dilluns, 27 d’octubre del 2008

COACHING

AVANÇAR DEL PRESENT CAP EL FUTUR


El coaching és un sistema de preguntes i respostes que es realitza des de l'acceptació, no des del judici, amb l'objectiu de descobrir què vols i ajudar-te a aconseguir-ho.

En la lluita contra el càncer, el coaching és una eina força útil perquè és un potenciador de les qualitats de cada persona. Es tracta d’un mètode que guia perquè cadascun tregui el millor de si mateix .

Amb el coaching el pacient oncològic pot decobrir – si encara no ho sap- quines son les seves habilitats - que ja son dins seu - i activar les capacitats de tal manera què projectarà amb claredat i energia l’objectiu de la seva curació.

La diferencia entre una teràpia psicològica i els coaching és què: la teràpia psicològica busca respostes en el passat- va del present al passat-. En canvi el coaching ajuda a avançar del present cap el futur, cap allà on vols anar. És un procés de reflexió i entrenament individualitzat i flexible què produeix un canvi en la forma de veure el medi i les seves circumstàncies.

Aurora
Trobareu més informació a :
http://www.metges.net/psicoexpress/articles/ca/artic_coaching.php

http://wellnescoaching.wordpress.com/

divendres, 24 d’octubre del 2008

L'ESPLENDOR ÉS DINS NOSTRE

EL PRIVILEGI DE LA VIDA

Al meu entendre, la valoració de viure no és posar en una bàscula els plaers i els dolors què ens han succeït, per arribar a la conclusió de si som feliços o desgraciats segons la seva oscil·lació.

Viure constitueix una oportunitat irrepetible per aprofitar el moment en la seva ondulació.

L’esplendor de la vida és dins nostre, ens acompanya - hem de aprendre estratègies per descobrir-lo, reflectir-lo i compartir-lo.

Aurora

dijous, 23 d’octubre del 2008

EL NOSTRE COS

EL NOSTRE MILLOR ALIAT

Quan ens diagnosticant un càncer no cal “ enfadar-se amb l’univers”.
No és legítim estar enfadats ni amb l’univers, ni amb ningú i molt menys amb el nostre cos.

El nostre organisme, per mantenir-nos amb vida, fa un gran esforç!

En repòs, el cor batega, aproximadament, cent vuitanta mil vegades, i mou vuit mil sis-cents litres de sang al dia ( quinze tones). Paral·lelament els nostres pulmons bufen dotze mil litres d’aire; les nostres parpelles es mouen onze mil cinc-centes vegades al dia, etc...

Davant la malaltia el nostre organisme lluita i activa tots els recursos- el sistema inmunitari és un d'ells-. S'esforça per tal de recuperar la salut, sempre!
De vegades aconsegueix la curació, d'altres un any més de vida; sis mesos o un mes... sigui com sigui
tenim prou motius per estar orgullosos del nostre cos. És el millor aliat que tenin per fer front contra un enemic tant potent com és el càncer.
Aurora

Trobareu més informació a:
http://es.geocities.com/cnaturals2003/sistemainm.htm
http://www.ctv.es/USERS/fpardo/vihsi.htm

diumenge, 19 d’octubre del 2008

PSICOONCOLÒGIA


MON EMOCIONAL I CÀNCER

La primera demanda del pacient oncològic és “salvar la vida”: això ho entenem únicament com a recuperar la salut del cos?

Segons els experts, son diversos els factors de risc que porten al càncer, un d’aquests factor és el del shock o desequilibri emocional.
Hi ha un vuit d’informació sobre com afecta el món psíquic i el món emocional i la seva influència sobre la nostra salut.

Eva Juan- psicooncologa- afirma que l’actitud del pacient és decisiva en l’evolució del càncer tant pel seu debut com per la seva recuperació.

D’altra banda, quan acaben les teràpies i tornem a la vida normal em de ser prou intel·ligents com per aprofitar el què em aprés.

Aurora

Font d’informacio EL PERIODICO:

L'ENTREVISTA AMB EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA. Eva Juan: 'El càncer és el símptoma d'un conflicte íntim'

“(--Si avui li diagnostiquessin un càncer, ¿com creu que reaccionaria?
--Aniria a buscar el conflicte mental que me l'ha provocat. Investigaria quina situació emocional ha causat una sacsejada tan greu en la meva salut física. Faria neteja.

--¿I quin efecte tindria aquesta actitud?
--Espero que aconseguís la curació. És clar que en un càncer hi influeixen molts factors i potser es tractaria d'una cosa irresoluble, però, d'entrada, intentaria desfer la madeixa causant, desbloquejar el punt que m'ha portat a aquesta enorme desharmonització del cos físic.../...”

http://www.parctauli.cat/tauli/Cat/Professionals/ServeisNoAssistencials/CCC/Gabinet_Premsa/Recull/noticia.asp?IdNoticies=42211

dissabte, 11 d’octubre del 2008

LA LLIBERTAT DEL FUMADOR I LA DEL NO FUMADOR...

EL RACÒ DE LA PLOMA

La prohibició de fumar no és una limitació arbitraria de la llibertat del fumador, ni una imposició governamental. És reconèixer la llibertat dels no fumadors per gaudir dels espais públics; i això és un argument incontestable.

Hi ha un criteri absolutament vàlid per la prohibició de fumar en els espais comuns : és el deret a la salut d’aquell que no vol fumar.

Aurora

Trobareu més informació a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2006/csbas5.htm
http://revista.consumer.es/web/ca/20000201/entrevista/48384.php

dilluns, 6 d’octubre del 2008

LA POR ES VENÇ AMB LA CONFIANÇA

SUPERAR L’ADVERSITAT

.../... José Luis Guinot Rodríguez (Castelló 1959) és metge de professió. El seu primer llibre “Entre el miedo y la esperanza” (l’experiència d’afrontar un càncer) s’acaba de fer un lloc a les llibreries, en una societat on la malaltia, el sofriment i la mort no són temes habituals de conversa.../... davant de la malaltia es posa de manifest la nostra fragilitat. Ajudar a guarir, alleujar i consolar és una de les vocacions més boniques.../...

.../...A vegades no s’escull un camí sinó que t’hi trobes. El càncer és un dels reptes més grans amb que s’enfronta la medicina actual, on més progressos s’aconsegueixen, encara que amb un immens esforç.../... Hem de modificar la impressió del pacient que no accepta aquest diagnòstic oferint-li la certesa de que no és una sentència.../...

.../... No és possible oblidar aquell pacient que es troba en la seva fase final, o aquell tractament complex que has d’administrar. Tota la teva vida queda impregnada per la profunditat amb què s’assisteix en els moments més importants de la vida i de la mort. Però al pacient no el tracta una sola persona: és un equip, des de la infermera al metge de pal·liatius, de l’auxiliar al fisioterapeuta. Allà on no arriba l’un, és l’altre qui ofereix una paraula, una atenció. Així es pot desconnectar perquè saps qui s’ocupa del “teu” pacient.../... Està comprovat que aquell pacient que afronta el càncer com un repte, amb ganes de lluitar, tolera millor els tractaments i respon millor i durant més temps. L’esperança és la que omple la vida de joia per poder superar l’adversitat.../...

Aurora

Font d’informació: http://www.ciutatnova.org/content/view/75/45/