Sota el nom de càncer podem diferenciar més de cent malalties amb distinta etiologia, pronòstic i tractament, però amb el tret comú del seu creixement no controlat per mecanismes biològics humans.Davant un cas clínic, l’oncòleg inicia el protocol d’actuació, gestiona els innovadors recursos de que disposa i, si tot va bé el pacient es curarà.
Però hi ha altres realitats : son aquells casos en que la curació es fa difícil, i el que intentaran els metges és prolongar la supervivència del pacient.
En aquest casos, l’èxit consisteix en fer del càncer una dolença crònica en la que el pacient sobrevisqui amb la millor qualitat de vida possible (la supervivència al càncer depèn: del tipus de tumor, de les característiques dels pacients, de la seva teràpia, etc...)
A partir de llavors el càncer esdevé un company de viatge amb el que has de conviure. Aleshores cal entendre la vida d’altre forma.
Dr. Bernard S. Siegel va escriure:”(...) Siempre hay un margen dentro del cual la vida puede vivirse con significado e incluso con cierta medida de felicidad, pese a las dolencias (...)” i jo estic d’acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada