CONTINUEU LLUITANT.... El passat divendres 17 de juliol Aurora ens va deixar.
Ha lluitat i lluitat...Trencant totes les estadístiques que li diagnosticaven tres mesets de vida s'ha plantat en 4 anys d'energia i positivitat. Encara al llit em va demanar que us escribís. " Què sinó la gent deixa de mirar el bloc..." Bé, aquí em teniu.
Rellegint tots els articles veus l'enamorament d'una persona per la vida, tal com raja, sense por. Puc assegurar-vos què el més fàcil és enfonsar-se per una malaltia però que finalment el que queda és el viscut. Aquesta lluita serena també ajuda als que rodegen als malalts oncològics. Així tú també pots ajudar als que tenen la malaltia. Què tot és un flux d'energia que s'intercanvia.
Ha lluitat i lluitat...Trencant totes les estadístiques que li diagnosticaven tres mesets de vida s'ha plantat en 4 anys d'energia i positivitat. Encara al llit em va demanar que us escribís. " Què sinó la gent deixa de mirar el bloc..." Bé, aquí em teniu.
Rellegint tots els articles veus l'enamorament d'una persona per la vida, tal com raja, sense por. Puc assegurar-vos què el més fàcil és enfonsar-se per una malaltia però que finalment el que queda és el viscut. Aquesta lluita serena també ajuda als que rodegen als malalts oncològics. Així tú també pots ajudar als que tenen la malaltia. Què tot és un flux d'energia que s'intercanvia.
És fàcil dir-ho si no estàs malalt pensareu... Doncs, no sè si és fàcil o no però us asseguro que no tinc millor lliçó apresa.
La meva mare em va ensenyar que caure pel camí i deixar-nos arrossegar pel corrent és el més fàcil. El valor és aixecar-se i continuar endavant un dia, un mes, unes hores.... El viscut ningú t'ho podrà prendre. La malaltia no pot detenir-nos. Hem de continuar endavant.
El càncer és una malaltia cruenta. Tot i així, pot sonar estrany però la meva mare ha estat més viva que mai aquests quatre anys. No moria. En tot aquest temps, ajudant i donant suport a moltes persones a través de les associacions en les que es va involucrar (el far i accc) repartia vida.
La meva mare em va ensenyar que caure pel camí i deixar-nos arrossegar pel corrent és el més fàcil. El valor és aixecar-se i continuar endavant un dia, un mes, unes hores.... El viscut ningú t'ho podrà prendre. La malaltia no pot detenir-nos. Hem de continuar endavant.
El càncer és una malaltia cruenta. Tot i així, pot sonar estrany però la meva mare ha estat més viva que mai aquests quatre anys. No moria. En tot aquest temps, ajudant i donant suport a moltes persones a través de les associacions en les que es va involucrar (el far i accc) repartia vida.
El blog li servia per mostrar que hi ha motius pels que continuar.... Què cada dia pot haver bones notícies si ens ho proposem...
Insuflant ella aquesta energia us asseguro que també en rebia. Veure algu enfonsat i oferir-li la mà per ajudar a aixecar-se et dóna la gratificació de veure-l caminar tot sol sabent que fas ben fet.
No tinc la sensació de que el càncer hagi pogut amb la meva mare. Ens va demanar què el dia del seu enterrament no ploressim. És fàcil de dir pel que se´n va. Crec que qualsevol que vingués va veure que havia molts moments en que acabaves somrient recordant-la. Sovint quan penso en ella em passa el mateix. Em salten les llàgrimes però finalment acabo somrient recordant algun moment alegre viscut amb ella. És llavors, quan sè què allà on és ella també em somriu i em perdona les llàgrimes i la tristor inicials... Us demano que feu el mateix.
Un dels darrers dies em donar la imatge i el missatge que volia posar en aquest article: LLUITEU !
Si algú volgués continuar amb el bloc només cal que m'ho faci saber. Ella estaria contenta.
Al setembre llençarem les cendres en un raconet al que li agradava anar a donar un volt i fruir d'una bona companyia. Esteu convidats.
Molts petons a tothom.
La família d'Aurora gloriacanut@gmail.com
No tinc la sensació de que el càncer hagi pogut amb la meva mare. Ens va demanar què el dia del seu enterrament no ploressim. És fàcil de dir pel que se´n va. Crec que qualsevol que vingués va veure que havia molts moments en que acabaves somrient recordant-la. Sovint quan penso en ella em passa el mateix. Em salten les llàgrimes però finalment acabo somrient recordant algun moment alegre viscut amb ella. És llavors, quan sè què allà on és ella també em somriu i em perdona les llàgrimes i la tristor inicials... Us demano que feu el mateix.
Un dels darrers dies em donar la imatge i el missatge que volia posar en aquest article: LLUITEU !
Si algú volgués continuar amb el bloc només cal que m'ho faci saber. Ella estaria contenta.
Al setembre llençarem les cendres en un raconet al que li agradava anar a donar un volt i fruir d'una bona companyia. Esteu convidats.
Molts petons a tothom.
La família d'Aurora gloriacanut@gmail.com
