diumenge, 28 de desembre del 2008

EL DOLOR ONCOLÒGIC

EL SEU TRACTAMENT ÉS ESSENCIAL !

El dolor és un dels símptomes més freqüents en el pacient oncològic i és la conseqüència més temuda del càncer.
Catalunya ha estat històricament capdavantera en d’implantació de les cures pal·liatives i la seva organització ha servit de model per a sistemes de diferents països.
El dolor sempre pot ser tractar amb èxit total o parcial. Depèn en gran mesura de l’estadi de la malaltia i el seu tractament és essencial. Una de les principals maneres de apaivagar-lo és mitjançant l’ús de substàncies derivades de l’opi.

Encara resta una mena de tabú sobre aquestes substàncies, que s’identifiquen amb la mort i amb l’addicció, ja que tradicionalment s’han subministrat a malalts terminals.
No obstant, els opiacis -com la morfina i d'altres - són uns excel·lents analgèsics, raó per la qual s’apliquen en el tractament de diverses formes de dolor, no només oncològic ni terminal.

divendres, 26 de desembre del 2008

PARAULES DE TERESA DE CALCUTA

LA VIDA
La vida es una oportunidad, aprovéchala.
La vida es belleza, admírala.
La vida es un sueño, hazlo realidad.
La vida es un reto, afróntalo.
La vida es un deber, cúmplelo.
La vida es un juego, juégalo.
La vida es preciosa, cuídala.
La vida es riqueza, consérvala.
La vida es amor, gózala.
La vida es un misterio, desvélalo.
La vida es promesa, cúmplela.
La vida es tristeza, supérala.
La vida es un himno, cántalo.
La vida es un combate, acéptalo.
La vida es una tragedia, domínala.
La vida es una aventura, disfrútala.
La vida es felicidad, merécela.
La vida es la vida, defiéndela.



Teresa de Calcuta









dijous, 25 de desembre del 2008

RELAXACIÓ I CÀNCER

TÈCNIQUES DE CONTROL DE L’ESTRÈS

Els experts expliquen que la relaxació és una tècnica força útil pel pacient oncològic ja que ajuda a disminuir els efectes secundaris dels tractaments i a pal·liar els símptomes de la malaltia.

Els afectats ho sabem. La dolença i els tractaments generen alteracions físiques i psíquiques com el cansament, la fatiga, la falta de gana, la falta de concentració, la taquicàrdia, els dolors musculars, les molèsties d’estómac, d’insomni, la falta d’interès, d’irritabilitat, el nerviosisme, d’inquietud, la tristesa i d’indiferència, etc.
Que podem fer ? Doncs, mitjançant la realització de determinats exercicis físics podem pal·liar alguns dels efectes dels tractaments i disminuir l’angoixa
Els psicòlegs apliquen diverses tècniques de control de l’estrès però la més utilitzada és la relaxació muscular progressiva. És tracta de fixar l’atenció en cada escun dels músculs principals i mantenir-lo tens durant uns segons per després relaxar-lo.
Tot i així, estudis recents publicats han demostrat que la utilització de tècniques respiratòries pot ser igual o, fins i tot, més efectiva per aconseguir un control de l’estrès generat per la dolença.
Tot seguit us faig a mans tres adreces d'Internet on podreu escoltar tres relaxacions guiades, per gentilesa de l’associació Todocancer :



- Relaxació muscular- http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Relajacion+Muscular.htm


-Respiració profunda- http://www.todocancer.com/ESP/Informacion+Cancer/Frente+al+cancer+Paciente/Otras+Cuestiones+Importantes/Respiracion+Profunda.htm
Aurora


dissabte, 20 de desembre del 2008

EL RACÒ DE LA PLOMA

ADVERSITAT i BONANÇA

Estigues preparat pel pitjor,
però esperan el millor.

Aurora

divendres, 12 de desembre del 2008

RESILIÈNCIA

PERLES DAVANT L’ADVERSITAT

Us proposo la lectura de l’article què el periodista Gaspar Hernàndez ha fet a Anna Forés. En aquesta conversa, Anna afirma que: “ Podem sortir enfortits d'un cop dur i que som nosaltres els qui determinem què volem fer amb la nostra vida.


