ELS CANVIS ENS PERMETEN AVANÇAR

ES TEMPS D'ATREVIR-SE A FER COSES NOVES

Em diagnosticaren càncer, amb mal pronòstic, - la mort en mesos -.

Em vaig dir a mi mateixa: que puc fer?
Com puc ajudar als metges: que puc aportar jo?
-Curiosa reflexió- QUE COM PODIA AJUDAR JO ALS METGES!!!

I mentre deixava anar les meves emocions vaig notar el pessigolleig del repte, la sensació embriagadora del límit.

Amb el temps, he descobert que viure és molt més senzill del que em pensava i que els reptes són una oportunitat magnifica per millorar i descobrir els nostre potencial.

Certament, que si estàs malalt el cos t’està fent una mala passada, però.. la teva ment la controles tu!
Controla les teves emocions. Les emocions les crea un mateix!

Puja la autoestima! La valoració d’un mateix depèn de com VISQUEM i MANEGUEM les nostres emocions.

Quina pot ser la teva motivació: viure!

- Possiblement un pacient oncològic crònic pot arribar creure que la “la felicitat ja no es al seu abast.
- Bé doncs : “ Es possible que no puguis fer allò que t’agradaria fer per tal de ser feliç, però... pots fer un canvi i aconseguir “que t’agradi allò que fas ho iniciar altres activitats”.
Es temps per a atrevir-se a descobrir el teu potencial.

Mai deixis de lluitar !!!

ALBERT CASALS

LA REVOLUCIÓ POSITIVA

La primera regla per la superació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Albert Casals és un jove català que ens ofereix una lliçó de vida. Té 18 anys i des dels 8 va amb cadira de rodes, però això no li impedeix viatjar tot sol i sense diners per tot el món.

Ha escrit un llibre, "El món sobre rodes", una història d'aventures i superació personal d'aquest adolescent carismàtic.
El periódico.cat del dia 23 de març ha editat una entrevista que paga la pena de llegir:
“.../...
--Viatja des dels 14 anys. ¿Per què?

--Gairebé sempre faig el que vull i tenia moltes ganes de viatjar. ¿Per què esperar, si viatjant sóc feliç?

.../...--¿El van ajudar els pares?

--Ells volen que jo sigui feliç, i saben que viatjant ho sóc. He tingut molta sort amb ells.

--¿Què és el que més li agrada dels viatges?

--La gent. Trobes gent meravellosa que t'ajuda. No m'interessa veure monuments ni anar a menjar a restaurants. En tinc prou de ser-hi.

--¿Sempre viatja sol?

--Sol i en autoestop. Abans gastava tres euros al dia per menjar, ja que dormo als parcs o a la platja. Ara he tornat d'un viatge per Amèrica i he aconseguit no gastar res. Vaig sortir amb 20 euros i vaig tornar amb 20 euros al cap de sis mesos.

--¿I com ho va aconseguir?

--Faig màgia al carrer o toco música. A la gent li agrada i em regala menjar, i a vegades em convida a dormir a casa seva. És fàcil fer amics.

--¿No és un destorb desplaçar-se en cadira de rodes?

--Mai ho he vist així. Ni al principi. Ara ja la domino i fins i tot he anat per la platja i el desert.../..”

L'Albert ens ofereix un magnífic exemple de superació davant les dificultats i ens mostra que la fortalesa humana pot superar les dificultats del destí.

Si voleu llegir tota l’entrevista ho podeu fer des de: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=597364&idseccio_PK=1006

A més, si el voleu escoltar-lo ho podeu fer des de la web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/1096919/Albert-Casals-Anar-amb-cadira-de-rodes-es-un-avantatge

LA PARELLA DAVANT EL CANCER

LA FALTA DE SALUT SUPOSA TOT UN REPTE

Bàsicament, l'acte sexual, en el seu sentit estricte, està circumscrit al coit, però en un sentit més ampli també contempla moltes altres accions, com són la coqueteria, la galanteria, les carícies, etc. És a dir, la sexualitat també és un camí per manifestar afecte i tendresa.

Cadescun de nosaltres és la mateixa persona al llag de la vida, però el nostre aspecte i circunstàncies van canviant. Les relacions de parella també.

