dimarts, 11 d’agost del 2009

continueu lluitant....


CONTINUEU LLUITANT.... El passat divendres 17 de juliol Aurora ens va deixar.
Ha lluitat i lluitat...Trencant totes les estadístiques que li diagnosticaven tres mesets de vida s'ha plantat en 4 anys d'energia i positivitat. Encara al llit em va demanar que us escribís. " Què sinó la gent deixa de mirar el bloc..." Bé, aquí em teniu.
Rellegint tots els articles veus l'enamorament d'una persona per la vida, tal com raja, sense por. Puc assegurar-vos què el més fàcil és enfonsar-se per una malaltia però que finalment el que queda és el viscut. Aquesta lluita serena també ajuda als que rodegen als malalts oncològics. Així tú també pots ajudar als que tenen la malaltia. Què tot és un flux d'energia que s'intercanvia.

És fàcil dir-ho si no estàs malalt pensareu... Doncs, no sè si és fàcil o no però us asseguro que no tinc millor lliçó apresa.
La meva mare em va ensenyar que caure pel camí i deixar-nos arrossegar pel corrent és el més fàcil. El valor és aixecar-se i continuar endavant un dia, un mes, unes hores.... El viscut ningú t'ho podrà prendre. La malaltia no pot detenir-nos. Hem de continuar endavant.
El càncer és una malaltia cruenta. Tot i així, pot sonar estrany però la meva mare ha estat més viva que mai aquests quatre anys. No moria. En tot aquest temps, ajudant i donant suport a moltes persones a través de les associacions en les que es va involucrar (el far i accc) repartia vida.

El blog li servia per mostrar que hi ha motius pels que continuar.... Què cada dia pot haver bones notícies si ens ho proposem...

Insuflant ella aquesta energia us asseguro que també en rebia. Veure algu enfonsat i oferir-li la mà per ajudar a aixecar-se et dóna la gratificació de veure-l caminar tot sol sabent que fas ben fet.
No tinc la sensació de que el càncer hagi pogut amb la meva mare. Ens va demanar què el dia del seu enterrament no ploressim. És fàcil de dir pel que se´n va. Crec que qualsevol que vingués va veure que havia molts moments en que acabaves somrient recordant-la. Sovint quan penso en ella em passa el mateix. Em salten les llàgrimes però finalment acabo somrient recordant algun moment alegre viscut amb ella. És llavors, quan sè què allà on és ella també em somriu i em perdona les llàgrimes i la tristor inicials... Us demano que feu el mateix.
Un dels darrers dies em donar la imatge i el missatge que volia posar en aquest article:
LLUITEU !
Si algú volgués continuar amb el bloc només cal que m'ho faci saber. Ella estaria contenta.
Al setembre llençarem les cendres en un raconet al que li agradava anar a donar un volt i fruir d'una bona companyia. Esteu convidats.
Molts petons a tothom.
La família d'Aurora gloriacanut@gmail.com

divendres, 5 de juny del 2009

ATENCIO PSICOLOGICA DEL PACIENT

CANCER: CAL PARLAR...

Hem de parlar sobre aquesta malaltia; la seva freqüència i importància ho fan necessari…/…Així la coneixerem més; així podrem lluitar millor contra ella. I cal fer-ho no tan sols des d’una perspectiva divulgadora, sinó també des d’un punt de vista humà…/…

També hem de tenir en consideració que la relació metge-malalt que fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre…/…

La pràctica de l’atenció centrada en el pacient demana al metge entendre i respondre als sentiments les pors…/… i les expectatives dels pacients”


…/…Segons els entesos, podríem definir la comunicació com una habilitat bàsica en l’art de la medicina, i la informació, com la seva eina terapèutica. Però perquè aquesta darrera sigui útil ha de poder minvar la incertesa del pacient, augmentar la seva habilitat per actuar en benefici propi contra el seu procés i, al mateix temps, reforçar la relació amb el seu metge.

…/…Com a regla general, si un pacient no aconsegueix superar ( el càncer)…/…dins del primer any del diagnòstic és més propens a desenvolupar un estat ansiós i depressiu o la combinació d’ambdós. Tot això sense tenir en consideració els problemes addicionals causats pel tractament contra el càncer..

…/…El comportament ansiós s’ha de diagnosticar quan els pacients presenten una incapacitat persistent a relaxar-se o a deixar de preocupar-se, quan no es poden distreure ells sols d’aquestes preocupacions o deixar distreure per d’altres. Tot això comporta un canvi significatiu, tant qualitativament com quantitativament, de l’estat d’humor habitual…/…


…/…Un error massa comú és argumentar o considerar que la depressió en els pacients amb càncer és inevitable i per tant defensar obertament que el tractament és innecessari. Res més equivocat.

…/… És cert que en ocasions hi ha sentiments tan íntims que la persona escull guardar o oferir a qui creu convenient i que potser no cal anar a cercar, tot gratant massa, sense que t’hi convidin.../...

Però en conjunt, es perfilen una sèrie de necessitats en el camp de l’oncologia que fan avinent un major estudi i recerca en els aspectes psicològics i socials. Per totes aquestes coses, l’atenció integral del pacient amb càncer ha d’incorporar avui l’atenció psicològica com una variable de considerable importància.../...



diumenge, 31 de maig del 2009

CADA DIA UN ACUDIT

QUAN S’ESTÀ MALALT ES FACIL CAURE EN EL DESANIM

Tan fàcil com perillós!
Segons un estudi dut a terme per investigadors de l'Hospital Clínic de Barcelona: “ La depressió severa duplica el risc de mortalitat en els malalts de càncer”

“…/… les dades demostren la importància de la detecció precoç i del tractament de la depressió major en aquests malalts ../... Així, malgrat que no es pot explicar amb exactitud l'associació entre depressió i mortalitat, els investigadors recalquen que s'hauria d'impulsar la creació d'un protocol de tractament psiquiàtric i oncològic integrat, dirigit no només a les persones amb quadre depressiu, sinó als malalts als quals la notícia els ha entristit en gran manera.../...”

