ALBERT CASALS

LA REVOLUCIÓ POSITIVA

La primera regla per la superació és adoptar, desenvolupar i millorar les actituds i els hàbits positius.

Albert Casals és un jove català que ens ofereix una lliçó de vida. Té 18 anys i des dels 8 va amb cadira de rodes, però això no li impedeix viatjar tot sol i sense diners per tot el món.

Ha escrit un llibre, "El món sobre rodes", una història d'aventures i superació personal d'aquest adolescent carismàtic.
El periódico.cat del dia 23 de març ha editat una entrevista que paga la pena de llegir:
“.../...
--Viatja des dels 14 anys. ¿Per què?

--Gairebé sempre faig el que vull i tenia moltes ganes de viatjar. ¿Per què esperar, si viatjant sóc feliç?

.../...--¿El van ajudar els pares?

--Ells volen que jo sigui feliç, i saben que viatjant ho sóc. He tingut molta sort amb ells.

--¿Què és el que més li agrada dels viatges?

--La gent. Trobes gent meravellosa que t'ajuda. No m'interessa veure monuments ni anar a menjar a restaurants. En tinc prou de ser-hi.

--¿Sempre viatja sol?

--Sol i en autoestop. Abans gastava tres euros al dia per menjar, ja que dormo als parcs o a la platja. Ara he tornat d'un viatge per Amèrica i he aconseguit no gastar res. Vaig sortir amb 20 euros i vaig tornar amb 20 euros al cap de sis mesos.

--¿I com ho va aconseguir?

--Faig màgia al carrer o toco música. A la gent li agrada i em regala menjar, i a vegades em convida a dormir a casa seva. És fàcil fer amics.

--¿No és un destorb desplaçar-se en cadira de rodes?

--Mai ho he vist així. Ni al principi. Ara ja la domino i fins i tot he anat per la platja i el desert.../..”

L'Albert ens ofereix un magnífic exemple de superació davant les dificultats i ens mostra que la fortalesa humana pot superar les dificultats del destí.

Si voleu llegir tota l’entrevista ho podeu fer des de: http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=597364&idseccio_PK=1006

A més, si el voleu escoltar-lo ho podeu fer des de la web de TV3: http://www.tv3.cat/videos/1096919/Albert-Casals-Anar-amb-cadira-de-rodes-es-un-avantatge

QUE NO ENS MANIPULIN

ELS PACIENTS VOLEM INFORMACIÓ CLARA I CERTA

Encara avui, en el nostre medi es comunica abans el diagnòstic a la família que al pacient, que és vulgui acceptar o no, el principal interessat.
Hi ha diversos treballs que recullen de manera força evident que més del 50% dels familiars de pacients afectats de càncer creuen que no s’hauria d’informar del diagnòstic a l’afectat. D’altre banda, quan es pregunta de manera individual, referint-se llavors al seu propi cas, només un escàs 15% preferiria restar «enganyat.

Segons un dossier editat, sobre suport psicològic al malalt de càncer ens informa de que: ”(...) la relació metge-malalt que, fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt, ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre.(...)
Si la malaltia ha estat diagnosticada en una fase no gaire avançada, tot i la raonable esperança d’assolir el guariment, és inevitable la incertesa, la por(...) Qualsevol símptoma que es pugui percebre, fins i tot els ocasionats pel tractament, i que en poden ésser molts, es pot interpretar com a secundari a la recurrència o recidiva, i augmentar els nivells d’ansietat del malalt. Aquestes pors també poden ésser precipitades, i ho són en major mesura del que els «informadors» imaginarien, per programes de televisió o articles en els diaris sobre el càncer.

No és gens estrany que es frivolitzi sobre la qüestió, que qualsevol es cregui capaç de donar una visió entenedora del càncer i del seu tractament quan les motivacions principals d’audiència, sigui escrita o audiovisual, són la morbositat, el dolor aliè i la mort.

Periòdicament tots aquells que tractem amb la medicina, especialment els que ens ocupem de les malalties canceroses, veiem al nostre dispensari pacients o familiars de pacients que acudeixen amb un full d’algun diari o d’una revista no científica, amb la referència de qualsevol programa de televisió on fins i tot metges s’avenen a muntar l’espectacle de la confusió, jugant amb l’esperança dels malalts i els seus familiars(...)”

Font d’informació: https://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf

LA POR ES VENÇ AMB LA CONFIANÇA

SUPERAR L’ADVERSITAT

.../... José Luis Guinot Rodríguez (Castelló 1959) és metge de professió. El seu primer llibre “Entre el miedo y la esperanza” (l’experiència d’afrontar un càncer) s’acaba de fer un lloc a les llibreries, en una societat on la malaltia, el sofriment i la mort no són temes habituals de conversa.../... davant de la malaltia es posa de manifest la nostra fragilitat. Ajudar a guarir, alleujar i consolar és una de les vocacions més boniques.../...

.../...A vegades no s’escull un camí sinó que t’hi trobes. El càncer és un dels reptes més grans amb que s’enfronta la medicina actual, on més progressos s’aconsegueixen, encara que amb un immens esforç.../... Hem de modificar la impressió del pacient que no accepta aquest diagnòstic oferint-li la certesa de que no és una sentència.../...

