Bàsicament, l'acte sexual, en el seu sentit estricte, està circumscrit al coit, però en un sentit més ampli també contempla moltes altres accions, com són la coqueteria, la galanteria, les carícies, etc. És a dir, la sexualitat també és un camí per manifestar afecte i tendresa.Cadescun de nosaltres és la mateixa persona al llag de la vida, però el nostre aspecte i circunstàncies van canviant. Les relacions de parella també.
“Cuidar a una persona que pateix un càncer no és una tasca fàcil. És freqüent plorar en silenci i portar el pes del neguit tot sol i també es tendeix a amagar les emocions i els sentiments per no desanimar ni amoïnar a l’afectat o a la resta de la família
“Sovint, el paper de cuidador l’assumeix la pròpia parella; .../.. Habitualment, si la relació era bona, és probable que aquesta crisi de salut els uneixi encara més. Si, en canvi, existien problemes, el càncer pot arribar a separar un matrimoni.../.. És important, si cal, recórrer a ajuda especialitzada per poder treure tota la ràbia i impotència acumulades, o bé parlar amb algú de confiança amb qui abocar tots els temors.
En una situació com aquesta, les relacions sexuals s’acostumen a ressentir.../...
No obstant, això no vol dir que no calgui l’afecte, sinó tot al contrari, és més crucial que mai.../.. S’ha de parlar, plorar, no és bo reprimir-se; plorar conjuntament també uneix.
És innegable que un càncer canvia la vida als dos membres de la parella i és també força probable que certes pors no arribin a desaparèixer mai. Però, en tot cas, amb una sòlida relació de parella es pot fer tot el possible per millorar la qualitat de vida i afrontar els problemes amb el doble de força.”
Font d’informació:
Pàgina d’interès:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada