diumenge, 31 de maig del 2009

CADA DIA UN ACUDIT

QUAN S’ESTÀ MALALT ES FACIL CAURE EN EL DESANIM

Tan fàcil com perillós!
Segons un estudi dut a terme per investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona: “ La depressió severa duplica el risc de mortalitat en els malalts de càncer”

“…/… les dades demostren la importància de la detecció precoç i del tractament de la depressió major en aquests malalts ../... Així, malgrat que no es pot explicar amb exactitud l'associació entre depressió i mortalitat, els investigadors recalquen que s'hauria d'impulsar la creació d'un protocol de tractament psiquiàtric i oncològic integrat, dirigit no només a les persones amb quadre depressiu, sinó als malalts als quals la notícia els ha entristit en gran manera.../...”

Font d’informació: http://www.3cat24.cat/noticia/99384/altres/La-depressio-duplica-el-risc-de-mortalitat-en-els-malalts-de-cancer

L'estudi posa de manifest l'elevada prevalença de trastorns mentals en els pacients oncològics i la necessitat de fer-los un seguiment més pròxim per detectar els símptomes d'ansietat i depressió de manera precoç i poder-los tractar així eficaçment.

De manera que FORA LA TRISTOR!
Jo utilitzo un mètode força particular: Cada dia miro de buscar un acudit que m’agradi i quan l’he trobat l’escampo: L’explico a la família en la sobretaula, en la trobada amb algun amic ...

A mi em funciona , és fàcil, econòmic i efectiu.

EL RACÓ DE LA PLOMA

La felicitat és una actitud més que una meta.

Allò que denominem felicitat no és un objectiu a perseguir o un lloc on arribar. Més aviat ha de ser una actitud, una forma de caminar per la senda de la vida.
Aurora

dimecres, 20 de maig del 2009

ARRISCAR O NO?

I SI VAN MALDADES?

Davant el diagnostic de qualsevol dolença el pacient sempre fa especial èmfasi en que vol resultats i reclama del seu metge solucions.
Els doctors ens expliquen :
1- El que saben -les dades.
2- El que creuen -la hipòtesis.
3- Tot allò que s’ha pogut verificar – les explicacions o afirmacions contrastades.
Al mateix temps, la societat ha d'exigir que les decisions tinguin sempre el suport científic i tècnic adequat i siguin proporcionals als fins perseguits.

Ara bé, en ocasions la presa de decisions per aplicar un tractament pot ser crítica. En aquesta situació d’incerta hem de compartir les responsabilitats entre tots: metges i pacients- i no sempre és fàcil.

Si van maldades el pacient recriminarà al metge, és per això que no tots els facultatius arrisquen.


diumenge, 17 de maig del 2009

UN PETIT RESPIR

UNA TROBADA DE DEU MINUTS CADA DIA

Un petit respir al dia beneficia l'equilibri psíquic i permet més autoconeixement.


…/…En el dia a dia hi ha tantes coses per a fer i per a atendre que el poc de temps que resta de les obligacions es dedica al descans. Però aquest lapse que tan bé serveix per a reparar les forces perdudes no comporta necessàriament moments d'oci, ni procura una treva per a cuidar-se un mateix. Encara més, la dinàmica ens porta moltes vegades a cedir les hores lliures de què disposem per a satisfer els altres i complir amb guions socials.
.../...Hi ha una parcel.la oblidada i deixada de banda que ni trobem a faltar: la d'estar centrat un amb un mateix durant un temps, encara que siga reduït, al dia.../...

Programar el nostre temps:
Amb deu minuts escassos n'hi ha prou per a recuperar aquesta parcel.la. El fet de fer-ho, implica:
- Tenir-nos en compte.
- Donar-nos un lloc en les prioritats de les nostres accions.
- Pensar que som importants.
- Cuidar-nos igual que cuidem dels altres.

Si un familiar o un bon amic ens sol.licités deu minuts diaris gairebé de segur que no dubtaríem a concedir-los-els. Per què no hem de tenir les mateixes cures i atencions per a nosaltres? Per què ens costa tant veure'ns i sentir-nos com el que som: una persona important? Deu ser que no ens valorem ni ens estimem? …/..

Gaudir del nostre temps a soles?