L’article surt publicat a “El periodico” en data 10/12/2008

ENTREVISTA amb Anna Forés -Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i especialista en “resiliència”.

“(...)--¿Com dibuixaria la resiliència?
--Es podria dibuixar com un arbre que surt enfortit del temporal.

--Hi ha arbres que ja estan torçats abans del vendaval.
--I donen grans fruits, com el raïm.

--¿Què vol dir?
--Que, malgrat que et puguis creure torçat, el fruit que donaràs no té per què ser torçat. És el gran missatge de la resiliència: que no estem determinats. La resiliència és un cant a l'esperança.

--¿En quin sentit?
--Puc tenir un accident o em poden violar, però jo determino i decideixo què vull fer amb la meva vida. Aquest accident o aquesta violació no tenen per què determinar la meva vida.

--¿I com es fa?
--En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front.(...) A partir d'aquí, el pas és el de projecció: ja em puc transformar.

--¿En què?--En una perla dins d'una ostra (...) El procés resilient és semblant a la creació d'una perla dins d'una ostra. Quan un granet de sorra entra al seu interior i l'agredeix, l'ostra segrega nacre per defensar-se i, com a resultat, crea una joia brillant i preciosa.

--¿Algun altre consell per sortir d'una situació molt adversa?
--Trobar-hi un sentit. (...) Podem suportar qualsevol adversitat si tenim un perquè.

--Ho deia Víctor Frankl.
--Exacte. La resiliència es va començar a estudiar després de la segona guerra mundial, prenent els camps d'extermini com la màxima adversitat que pot patir una persona. Quan Víctor Frankl, molt malalt, va veure que anaven a matar-lo i estava a punt de deixar-se anar, va tenir un flaix i es va dir: "Jo he de sortir d'aquí per explicar el que he viscut i perquè això no es torni a repetir mai més". I aquest perquè li va donar forces per aixecar-se.(...)

--¿Què li diria a un lector que avui s'ho estigui passant molt malament?
--Que recordi l'exemple de la perla. Les ostres creen perles gràcies a l'adversitat. La resiliència és un procés, una capacitat.

--¿Serveix d'alguna cosa preguntar-se per què m'ha passat a mi?
--Els savis orientals ho tenen molt clar i no s'ho pregunten mai. En canvi es pregunten això: ¿Per a què m'ha de servir? ¿Què em portarà?

(...) --¿I si estem enfonsats?--Primer s'ha de tocar fons per començar a pujar. És llei de vida transitar primer el dolor; després, ja pujaràs.

--¿La resiliència és per sempre?
--No. El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre. Tots tenim la capacitat de saber nedar, però hi ha gent que encara no l'ha posat en pràctica i no neda. Es tracta de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.

--¿Com la podem anar treballant?
--Doncs desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius; admirant les diverses potencialitats de les persones que ens envolten i veient la seva bellesa interior, i també practicant el sentit de l'humor. Cada dia és preciós i cada pas que fem és important. Si tu somrius a la vida, la vida et somriu a tu.


Trobareu l’entrevista sencera clikant en : http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=569505&idseccio_PK=1006&h=

Més informacio a : http://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero1/resiliencia1.htm

Aurora

divendres, 5 de desembre del 2008

MANIFEST DE FECMA

PATIR UN CÀNCER DE MAMA NO ÉS SINÒNIM DE MORT

“.../...El Càncer de Mama continua sent una malaltia agressiva de la que coneixem més les conseqüències que les causes per les que es produeix.../..."

Davant aquesta malaltia no es pot renunciar a les ganes de
viure i tenim que desterrar els silencis i la soledat. No volem Dones amb Càncer de Mama resignades o invisibles. Ens pot causar dolor, però no ens pot fer renunciar a la nostra sensibilitat, a la nostra voluntat d’autonomia personal i des d’aquesta fer front als problemes personals, familiars socials i laborals que se’n deriven..../...”

