeu-vos!!!

CANCER I ALIMENTACIO

UNA DIETA EQUILIBRADA LA MILLOR PREVENCIÓ

El 35% de les patologies cancerígenes es vinculen amb el règim alimentari, per la qual cosa tenir-ne cura adquireix una gran rellevància.

La relació entre el càncer i l'alimentació és un fet. Encara que els seus límits no estan encara molt definits, en la dècada dels 80 es va establir que al voltant del 35% dels càncers tenien l'origen en l'alimentació o hi estaven vinculats. A partir de llavors s'han multiplicat els estudis en la matèria i al 1997 es va publicar un exhaustiu informe titulat "Aliments, nutrició i prevenció del càncer: una perspectiva global", publicat pel Fons Internacional per a la Investigació del Càncer i l'Institut Americà per a la Investigació del Càncer.

En aquest informe es va establir que l'adopció d'uns hàbits alimentaris més sans pot reduir el nombre de casos anuals en tot el món entre un 30% i un 40%. Si a això sumem el fet de deixar de fumar, els percentatges de reducció passarien al 60%-70%.

Associació entre dieta i cáncer
No resulta fàcil determinar amb exactitud l'associació entre l'alimentació i el càncer. Els hàbits alimentaris són molt diferents d'uns individus a uns altres, i també ho és el mode en què cuinem i conservem els aliments. A més, cal tenir en compte altres variables relacionades amb l'origen o el desenvolupament del càncer, com el tabac o altres substàncies a què estem exposats, ja siga al treball -fum de soldadura, gasos de pintures o vernissos, etc.- o al lloc en què vivim -contaminació mediambiental-, sense oblidar la mateixa genètica. Per això, quan s'estableix la relació entre dieta i càncer, de moment es parla d'associacions "convincents", "probables" o "possibles".

A tall d'exemple es considera que les verdures posseeixen un paper protector "convincent" enfront dels càncers de boca i faringe, esòfag, pulmó, estómac, còlon i recte; "probable" enfront dels de laringe, pàncrees, mamella i bufeta, i "possible" enfront dels de fetge, ovari, endometri, coll de l'úter, pròstata, tiroide i ronyó. Per contra, es considera que les dietes molt calòriques o riques en greix i proteïnes, coccions com la barbacoa o la graella, l'abús de l'alcohol i de la carn, de fumats i de la sal, a més de l'obesitat, augmenten el risc d'aquesta malaltia. En particular es creu que és "probable" que l'abús de carn incremente el risc de càncer de còlon i recte, i que és "possible" que ho faça davant dels de pàncrees, mamella, pròstata i ronyó.

Components "protectors" dels aliments
Fibra: un consum elevat de fibra a partir de la ingesta de fruites, verdures, pans i cereals integrals i llegums resulta beneficiós. Ajuda a reduir el risc de càncers localitzats en el tub digestiu i els que depenen d'hormones -mamella, endometri i pròstata-.

Vitamines: una dieta variada rica en fruites i verdures esdevé fonamental. La ingesta de vitamina A, de betacarotè i altres carotenoides -substàncies naturals que donen als vegetals tons grocs, ataronjats i rogencs, de vegades emmascarats pel verd de la clorofil·la-, exerceixen un paper protector enfront de certs càncers. Les seues fonts principals són la llet i els derivats, el rovell, vísceres com el fetge i, pel que fa a la provitamina A, les hortalisses i les fruites. La vitamina C ajuda a reduir el risc de càncers de mamella, coll uterí, intestí, pulmó, boca, esòfag i estómac. Les seues fonts alimentàries més importants són les fruites (cítrics, kiwi, maduixes, meló, etc.) i les hortalisses. La vitamina E o tocoferol també ajuda a reduir el risc de càncer i les seues principals fonts en la dieta són els olis vegetals de primera pressió i els productes elaborats amb aquests (oliva, gira-sol, soja...), els fruits secs, els cereals de gra sencer i el germen de blat.

Minerals: es considera que el seleni ajuda a reduir el risc de leucèmia i de càncers de còlon, recte, pulmó, mamella i ovari. Alguns estudis suggereixen que nivells baixos de zinc s'associen amb incidències més altes de càncer d'esòfag i de pulmó. En quant al iode, la seva carència en la dieta sembla que té relació amb un major risc de càncers de tiroide i de mamella.

Font d’informació: http://revista.consumer.es/web/ca/20051201/alimentacion/70095.php

EL RACÓ DE LA PLOMA

“Hay dos días de máxima importancia en la vida de una persona: el día en que nace y el día en que descubre por que”

Willian Barclay: Teólogo y escritor escocés

"DEJA DE HACER EL GAMBA"

CAL PRENDRE EL SOL AMB PROTECCIÓ

És una recomanacio de l’AECC i el Ministeri de Sanitat.