.../... No és possible oblidar aquell pacient que es troba en la seva fase final, o aquell tractament complex que has d’administrar. Tota la teva vida queda impregnada per la profunditat amb què s’assisteix en els moments més importants de la vida i de la mort. Però al pacient no el tracta una sola persona: és un equip, des de la infermera al metge de pal·liatius, de l’auxiliar al fisioterapeuta. Allà on no arriba l’un, és l’altre qui ofereix una paraula, una atenció. Així es pot desconnectar perquè saps qui s’ocupa del “teu” pacient.../... Està comprovat que aquell pacient que afronta el càncer com un repte, amb ganes de lluitar, tolera millor els tractaments i respon millor i durant més temps. L’esperança és la que omple la vida de joia per poder superar l’adversitat.../...

Aurora

Font d’informació: http://www.ciutatnova.org/content/view/75/45/

"ELS DIMARTS AMB MORRIE"

UNA LLIÇÓ DE VIDA

La paraula “càncer” encara és interpretada com a sinònim de mort. Hem de modificar aquesta impressió què rep el pacient, oferint-li la certesa de que el càncer no és una sentència. És un repte que avui es pot vèncer en molts casos, quan es detectat a temps.

Hi ha altres dolences que tot i sent detectades a l’iniciï , tenen un final de mal pronòstic, estic parlant , per exemple, d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) - una malaltia neurològica progressiva, que ataca i degenera les neurones encarregades de controlar els muscles voluntaris, que es debiliten i s’atrofien. Els afectats acaben tenint dificultats respiratòries fins a dependre d’un respirador -.

Així doncs permeteu que avui parli de Morrie Schwartz, professor de sociologia a la Universitat de Brandeis, a Waltham, Massachussetts, durant gairebé trenta anys, fins que va caure malalt d’ELA. El tarannà amb què va afrontar la malaltia, va atreure l’atenció mediàtica i, en poc temps, es va convertir en punt de referència per a molta gent necessitada de consol.

A partir d’aquí Mitch Albom va escriure “Els dimarts amb Morrie”, un llibre de relat directe, emocionant i captivador que ha colpit la consciència de milions de lectors i que explica amb senzillesa el curs natural de la vida.

Sinopsis: Mitch, és un antic alumne, que visita cada dimarts a Morrie per assistir a un curs molt especial. Un curs en què, partint de l’experiència viscuda, parlaran de temes com l’amor, la família, l’amistat, el perdó, i gràcies al qual Mitch arribarà a entendre el veritable sentit de la vida.

Les últimes classes de Morrie ensenyaran a Mitch el valor de les paraules, la riquesa de les emocions i el plaer de la ironia, però sobretot, la dignitat de les persones davant les situacions més extremes de supervivència.

Llegir-lo és una lliçó de vida davant la mort.

Aurora

CÀNCER DE PULMÓ

ÉS CONVENIENT ESTAR BEN INFORMAT

El càncer de pulmó és el desenvolupament d’un tumor maligne als pulmons. Per la seva incidència és la segona forma de càncer en els països occidentals. El factor més important de risc és el tabaquisme.

Hi ha massa mites al voltant del càncer i sempre és convenient estar informat.

Per donar resposta a aquelles preguntes més freqüents, s’ha editat un llibre força interessant, amb explicacions clares i entenedores.

El títol d’aquesta publicació és: ”CÀNCER DE PULMON, cuestiones mas frecuentes” i en ell es parla, fil per randa sobre tractaments oncològics, efectes secundaris, tractaments sistemàtics, informació sobre supervivència y qualitat de vida , pàgines web de interès, etc.

Us podeu descarregar aquest llibre i altres publicacions d’interès des de la web: http://www.seom.org/seomcms/index.php?option=com_content&task=category&sectionid=11&id=88&Itemid=341Aurora

PACIENTS EXCEPCIONALS

CURACIÓ INDUÏDA
S’ha comprovat científicament que l’activitat mental canvia l’estat del cos actuant a traves dels sistemes nerviós central, endocrí i immunològic.

Amb esforç, voluntat i determinació podem activar els mecanismes per superar el càncer i a partir de llavors entendre la vida d’altre forma

El paper actiu del pacient és primordial per a la seva recuperació. En determinats casos els doctors parlen de “curació espontània” d’un càncer o dolença i és perquè la actitud lluitadora del pacient “autoindueix” a la superació de la malaltia.

Un problema de les estadístiques mèdiques sobre el càncer és que la majoria de les recuperacions degudes directament per l’actitud dels pacients no son registrades en la literatura mèdica

Recomano la lectura de llibre escrit pel Dr. BERNARD S. SIEGEL : Amor medicina milagrosa, 3ª ed. Ed.Espasa Bolsillo,1998
Aurora

CAL PARLAR I EXPLICAR

COM EXPLICAR EL CANCER A L’INFANT I L’ADOLESCENT

És molt important que el vostre fill us vegi forts i que tingui coneixement de la seva malaltia. De ben segur , tindreu tendència a protegir-lo, però és una actitud que haureu d’evitar, ja que ell sap que alguna cosa no va bé: s’adona que li fan moltes proves, visita sovint el metge i us veu preocupats.

No és fàcil però heu de procurar ser sincers ja que si no sap què li està passant es pot imaginar coses que no són reals. Cal parlar adaptant-nos a la seva edat i sempre tenint en compte la maduresa.

És important no enganyar-lo mai i informar-lo sobre les proves i els tractaments. Els nens que coneixen la seva malaltia sovint col·laboren millor.

Son els pares el qui han de explicar al nen el que li passa, ja que són ells el que més be el coneixen.

Hi ha una guia editada que explica i orienta sobre qüestions que poden ser del vostre interès com ara : la malaltia a l’escola, tipus de tractament i efectes secundaris, hàbits de vida o recursos etc.

La trobareu ha : www.iconcologia.net/catala/cancer/images/cancer_infantil.pdf