“.../...A Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA), constituïda l’any 2000, està avui en dia formada per 27 Associacions de Dones amb Càncer de Mama de diferents Comunitats Autònomes que coordinen les seves iniciatives i activitats i que tenen com a objectiu recolzar a les dones amb aquesta malaltia i donar suport a tots els esforços dirigits a fer front a aquest veritable problema de salut pública, fent servir tant el diàleg amb les diferents Administracions com participant en Fòrums i Congressos tant estatals com internacionals.

La Federació Espanyola de Càncer de Mama (FECMA) i les Associacions federades, estem compromeses en crear una forta xarxa en tot el territori de l’Estat que sigui capaç de difondre serveis, valors, activitats i reivindicacions en relació amb el Càncer de Mama i fer-ho des de la independència, el rigor i l’autonomia.

Fem una crida a les dones perquè sumem esforços en l’articulació d´’aquesta iniciativa compromesa amb la lluita contra el Càncer de Mama i en el recolzament a totes les dones amb aquesta malaltia..../...”

Podeu llegir el manifest sencer des de :
http://www.ginestavila.cat/ca-es/activities/manifest.html
Aurora

dimecres, 3 de desembre del 2008

DICCIONARI ONCOLÒGIC

GLOSSARI SOBRE CÀNCER

Per tots aquells que tinguin interès, he trobat un diccionari oncològic que pot ser útil per resoldre dubtes. El publica “ La Sociedad Española de Oncologia Médica: “Oncólogos médicos de la SEOM, en colaboración con la AECC, han confeccionado un “Glosario de Cáncer” que recoge cerca de 700 términos relacionados con las patologías cancerosas teniendo como objetivo hacer comprender toda la información que recibe el paciente con cáncer y sus familiares. Primero hay que empezar por la comprensión de las propias palabras, para ello, se ha elaborado un diccionario oncológico con un lenguaje común y sencillo”

El podeu descarregar des de : http://www.seom.org/seomcms/index.php?option=com_content&task=view&id=56&Itemid=146

Aurora

dimecres, 26 de novembre del 2008

INTEL.LIGÈNCIA EMOCIONAL

CONÈIXER LES NOSTRES EMOCIONS

D'entrada cal dir què, aquesta societat de les "bones maneres" i el control social han fet de nosaltres autèntics robots de les aparences. Enfront d’aquesta fal·làcia, què ens causa greus conflictes personals, l'alternativa més eficaç i honesta és l'autenticitat i treballar l’intel·ligència emocional, que sovint es basa en actituds subtils que comporten resultats sorprenents.

La intel·ligència emocional representa una part essencial de la nostra personalitat i un bon aprenentatge ens ajudarà a expressar els sentiments sabent com descarregar-los sense agressivitat i sense culpabilitzar ningú, etc.

No és més intel·ligent qui obté millors qualificacions en els seus estudis, sinó qui posa en pràctica habilitats que l'ajuden a viure en harmonia amb ell mateix i amb el seu entorn.

Que vol dir la intel.ligència emocional ?

…/… És la capacitat d'entendre el món emocional, conèixer les nostres emocions i saber com regular-les.
Regular les emocions no es sinònim d'aniquilar-les,. (les emocions són quelcom positiu, necessari i agradable si puc regular-les de manera de trobar-me a gust amb mi mateix) En intel.ligència emocional hi ha dos components:
Un de “personal” que és la capacitat d'explorar, veure quines són les emocions què experimentem i aprendre a regular-les.
L’altre “social què és l’habilitat de relacionar-nos amb els altres de forma positiva, desenvolupant les capacitats de pacte, negociació,
creant sinergies que consisteixen en ajuntar esforços per fer coses junts.