La pell és sensible i prendre el sol en excés ens pot acabar passant factura.

Un excés de sol sense la protecció adequada pot repercutir en la teva salut. Any rere any es diagnostiquen més de 150.000 nous casos de càncer de pell.
“ S’ha demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de rics més important de càncer de pell. Més del 90% dels casos de càncer de pell es podien prevenint evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant d’infantesa i l’adolescència”
Font d’informació:

http://www.iconcologia.net/catala/professionals/publicacions/iconews/iconews85.pdf

Més informació a:

http://www.alevosia.com/magazine/2006/06/decalogo_para_tomar_el_sol.php

http://www.todocancer.com/NR/rdonlyres/B73B25A9-AF32-414C-9600-D9828C50BF05/0/carrefour_rectificado.pdf

ELS CANVIS ENS PERMETEN AVANÇAR

ES TEMPS D'ATREVIR-SE A FER COSES NOVES

Em diagnosticaren càncer, amb mal pronòstic, - la mort en mesos -.

Em vaig dir a mi mateixa: que puc fer?
Com puc ajudar als metges: que puc aportar jo?
-Curiosa reflexió- QUE COM PODIA AJUDAR JO ALS METGES!!!

I mentre deixava anar les meves emocions vaig notar el pessigolleig del repte, la sensació embriagadora del límit.

Amb el temps, he descobert que viure és molt més senzill del que em pensava i que els reptes són una oportunitat magnifica per millorar i descobrir els nostre potencial.

Certament, que si estàs malalt el cos t’està fent una mala passada, però.. la teva ment la controles tu!
Controla les teves emocions. Les emocions les crea un mateix!

Puja la autoestima! La valoració d’un mateix depèn de com VISQUEM i MANEGUEM les nostres emocions.

Quina pot ser la teva motivació: viure!

- Possiblement un pacient oncològic crònic pot arribar creure que la “la felicitat ja no es al seu abast.
- Bé doncs : “ Es possible que no puguis fer allò que t’agradaria fer per tal de ser feliç, però... pots fer un canvi i aconseguir “que t’agradi allò que fas ho iniciar altres activitats”.
Es temps per a atrevir-se a descobrir el teu potencial.

Mai deixis de lluitar !!!

ALBERT CASALS

LA REVOLUCIÓ POSITIVA

La primera regla per la superació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Albert Casals és un jove català que ens ofereix una lliçó de vida. Té 18 anys i des dels 8 va amb cadira de rodes, però això no li impedeix viatjar tot sol i sense diners per tot el món.

Ha escrit un llibre, "El món sobre rodes", una història d'aventures i superació personal d'aquest adolescent carismàtic.
El periódico.cat del dia 23 de març ha editat una entrevista que paga la pena de llegir:
“.../...
--Viatja des dels 14 anys. ¿Per què?

--Gairebé sempre faig el que vull i tenia moltes ganes de viatjar. ¿Per què esperar, si viatjant sóc feliç?

.../...--¿El van ajudar els pares?

--Ells volen que jo sigui feliç, i saben que viatjant ho sóc. He tingut molta sort amb ells.

--¿Què és el que més li agrada dels viatges?

--La gent. Trobes gent meravellosa que t'ajuda. No m'interessa veure monuments ni anar a menjar a restaurants. En tinc prou de ser-hi.

--¿Sempre viatja sol?

--Sol i en autoestop. Abans gastava tres euros al dia per menjar, ja que dormo als parcs o a la platja. Ara he tornat d'un viatge per Amèrica i he aconseguit no gastar res. Vaig sortir amb 20 euros i vaig tornar amb 20 euros al cap de sis mesos.

--¿I com ho va aconseguir?

--Faig màgia al carrer o toco música. A la gent li agrada i em regala menjar, i a vegades em convida a dormir a casa seva. És fàcil fer amics.

--¿No és un destorb desplaçar-se en cadira de rodes?

--Mai ho he vist així. Ni al principi. Ara ja la domino i fins i tot he anat per la platja i el desert.../..”

L'Albert ens ofereix un magnífic exemple de superació davant les dificultats i ens mostra que la fortalesa humana pot superar les dificultats del destí.

Si voleu llegir tota l’entrevista ho podeu fer des de: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=597364&idseccio_PK=1006

A més, si el voleu escoltar-lo ho podeu fer des de la web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/1096919/Albert-Casals-Anar-amb-cadira-de-rodes-es-un-avantatge

LA PARELLA DAVANT EL CANCER

LA FALTA DE SALUT SUPOSA TOT UN REPTE

Bàsicament, l'acte sexual, en el seu sentit estricte, està circumscrit al coit, però en un sentit més ampli també contempla moltes altres accions, com són la coqueteria, la galanteria, les carícies, etc. És a dir, la sexualitat també és un camí per manifestar afecte i tendresa.