“Cuidar a una persona que pateix un càncer no és una tasca fàcil. És freqüent plorar en silenci i portar el pes del neguit tot sol i també es tendeix a amagar les emocions i els sentiments per no desanimar ni amoïnar a l’afectat o a la resta de la família
“Sovint, el paper de cuidador l’assumeix la pròpia parella; .../.. Habitualment, si la relació era bona, és probable que aquesta crisi de salut els uneixi encara més. Si, en canvi, existien problemes, el càncer pot arribar a separar un matrimoni.../.. És important, si cal, recórrer a ajuda especialitzada per poder treure tota la ràbia i impotència acumulades, o bé parlar amb algú de confiança amb qui abocar tots els temors.

En una situació com aquesta, les relacions sexuals s’acostumen a ressentir.../...
No obstant, això no vol dir que no calgui l’afecte, sinó tot al contrari, és més crucial que mai.../.. S’ha de parlar, plorar, no és bo reprimir-se; plorar conjuntament també uneix.

És innegable que un càncer canvia la vida als dos membres de la parella i és també força probable que certes pors no arribin a desaparèixer mai. Però, en tot cas, amb una sòlida relació de parella es pot fer tot el possible per millorar la qualitat de vida i afrontar els problemes amb el doble de força.”
Font d’informació:

http://www.vilanovadigital.com/espais/blocs/viewdoc.asp?Iddoc=20980

Pàgina d’interès:

http://picam.molinsderei.net/?go=e6598a7e63ddfde814ae5064e41bc9ab1d2a46a8a519c6f879f890e48639c9571b96f0efc6668a722542e4c3b252b1c378c683182197d849

EL RACÓ DE LA PLOMA

Valentia no es la ausencia del miedo, sino la capacidad de seguir adelante a pesar del miedo.

Paulo Coeho

EN LA CONSULTA DEL METGE...

COM EVITAR MALS ENTESOS

…/…S'ha constatat que amb massa freqüència i per diversos motius com ara mancada de temps, oblits o nerviosisme, els pacients no arriben a aprofitar al màxim la consulta del metge, el que pot implicar una segona visita.

Dintre dels oblits més freqüents es troben les recomanacions realitzades pel metge de família respecte a la posologia i durada del tractament. Si no existissin aquests oblits, es milloraria el compliment terapèutic i disminuirien els problemes relacionats amb l'ús dels medicaments.

En aquest sentit, una vegada dintre de la consulta es recomana prestar especial atenció a les indicacions sobre la posologia dels medicaments, entre unes altres, i repetir al metge el que s'ha entès per a comprovar que és correcte i que no s'oblida gens. A l'abandonar la consulta, i abans de sortir del centre, resulta aconsellable repassar si és necessari demanar hora per a acudir a la consulta amb algun especialista o si ha de sol·licitar algun document. ../…

Font d’informació: http://www.universitatpacients.org/aula-es1/news/index.php?ficha=260

També seria bo preparar la visita: apuntar les preguntes o dubtes que es vagin a plantejar al metge, dur una agenda o llibreta per a poder apuntar les coses que li digui el facultatiu o anotar el moment en el qual li ocorre alguna cosa, té un símptoma o va oblidar prendre un tractament amb la finalitat de dir-se'l al metge sense equivocacions…/…

Totes aquestes estratègies ajuden a anticipar els aspectes que han de ser tinguts en compte per a preparar millor la visita al metge.

2. 

CANCER I EMOCIONS

LA QUIMIOTERAPIA ESPANTA

Naturalment que espanta! Els tractaments ens destaroten l’organisme, les emocions i els sentiments.

La persona afectada d’un càncer pateix un impacte emocional que altera la seva vida i la de la seva família.

El temor i la por son emocions que fàcilment afloren en circumstàncies tan delicades com el diagnòstic d’una dolença oncològica

No dubti en compartir i comunicar al seu metge qualsevol trastorn emocional que l’angoixi, com la tristesa, el plor, l’apatia...

El servei d’infermeria d’oncologia està especialment sensibilitzat i qualificat per donar-vos un cop de mà. Ells l'informaran sobre quines tècniques hi ha per afrontar millor el tractament, com per exemple desenvolupar actituds positives durant el procés de curació...

Consulteu els vostres símptomes per poder rebre ajuda. Dialogar sobre tot això et donarà una visió real i propera sobre el càncer: trencant amb els tòpics.

EL RACO DE LA PLOMA

Hay momentos en la vida en que conviene ser un poco loco para salir bien parado.

(François de la Rochefoucauld)