La intel.ligència emocional facilta les relacions interpersonals. (si em conec i conec els sentiments dels altres m'adono que "ell sóc jo". Aquesta és la base fonamental de l'ètica. Quan l'altre és un "altre jo", i no un "tu, desgraciat).../…Font: http://www.decroly.org/ampa/conferencies_3.htm

Factors de la intel·ligència emocional son:
- Confiança en un mateix
- Visió optimista de la realitat
- Autocontrol dels propis impulsos
- Bona canalització de l'estrès
- Tolerància a la frustració
- Autocrítica constructiva
- Capacitat per aprendre dels propis errors i per rectificar-los
- Actitud innovadora
- Creació d'objectius personals
- Constant automotivació
- Compromís i cooperació en l'establiment de vincles
- Flexibilitat i sentit pràctic a l'hora d'encarar les dificultats
- Capacitat per consolidar i liderar equips

Aurora

Trobareu més informacio a: http://revista.consumer.es/web/ca/20030701/interiormente/62299.php

dissabte, 22 de novembre del 2008

EL DRET DEL PACIENT A L’ INFORMACIÓ

UNA QÜESTIÓ DELICADA

Afortunadament queda enrere el model “paternalista”- en què el metge no informava al ”pobre malat sobre la seva situació clínica perquè li feia llàstima – Actualment, es té en consideració al pacient en tot allò que té a veure amb la seva salut.
Aquest dret es recull en l’article 10 de la Llei General de sanitat, i es fa esmena també en el Codi Deontològic Mèdic.

Per la gestió de la història clínica, cal un equilibri entre el seu ús, el dret a la intimitat del pacient i la propietat intel·lectual del professional.

Sens dubte el tema de d’informació en oncologia és una qüestió delicada, només s’ha de donar al pacient i a les persones autoritzades específicament per ell. Cal un ambient tranquil, confidencial i sense preses. Les explicacions han de ser clares, senzilles i mesurades- ajustades a les condicions socioculturals del pacient, a més el metge ha d’oferir una informació adaptada a les necessitats del malalt. És important què sigui bidireccional- que permeti al malalt preguntar sempre que ho desitgi.

S’excepciona el deure d’informar en situació d’urgència vital, pronòstic letal, informació perjudicial per a la salut del pacient i renúncia d’aquest a ser informat, però informant als familiars en tota la seva extensió.

Aurora

Trobareu més informacio a :

http://193.145.164.73/val/ciud/ley14.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_deontol%C3%B2gic

diumenge, 16 de novembre del 2008

PROJECTE PERSONAL

POSAR ALES A LA VIDA

El càncer és una malaltia , un problema personal, familiar i social. Altera la nostre vida, la nostre família i engega a noris tots els nostres projectes professionals.

Ens espanta la “quimio” i l’acceptem perquè ens diuen que és això el què necessitem per curar-nos.

Davant la possibilitat de recaure aflora la por, la ràbia i els dubtes.
Entre el pànic, la ràbia i els dubtes, apareix l’acceptació i comença la reflexió: Si els metges fan el que poden a nosaltres ens toca fer la resta. Que no és poc!

Aquí és on comença el nostre engrescador objectiu : posar ales a les ganes de viure i fer de la curació el nostre prioritari projecte personal

Un petò de Aurora

diumenge, 2 de novembre del 2008

RECORDAR SI , DESESPERAR NO

NO MÉS LLÀGRIMES...

El dia de Tots Sants les famílies van al cementiri perquè toca recordar als difunts i portar-los flors.
Bé doncs, qui vulgui rememorar la mort dels seus finats any rere any què ho faci.

Però jo penso què si bé d'una banda, la mort d’un esser estimat és una pèrdua extremadament dolorosa, per la qual ens cal un període de dol per tal de superar-la, d'altre banda crec què hem de deixar anar als que han marxat i no evocar-los tant reiteradament amb llàgrimes i tristor .

Deixeu-me que us expliqui un conte que il·lustra el que us vull dir:

Títol: Tus lágrimas

Cuentan que había una vez un señor que perdió a su hijo menor. Desde la muerte de su pequeño y durante años no pudo dormir. Lloraba desconsolado hasta que amanecía.
Un día, cuenta el cuento, tuvo un sueño en el que le aparecía un ángel.
Este le dice: - Basta ya de lágrimas!

- Es que no puedo soportar la idea de no ver a mi hijo nunca más.
El ángel le dice:
- ¿Lo quieres ver?
Entonces, el ángel le ofreció su mano y volaron y hasta el cielo.
- Ahora lo veras, quédate aquí.

Por la acera de enfrente vieron avanzar un grupo de chicos- vestidos como angelitos con alas blancas y velas encendidas entre las manos- como uno se imagina el cielo y los angelitos-.

