ELS PACIENTS VOLEM INFORMACIÓ CLARA I CERTA
Encara avui, en el nostre medi es comunica abans el diagnòstic a la família que al pacient, que és vulgui acceptar o no, el principal interessat.
Hi ha diversos treballs que recullen de manera força evident que més del 50% dels familiars de pacients afectats de càncer creuen que no s’hauria d’informar del diagnòstic a l’afectat. D’altre banda, quan es pregunta de manera individual, referint-se llavors al seu propi cas, només un escàs 15% preferiria restar «enganyat.
Segons un dossier editat, sobre suport psicològic al malalt de càncer ens informa de que: ”(...) la relació metge-malalt que, fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt, ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre.(...)
Si la malaltia ha estat diagnosticada en una fase no gaire avançada, tot i la raonable esperança d’assolir el guariment, és inevitable la incertesa, la por(...) Qualsevol símptoma que es pugui percebre, fins i tot els ocasionats pel tractament, i que en poden ésser molts, es pot interpretar com a secundari a la recurrència o recidiva, i augmentar els nivells d’ansietat del malalt. Aquestes pors també poden ésser precipitades, i ho són en major mesura del que els «informadors» imaginarien, per programes de televisió o articles en els diaris sobre el càncer.
Encara avui, en el nostre medi es comunica abans el diagnòstic a la família que al pacient, que és vulgui acceptar o no, el principal interessat.Hi ha diversos treballs que recullen de manera força evident que més del 50% dels familiars de pacients afectats de càncer creuen que no s’hauria d’informar del diagnòstic a l’afectat. D’altre banda, quan es pregunta de manera individual, referint-se llavors al seu propi cas, només un escàs 15% preferiria restar «enganyat.
Segons un dossier editat, sobre suport psicològic al malalt de càncer ens informa de que: ”(...) la relació metge-malalt que, fins fa ben poc estava basada en la superioritat del metge damunt del malalt, ha anat canviant de manera progressiva i actualment ha esdevingut una relació en què el pacient és el centre.(...)
Si la malaltia ha estat diagnosticada en una fase no gaire avançada, tot i la raonable esperança d’assolir el guariment, és inevitable la incertesa, la por(...) Qualsevol símptoma que es pugui percebre, fins i tot els ocasionats pel tractament, i que en poden ésser molts, es pot interpretar com a secundari a la recurrència o recidiva, i augmentar els nivells d’ansietat del malalt. Aquestes pors també poden ésser precipitades, i ho són en major mesura del que els «informadors» imaginarien, per programes de televisió o articles en els diaris sobre el càncer.
No és gens estrany que es frivolitzi sobre la qüestió, que qualsevol es cregui capaç de donar una visió entenedora del càncer i del seu tractament quan les motivacions principals d’audiència, sigui escrita o audiovisual, són la morbositat, el dolor aliè i la mort.
Periòdicament tots aquells que tractem amb la medicina, especialment els que ens ocupem de les malalties canceroses, veiem al nostre dispensari pacients o familiars de pacients que acudeixen amb un full d’algun diari o d’una revista no científica, amb la referència de qualsevol programa de televisió on fins i tot metges s’avenen a muntar l’espectacle de la confusió, jugant amb l’esperança dels malalts i els seus familiars(...)”
Font d’informació: https://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf
Font d’informació: https://www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/fitxa/doc/viureambcancer.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada