QUI CUIDA EL CUIDADOR?
La tasca de la persona que cuida el malalt oncològic és sovint feixuga i, segons el grau de dependència del pacient, pot arribar a ser aclaparadora. El període de convalescència i el procés de recuperació del pacient sovint és llarg i posa aprova les forces i la paciència de la persona que el cuida.
Més del 80% dels cuidadors experimenten alts nivells d'estrès que es manifesten en irritabilitat, esgotament, problemes físics de salut, distanciament i depressió. Si apareixen dos o més dels símptomes de la "síndrome del cuidador" -perdre la il·lusió per viure, no poder conciliar el son, sentir angoixa, perdre la gana, beure alcohol o prendre drogues- és necessari demanar ajuda al metge de capçalera, que està preparat per a atendre aquests casos i oferir-li una atenció correcta. El cuidador ha d'explicar al metge la situació en què es troba i descriure el seu estat anímic i físic.
En una conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" la psicòloga Mireia Golobardes va parlar dels riscos en els quals pot caure un cuidador alhora d’entendre malament la veritable funció del seu paper, i com assolir i dur amb èxit les funcions de cuidar a un tercer:”(...) El cuidador, bé sigui professional de la salut o familiar d’un malalt, ha de cuidar-se (…) per poder cuidar als demes(…)
No és difícil trobar-se amb casos amb els que el cuidador s’enfronta a malalts difícils o rebels. Succeïx llavors que es cau en situacions en les quals es deixa la independència personal i es deixa de fer coses per tal de cuidar al pacient(…)
Segons l'especialista,(…) en aquests casos és quan s'assumeix que el malalt depèn totalment d'un i ningú més pot ajudar-lo (...) es perd la vida privada i, el temps que abans es dedicava a un mateix, ja no s'utilitza més que per a la cura de l’altra persona. És quan es causa una disminució de l'atenció a la resta de la família, mentre que en el cuidador es provoca un sobre esforç tant físic com psíquic. Això genera com a conseqüència que el cuidador presenti reaccions emocionals tals com ira, vergonya, indefensió, tristesa, preocupació, solitud i depressió. “Succeïx que tampoc vol menjar i acaben sent dos els malalts.
(...)passa que mentre més es faci per l’altre i ens oblidem de nosaltres, més sentirem aquests sentiments”, va assegurar.
Els consells per a evitar caure en aquesta situació(...) és resumeixen en: tenir presents les capacitats i limitacions del malalt; descansar suficient; prendre's breus períodes de vacances; no fer-se retrets ni culpabilizarse; mantenir el sentit de l'humor; simplificar; no tractar de ser perfecte i acceptar la malaltia i la situació (…)”
Font d’informació: La conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" a càrrec de Mireia Golobardes, el 14.8.2008 - Universitat de Barcelona
Trobareu més informacio a:
1 comentari:
soc un nin de 11 anys k fa un treball de les drogues i a res drogdictes vus vui dir una cosa sou purs o k ???????i als k no fumau com jo vos dic k no fumeu porfa deww fins k torni a voure al cartell de una assosiacio contre el cancer i les drrogues dewwwww k vos vaiji be i no fumeu ni bebeu ni es k vos perjudiki la salud domes un cigarret cada 2000000000000000000 anys dewwwwwwwwww
Publica un comentari a l'entrada