El hombre pregunta:
- ¿Quiénes son?
Y el ángel responde:
- Éstos son los chicos que han muerto en estos años y todos los días salen alegres a dar un paseo…
- ¿Mi hijo está entre ellos?
- Sí, ahora lo veras.
Pasan cientos y cientos de niños.
- Ahí viene- avisa el ángel.
Y el hombre lo ve. Radiante, como lo recordaba!

Pero hay algo que lo conmueve: entre todos, su hijo, es el único chico que tiene la vela apagada, y ello le sorprende tristemente.

En ese momento el chico lo ve, se acerca corriendo y abraza al padre.
Él lo abraza tambien con fuerza y le dice:

- Hijo, ¿por qué tu vela no tiene luz? ¿No encienden tu vela como a los demás?
- Sí, claro papá, cada mañana encienden mi vela igual que la de todos, pero... ¿sabes qué pasa?, cada noche tus lágrimas apagan la mía.

Un petò de … Aurora

dilluns, 27 d’octubre del 2008

COACHING

AVANÇAR DEL PRESENT CAP EL FUTUR


El coaching és un sistema de preguntes i respostes que es realitza des de l'acceptació, no des del judici, amb l'objectiu de descobrir què vols i ajudar-te a aconseguir-ho.

En la lluita contra el càncer, el coaching és una eina força útil perquè és un potenciador de les qualitats de cada persona. Es tracta d’un mètode que guia perquè cadascun tregui el millor de si mateix .

Amb el coaching el pacient oncològic pot decobrir – si encara no ho sap- quines son les seves habilitats - que ja son dins seu - i activar les capacitats de tal manera què projectarà amb claredat i energia l’objectiu de la seva curació.

La diferencia entre una teràpia psicològica i els coaching és què: la teràpia psicològica busca respostes en el passat- va del present al passat-. En canvi el coaching ajuda a avançar del present cap el futur, cap allà on vols anar. És un procés de reflexió i entrenament individualitzat i flexible què produeix un canvi en la forma de veure el medi i les seves circumstàncies.

Aurora
Trobareu més informació a :
http://www.metges.net/psicoexpress/articles/ca/artic_coaching.php

http://wellnescoaching.wordpress.com/

divendres, 24 d’octubre del 2008

L'ESPLENDOR ÉS DINS NOSTRE

EL PRIVILEGI DE LA VIDA

Al meu entendre, la valoració de viure no és posar en una bàscula els plaers i els dolors què ens han succeït, per arribar a la conclusió de si som feliços o desgraciats segons la seva oscil·lació.

Viure constitueix una oportunitat irrepetible per aprofitar el moment en la seva ondulació.

L’esplendor de la vida és dins nostre, ens acompanya - hem de aprendre estratègies per descobrir-lo, reflectir-lo i compartir-lo.

Aurora

dijous, 23 d’octubre del 2008

EL NOSTRE COS

EL NOSTRE MILLOR ALIAT

Quan ens diagnosticant un càncer no cal “ enfadar-se amb l’univers”.
No és legítim estar enfadats ni amb l’univers, ni amb ningú i molt menys amb el nostre cos.

El nostre organisme, per mantenir-nos amb vida, fa un gran esforç!

En repòs, el cor batega, aproximadament, cent vuitanta mil vegades, i mou vuit mil sis-cents litres de sang al dia ( quinze tones). Paral·lelament els nostres pulmons bufen dotze mil litres d’aire; les nostres parpelles es mouen onze mil cinc-centes vegades al dia, etc...

Davant la malaltia el nostre organisme lluita i activa tots els recursos- el sistema inmunitari és un d'ells-. S'esforça per tal de recuperar la salut, sempre!
De vegades aconsegueix la curació, d'altres un any més de vida; sis mesos o un mes... sigui com sigui
tenim prou motius per estar orgullosos del nostre cos. És el millor aliat que tenin per fer front contra un enemic tant potent com és el càncer.
Aurora

Trobareu més informació a:
http://es.geocities.com/cnaturals2003/sistemainm.htm
http://www.ctv.es/USERS/fpardo/vihsi.htm

diumenge, 19 d’octubre del 2008

PSICOONCOLÒGIA


MON EMOCIONAL I CÀNCER

La primera demanda del pacient oncològic és “salvar la vida”: això ho entenem únicament com a recuperar la salut del cos?