Cadescun de nosaltres és la mateixa persona al llag de la vida, però el nostre aspecte i circunstàncies van canviant. Les relacions de parella també.

“Cuidar a una persona que pateix un càncer no és una tasca fàcil. És freqüent plorar en silenci i portar el pes del neguit tot sol i també es tendeix a amagar les emocions i els sentiments per no desanimar ni amoïnar a l’afectat o a la resta de la família
“Sovint, el paper de cuidador l’assumeix la pròpia parella; .../.. Habitualment, si la relació era bona, és probable que aquesta crisi de salut els uneixi encara més. Si, en canvi, existien problemes, el càncer pot arribar a separar un matrimoni.../.. És important, si cal, recórrer a ajuda especialitzada per poder treure tota la ràbia i impotència acumulades, o bé parlar amb algú de confiança amb qui abocar tots els temors.

En una situació com aquesta, les relacions sexuals s’acostumen a ressentir.../...
No obstant, això no vol dir que no calgui l’afecte, sinó tot al contrari, és més crucial que mai.../.. S’ha de parlar, plorar, no és bo reprimir-se; plorar conjuntament també uneix.

És innegable que un càncer canvia la vida als dos membres de la parella i és també força probable que certes pors no arribin a desaparèixer mai. Però, en tot cas, amb una sòlida relació de parella es pot fer tot el possible per millorar la qualitat de vida i afrontar els problemes amb el doble de força.”
Font d’informació:

http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=20980

Pàgina d’interès:

http://picam.molinsderei.net/?go=e6598a7e63ddfde814ae5064e41bc9ab1d2a46a8a519c6f879f890e48639c9571b96f0efc6668a722542e4c3b252b1c378c683182197d849

EL RACÓ DE LA PLOMA

Valentia no es la ausencia del miedo, sino la capacidad de seguir adelante a pesar del miedo.

Paulo Coeho

EN LA CONSULTA DEL METGE...

COM EVITAR MALS ENTESOS

…/…S'ha constatat que amb massa freqüència i per diversos motius com ara mancada de temps, oblits o nerviosisme, els pacients no arriben a aprofitar al màxim la consulta del metge, el que pot implicar una segona visita.

Dintre dels oblits més freqüents es troben les recomanacions realitzades pel metge de família respecte a la posologia i durada del tractament. Si no existissin aquests oblits, es milloraria el compliment terapèutic i disminuirien els problemes relacionats amb l'ús dels medicaments.

En aquest sentit, una vegada dintre de la consulta es recomana prestar especial atenció a les indicacions sobre la posologia dels medicaments, entre unes altres, i repetir al metge el que s'ha entès per a comprovar que és correcte i que no s'oblida gens. A l'abandonar la consulta, i abans de sortir del centre, resulta aconsellable repassar si és necessari demanar hora per a acudir a la consulta amb algun especialista o si ha de sol·licitar algun document. ../…

Font d’informació: http://www.universitatpacients.org/aula-es1/news/index.php?ficha=260

També seria bo preparar la visita: apuntar les preguntes o dubtes que es vagin a plantejar al metge, dur una agenda o llibreta per a poder apuntar les coses que li digui el facultatiu o anotar el moment en el qual li ocorre alguna cosa, té un símptoma o va oblidar prendre un tractament amb la finalitat de dir-se'l al metge sense equivocacions…/…

Totes aquestes estratègies ajuden a anticipar els aspectes que han de ser tinguts en compte per a preparar millor la visita al metge.

2. 

CANCER I EMOCIONS

LA QUIMIOTERAPIA ESPANTA

Naturalment que espanta! Els tractaments ens destaroten l’organisme, les emocions i els sentiments.

La persona afectada d’un càncer pateix un impacte emocional que altera la seva vida i la de la seva família.

El temor i la por son emocions que fàcilment afloren en circumstàncies tan delicades com el diagnòstic d’una dolença oncològica

No dubti en compartir i comunicar al seu metge qualsevol trastorn emocional que l’angoixi, com la tristesa, el plor, l’apatia...

El servei d’infermeria d’oncologia està especialment sensibilitzat i qualificat per donar-vos un cop de mà. Ells l'informaran sobre quines tècniques hi ha per afrontar millor el tractament, com per exemple desenvolupar actituds positives durant el procés de curació...

Consulteu els vostres símptomes per poder rebre ajuda. Dialogar sobre tot això et donarà una visió real i propera sobre el càncer: trencant amb els tòpics.

EL RACO DE LA PLOMA

Hay momentos en la vida en que conviene ser un poco loco para salir bien parado.

(François de la Rochefoucauld)

LES MANDALES

MÉS QUE UN DIBUIX
Mentre ens recuperem dels tractaments, una activitat tranqui-la i relaxant pot ser pintar una mandala.