Font d’informació: http://www.3cat24.cat/noticia/99384/altres/La-depressio-duplica-el-risc-de-mortalitat-en-els-malalts-de-cancer

L'estudi posa de manifest l'elevada prevalença de trastorns mentals en els pacients oncològics i la necessitat de fer-los un seguiment més pròxim per detectar els símptomes d'ansietat i depressió de manera precoç i poder-los tractar així eficaçment.

De manera que FORA LA TRISTOR!
Jo utilitzo un mètode força particular: Cada dia miro de buscar un acudit que m’agradi i quan l’he trobat l’escampo: L’explico a la família en la sobretaula, en la trobada amb algun amic ...

A mi em funciona , és fàcil, econòmic i efectiu.

EL RACÓ DE LA PLOMA

La felicitat és una actitud més que una meta.

Allò que denominem felicitat no és un objectiu a perseguir o un lloc on arribar. Més aviat ha de ser una actitud, una forma de caminar per la senda de la vida.
Aurora

dimecres, 20 de maig del 2009

ARRISCAR O NO?

I SI VAN MALDADES?

Davant el diagnostic de qualsevol dolença el pacient sempre fa especial èmfasi en que vol resultats i reclama del seu metge solucions.
Els doctors ens expliquen :
1- El que saben -les dades.
2- El que creuen -la hipòtesis.
3- Tot allò que s’ha pogut verificar – les explicacions o afirmacions contrastades.
Al mateix temps, la societat ha d'exigir que les decisions tinguin sempre el suport científic i tècnic adequat i siguin proporcionals als fins perseguits.

Ara bé, en ocasions la presa de decisions per aplicar un tractament pot ser crítica. En aquesta situació d’incerta hem de compartir les responsabilitats entre tots: metges i pacients- i no sempre és fàcil.

Si van maldades el pacient recriminarà al metge, és per això que no tots els facultatius arrisquen.


diumenge, 17 de maig del 2009

UN PETIT RESPIR

UNA TROBADA DE DEU MINUTS CADA DIA

Un petit respir al dia beneficia l'equilibri psíquic i permet més autoconeixement.


…/…En el dia a dia hi ha tantes coses per a fer i per a atendre que el poc de temps que resta de les obligacions es dedica al descans. Però aquest lapse que tan bé serveix per a reparar les forces perdudes no comporta necessàriament moments d'oci, ni procura una treva per a cuidar-se un mateix. Encara més, la dinàmica ens porta moltes vegades a cedir les hores lliures de què disposem per a satisfer els altres i complir amb guions socials.
.../...Hi ha una parcel.la oblidada i deixada de banda que ni trobem a faltar: la d'estar centrat un amb un mateix durant un temps, encara que siga reduït, al dia.../...

Programar el nostre temps:
Amb deu minuts escassos n'hi ha prou per a recuperar aquesta parcel.la. El fet de fer-ho, implica:
- Tenir-nos en compte.
- Donar-nos un lloc en les prioritats de les nostres accions.
- Pensar que som importants.
- Cuidar-nos igual que cuidem dels altres.

Si un familiar o un bon amic ens sol.licités deu minuts diaris gairebé de segur que no dubtaríem a concedir-los-els. Per què no hem de tenir les mateixes cures i atencions per a nosaltres? Per què ens costa tant veure'ns i sentir-nos com el que som: una persona important? Deu ser que no ens valorem ni ens estimem? …/..

Gaudir del nostre temps a soles?

Deu minuts amb nosaltres mateixos NO són per a:
- Aclaparar-nos amb tot el que hauríem d'haver fet o ens falta per fer.
- Recordar els nostres malestars, tant físics com emocionals.
- Donar voltes a qualsevol fet que ens té preocupats.
- Buscar solucions per a problemes que tenim pendents.
- Pensar, analitzar i fer treballar la ment.
- Aïllar-nos amb les nostres preocupacions o pensaments recurrents.

Deu minuts amb nosaltres sí que són per a:

- Aïllar-nos dels nostres problemes, donar-nos un respir de les preocupacions i una treva de les obligacions.
- Donar-nos un temps per a constatar la importància que ens atorguem.
- Connectar amb la nostra soledat.
- Estar físicament sols amb el nostre cos i la nostra ment.
- Sentir-nos i conèixer-nos més i millor.
- Abandonar-nos a res.

Durant aquests deu minuts:
- Unes vegades s'amuntegaran els pensaments, i en d'altres ens vindran d'un en un, o cap. Els pensaments cal deixar-los passar, sense aturar-nos en cadascun ni concedir-los interès.
- Al començament pot ser que aquest temps incomode i inquiete, igual que la primera vegada que compartim un espai i un temps amb algú que no coneixem.
- Ens habituem a escoltar-nos per a deixar de ser estranys de nosaltres mateixos.
- Trobarem el gust i el plaer de gaudir de la nostra companyia, i valorar-la més…/..

Font d’informació: Revista CONSUMER EROSKI.url