Segons els experts, son diversos els factors de risc que porten al càncer, un d’aquests factor és el del shock o desequilibri emocional.
Hi ha un vuit d’informació sobre com afecta el món psíquic i el món emocional i la seva influència sobre la nostra salut.

Eva Juan- psicooncologa- afirma que l’actitud del pacient és decisiva en l’evolució del càncer tant pel seu debut com per la seva recuperació.

D’altra banda, quan acaben les teràpies i tornem a la vida normal em de ser prou intel·ligents com per aprofitar el què em aprés.

Aurora

Font d’informacio EL PERIODICO:

L'ENTREVISTA AMB EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA. Eva Juan: 'El càncer és el símptoma d'un conflicte íntim'

“(--Si avui li diagnostiquessin un càncer, ¿com creu que reaccionaria?
--Aniria a buscar el conflicte mental que me l'ha provocat. Investigaria quina situació emocional ha causat una sacsejada tan greu en la meva salut física. Faria neteja.

--¿I quin efecte tindria aquesta actitud?
--Espero que aconseguís la curació. És clar que en un càncer hi influeixen molts factors i potser es tractaria d'una cosa irresoluble, però, d'entrada, intentaria desfer la madeixa causant, desbloquejar el punt que m'ha portat a aquesta enorme desharmonització del cos físic.../...”

http://www.parctauli.cat/tauli/Cat/Professionals/ServeisNoAssistencials/CCC/Gabinet_Premsa/Recull/noticia.asp?IdNoticies=42211

dissabte, 11 d’octubre del 2008

LA LLIBERTAT DEL FUMADOR I LA DEL NO FUMADOR...

EL RACÒ DE LA PLOMA

La prohibició de fumar no és una limitació arbitraria de la llibertat del fumador, ni una imposició governamental. És reconèixer la llibertat dels no fumadors per gaudir dels espais públics; i això és un argument incontestable.

Hi ha un criteri absolutament vàlid per la prohibició de fumar en els espais comuns : és el deret a la salut d’aquell que no vol fumar.

Aurora

Trobareu més informació a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2006/csbas5.htm
http://revista.consumer.es/web/ca/20000201/entrevista/48384.php

dilluns, 6 d’octubre del 2008

LA POR ES VENÇ AMB LA CONFIANÇA

SUPERAR L’ADVERSITAT

.../... José Luis Guinot Rodríguez (Castelló 1959) és metge de professió. El seu primer llibre “Entre el miedo y la esperanza” (l’experiència d’afrontar un càncer) s’acaba de fer un lloc a les llibreries, en una societat on la malaltia, el sofriment i la mort no són temes habituals de conversa.../... davant de la malaltia es posa de manifest la nostra fragilitat. Ajudar a guarir, alleujar i consolar és una de les vocacions més boniques.../...

.../...A vegades no s’escull un camí sinó que t’hi trobes. El càncer és un dels reptes més grans amb que s’enfronta la medicina actual, on més progressos s’aconsegueixen, encara que amb un immens esforç.../... Hem de modificar la impressió del pacient que no accepta aquest diagnòstic oferint-li la certesa de que no és una sentència.../...

.../... No és possible oblidar aquell pacient que es troba en la seva fase final, o aquell tractament complex que has d’administrar. Tota la teva vida queda impregnada per la profunditat amb què s’assisteix en els moments més importants de la vida i de la mort. Però al pacient no el tracta una sola persona: és un equip, des de la infermera al metge de pal·liatius, de l’auxiliar al fisioterapeuta. Allà on no arriba l’un, és l’altre qui ofereix una paraula, una atenció. Així es pot desconnectar perquè saps qui s’ocupa del “teu” pacient.../... Està comprovat que aquell pacient que afronta el càncer com un repte, amb ganes de lluitar, tolera millor els tractaments i respon millor i durant més temps. L’esperança és la que omple la vida de joia per poder superar l’adversitat.../...