Deu minuts amb nosaltres mateixos NO són per a:
- Aclaparar-nos amb tot el que hauríem d'haver fet o ens falta per fer.
- Recordar els nostres malestars, tant físics com emocionals.
- Donar voltes a qualsevol fet que ens té preocupats.
- Buscar solucions per a problemes que tenim pendents.
- Pensar, analitzar i fer treballar la ment.
- Aïllar-nos amb les nostres preocupacions o pensaments recurrents.

Deu minuts amb nosaltres sí que són per a:

- Aïllar-nos dels nostres problemes, donar-nos un respir de les preocupacions i una treva de les obligacions.
- Donar-nos un temps per a constatar la importància que ens atorguem.
- Connectar amb la nostra soledat.
- Estar físicament sols amb el nostre cos i la nostra ment.
- Sentir-nos i conèixer-nos més i millor.
- Abandonar-nos a res.

Durant aquests deu minuts:
- Unes vegades s'amuntegaran els pensaments, i en d'altres ens vindran d'un en un, o cap. Els pensaments cal deixar-los passar, sense aturar-nos en cadascun ni concedir-los interès.
- Al començament pot ser que aquest temps incomode i inquiete, igual que la primera vegada que compartim un espai i un temps amb algú que no coneixem.
- Ens habituem a escoltar-nos per a deixar de ser estranys de nosaltres mateixos.
- Trobarem el gust i el plaer de gaudir de la nostra companyia, i valorar-la més…/..

Font d’informació: Revista CONSUMER EROSKI.url

dissabte, 16 de maig del 2009

SEXUALITAT I CANCER

EROTISME EN LA PARELLA - NECESSITAT BASICA

Gràcies al diagnòstic precoç i als avenços del tractament contra el càncer, hi ha hagut un augment molt significatiu en el nombre persones supervivents a un càncer. Desgraciadament, els tractaments poden comportar efectes secundaris que acaben afectant la qualitat de vida d’aquestes persones. Entre les seqüeles que de forma més negativa impacten en la qualitat de vida de les supervivents a un càncer són les alteracions de la sexualitat.


La sexualitat i la seducció son necessitats bàsiques de l’ésser humà com també ho és buscar afecte, i malgrat que és possible reprimir-ho o negar-ho, no ho és anul·lar-ho.
Comprèn tot un món de possibilitats, que es poden expressar de moltes maneres (carícies, petons, una mirada...), de les quals el coit vaginal és només una d’elles, però no l’única.

Cada ésser humà viu la seva sexualitat de manera única i individual. No hi ha normes ni models a imitar. Cada parella ha de descobrir el seu, ja que objectiu del sexe pot variar en cada relació: procreació, plaer sexual, relació convivencial...

dilluns, 11 de maig del 2009

LES COSES ESTAN CANVIAN

LA RESERCA ONCOLOGICA ENS REVELA ELS SECRETS DEL CANCER

L’ investigació oncològica i clínica a possibilitat que les “falles” en la nostre maquinaria cel·lular es resolguin amb un percentatge d’èxit que augmenta any rere any.
Les coses van canviant i el càncer a passat a un altre estadi en el qual el control i la curació és més que anecdòtic o una singularitat excepcional.

El Dr: Joan Massagué i Soler Massagué - que és un dels investigadors més importants en les àrees de la regulació de la divisió cel-lular i de la metàstasi del càncer, autor d'uns 250 articles científics sobre aquests temes i un dels cinquanta investigadors més citats en totes les àrees científiques en els últims vint anys- ens explica que:
“La recerca oncológica recent ens ha revelat secrets prèviament impenetrables sobre l’origen i el desenvolupament dels tumors. Els nous medicaments que han sorgit d’aquest progrés han convertit en indolents algunes formes de cáncer que anteriorment eren letals.

.../...Però els beneficis clínics, tot i ser tangibles, són encara mínims. Què cal, doncs, per a dominar el càncer en les properes dècades? Cal, clarament, una integració més estreta entre els investigadors que treballen al laboratori i els experts clínics. Però per materialitzar la promesa actual calen, sobretot, actituds socials, culturals i polítiques que facilitin la incorporació de l’ètica científica a la vida quotidiana i als interessos nacionals…/… Armats amb el fruit de diverses dècades d’inversió en recerca, els oncòlegs de principis del segle XXI estan aclarint de manera accelerada els misteris del càncer…/..

Font d’informació: