divendres, 9 de gener del 2009

"SINDROME DEL CUIDADOR"

QUI CUIDA EL CUIDADOR?

La tasca de la persona que cuida el malalt oncològic és sovint feixuga i, segons el grau de dependència del pacient, pot arribar a ser aclaparadora. El període de convalescència i el procés de recuperació del pacient sovint és llarg i posa aprova les forces i la paciència de la persona que el cuida.

Més del 80% dels cuidadors experimenten alts nivells d'estrès que es manifesten en irritabilitat, esgotament, problemes físics de salut, distanciament i depressió. Si apareixen dos o més dels símptomes de la "síndrome del cuidador" -perdre la il·lusió per viure, no poder conciliar el son, sentir angoixa, perdre la gana, beure alcohol o prendre drogues- és necessari demanar ajuda al metge de capçalera, que està preparat per a atendre aquests casos i oferir-li una atenció correcta. El cuidador ha d'explicar al metge la situació en què es troba i descriure el seu estat anímic i físic.


En una conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" la psicòloga Mireia Golobardes va parlar dels riscos en els quals pot caure un cuidador alhora d’entendre malament la veritable funció del seu paper, i com assolir i dur amb èxit les funcions de cuidar a un tercer:”(...) El cuidador, bé sigui professional de la salut o familiar d’un malalt, ha de cuidar-se (…) per poder cuidar als demes(…)
No és difícil trobar-se amb casos amb els que el cuidador s’enfronta a malalts difícils o rebels. Succeïx llavors que es cau en situacions en les quals es deixa la independència personal i es deixa de fer coses per tal de cuidar al pacient(…)

Segons l'especialista,(…) en aquests casos és quan s'assumeix que el malalt depèn totalment d'un i ningú més pot ajudar-lo (...) es perd la vida privada i, el temps que abans es dedicava a un mateix, ja no s'utilitza més que per a la cura de l’altra persona. És quan es causa una disminució de l'atenció a la resta de la família, mentre que en el cuidador es provoca un sobre esforç tant físic com psíquic. Això genera com a conseqüència que el cuidador presenti reaccions emocionals tals com ira, vergonya, indefensió, tristesa, preocupació, solitud i depressió. “Succeïx que tampoc vol menjar i acaben sent dos els malalts.


(...)passa que mentre més es faci per l’altre i ens oblidem de nosaltres, més sentirem aquests sentiments”, va assegurar.
Els consells per a evitar caure en aquesta situació(...) és resumeixen en: tenir presents les capacitats i limitacions del malalt; descansar suficient; prendre's breus períodes de vacances; no fer-se retrets ni culpabilizarse; mantenir el sentit de l'humor; simplificar; no tractar de ser perfecte i acceptar la malaltia i la situació (…)”

Font d’informació: La conferencia "Com cuidar i cuidar-se al mateix temps" a càrrec de Mireia Golobardes, el 14.8.2008 - Universitat de Barcelona
Trobareu més informacio a:

1 comentari:

Anònim ha dit...

soc un nin de 11 anys k fa un treball de les drogues i a res drogdictes vus vui dir una cosa sou purs o k ???????i als k no fumau com jo vos dic k no fumeu porfa deww fins k torni a voure al cartell de una assosiacio contre el cancer i les drrogues dewwwww k vos vaiji be i no fumeu ni bebeu ni es k vos perjudiki la salud domes un cigarret cada 2000000000000000000 anys dewwwwwwwwww