Una mandala, és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales, se'ls dona una significació mística i simbòlica.

Mística: Representen un tot i una unitat alhora. Amb el seu centre i les seves polaritats positives i negatives, totalment relacionades formant una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la reflexió que el món i moltes de les figures que composen la vida són circulars o esfèriques. Ex: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galaxies... tot, absolutament, són mandales.

Simbòlica: Simbolitzen tot l'univers, explica la seva aparició, la seva existència i la seva desaparició. A tots els mandales la manifestació principal es troba en el centre; el seu objectiu és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació.

Pintar una mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca.

Mai hem d'anar a buscar en la mandala només la vessant estètica; el què ens importa, és el què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem.

La mandala representa funcions tant meditatives com relaxants.
Font d’informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mandala

També trobareu págines wep on podreu descarregar les mandales per pintar-les:

http://www.dibujosparapintar.com/manualidades_mandalas.html
http://www.free-mandala.com/es/start.html
http://www.geschichteinchronologie.ch/ps/Owusu_mandalas-para-pintar-en-meditacion-ESP.html

RELAX I ONCOLOGIA

LA RELAXACIO ÉS UNA EINA FORÇA UTIL

La paraula “càncer” encara és interpretada com a sinònim de mort. Hem de modificar aquesta impressió què rep el pacient, oferint-li la certesa de que el càncer no és una sentència. És un repte que avui es pot vèncer en molts casos, quan es detectat a temps.

La dolença i els tractaments generen alteracions físiques i psíquiques com el cansament, la fatiga, la falta de gana, la falta de concentració, la taquicàrdia, els dolors musculars, les molèsties d’estómac, d’insomni, la falta d’interès, d’irritabilitat, el nerviosisme, d’inquietud, la tristesa i d’indiferència, etc.
Que podem fer ? Doncs, mitjançant la realització de determinats exercicis físics podem pal·liar alguns dels efectes dels tractaments i disminuir l’angoixa
Els experts expliquen que la relaxació és una tècnica força útil pel pacient oncològic ja que ajuda a disminuir els efectes secundaris dels tractaments i a pal·liar els símptomes de la malaltia.

Tot seguit us faig una adreça d'Internet on podràs escoltar una relaxació guiada, per gentilesa de l’associació Todocancer

Relaxació muscular-

http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Relajacion+Muscular.htm

EL RACÓ DE LA PLOMA

SEAMOS PRÁCTICOS

Deseo, que nunca te falte el dinero, porque es necesario.
Pero te recomiendo que por lo menos una vez al año, pongas algo de ese dinero frente a ti y te digas: "Esto es mío", solo para que quede claro quién es el dueño de quien.

Aurora

NO POTS MÉS?

HI HA DIES EN QUE EL COS CANSAT NO TIRA...

Sé molt bé que hi ha dies en que el cos cansat no tira. Dies en que voldríem anar a dormir i despertar d’aquí a uns anys quan hagués passat ja tot, fos el que fos.
I és normal què un dia toquem fons i descobrim la nostre fragilitat: no puc més -per la dolença en si, per la duresa dels tractaments i els efectes secundaris, o per tot plegat.

Són aquest dies en que tens l’estomac regirat per la quimio, i el cos malparat i dolorit com si t’hagués passat un tren per sobre, o tens la pell socarrimada com un escamarlant per l’acció de la radioteràpia; i potser comences a qüestionar seriosament si te’n sortiràs...

Fins i tot molesten aquells copets a l’esquena , que algú amb la millor de les intencions, et dona per tal d'animar-te.

Si amic/ga meu/va, t’entenc perfectament però ... ALERTA! La fragilitat d’aquets moments és d’una perillositat extrema perquè som com la flama d’una espelma a la que una suau bufadeta pot apagar, així doncs urgeix sortir d’aquesta delicada situació.

La manera és buscar el combustible per injectar i augmentar la combustió fins transformar aquesta petita flama de vida en un gran foc que alimenti la nostre vitalitat.

És una qüestió de supervivència i cadascun a de trobar el seu pròpi "combustible". Les relacions afectives son una gran font de calor: la familia , els amics ... i seria una idea molt plaussible acostar-se a una associacio d'ajuda de les moltes que actualment podem trobar .

El món es ple de persones anònimes que un dia van superar un càncer. També hi ha persones conegudes i mediateques que ens ofereixen el seu testimoni per si la seva història por ajudar algú. Cristina Hoyos, "bailaora flamenca" i dona que va superar un càncer diu: ”Nadie tiene derecho a robarnos parte de nuestra vida. Ni siquiera el càncer !Ánimo p'alante!”

Us recomano feu una ulladeta a:
http://www.ideal.es/granada/prensa/20061120/vivir/pasar-pagina-cancer_20061120.html

http://www.fundaciongrupoimo.com/