Aurora

Font d’informació: http://www.ciutatnova.org/content/view/75/45/

dimarts, 16 de setembre del 2008

ELS METGES REBRAN UN CURS SOBRE COM COMUNICAR MALES NOTÍCIES

UN ASPECTE FORÇA DELICAT

En la facultat de medicina s’explica, que el metge ha de fer tot el possible per mantenir viu i esperançat al pacient, és per això què els facultatius tenen dificultat per anunciar un mal pronòstic, no els han format per abordar, adequadament, l’aspecte delicat de la fatalitat.

No tenen una assignatura per aprendre a comunicar amb suavitat i eficàcia una mala noticia.

Conscients d’aquesta mancança, la Fundació Ciències de la Salut promociona un curs en el què s’impartiran classes escenificades per aprendre a anunciar un càncer , un error mèdic, una invalides...

Trobareu informació més extensa a:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543805&idseccio_PK=1021
http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080516/asturias/terapia-para-mala-noticia-20080516.html
Aurora

dissabte, 6 de setembre del 2008

LA DESINTOXICACIÓ

TANT SI ESTEM SANS COM MALALTS

En una conferència de l’Agencia Internacional per l’Investigació del Càncer, el director general de l’OMS, va concloure “ dient que els factors externs – hàbits quotidians i mediambient- tenen una influencia del 80 per 100 sobre els càncers”.

De fet , a mida que avancen les investigacions sabem més sobre com prevenir i combatre aquesta dolença; podem posar per exemple la pràctica eradicació del càncer d’estómac en els països industrialitzats en un període temps relativament curt, degut a la millora en la cadena del fred dels alimets congelats, i a la reducció de nitrats i de sal en la conservació alimentaria.

En l’àmbit de la biologia i la medicina, sabem que hi ha substàncies tòxiques, en el nostre entorn, responsables de la aparició en l'organisme de les primeres cèl·lules defectuoses i de la seva posterior transformació en tumor agressiu- aquest procés té el nom de “carcinogènesis”-.

És essencial aprendre a buscar formes de protecció contra les toxines que estimulen el creixement dels tumors , tant si estem sans com malalts.


Ja en l’antiguitat- des de Hipocrates fins a a Ayurveda- la desintoxicaciò era un concepte fonamental. Avui és absolutament necessari.

Aurora



divendres, 29 d’agost del 2008

FERIDES QUE NO ES CUREN

"EL CAVALL DE TROYA"

Tot organisme viu té la capacitat natural de reparar els seus teixits desprès d’una lesió. En els animals, i per tant també en l’home, el mecanisme bàsic de reparació és l’inflamació. Aquest procés és absolutament essencial, però si una lesió no remet en un temps prudencial alerta, ja què, podria tratar-se d'un Cavall de Troya”, i què en el seu interior tinguéssim amagat l’enemic-.


El doctor Rudolf Virchow va ser un gran metge alemany i el pare de la patologia actual -patologia és la ciència què estudia les relacions entre les malalties i els processos que afecten els teixits-.

En 1863 el doctor Rudolf va observar coincidències en un grup de pacients què havien patit de forma continuada una irritació o frec. Just allà on l'inflamació no remetia, apareixia un càncer. Per exemple: en ferides permanents produïdes per les sabates, nafres persistents per l’ús d’eines sense protecció, cremades per l’acció solar o química, etc...

Observant els tumors cancerosos al microscopi va adonar-se que al voltant de les lesions hi havia una gran quantitat de glòbuls blancs i va arribar a la convicció de què el càncer era un intent fallit de l’organisme per reparar una ferida. Ningú va prendre seriosament aquesta conclusió, fins al 1986- més de 120 anys després - en que el doctor Harold Dvrak, professor de patologia en la Facultat de Medicina de la Universitat d’Harvar va corroborar aquesta hipòtesis.

Ara sabem què, aproximadament, un càncer de cada sis està relacionat amb una inflamació crònica.

La relació entre els processos inflamatoris crònics i el càncer s’evidencia en casos com ara el càncer de coll d’úter, que es produeix a rel d’una infecció crònica pel papilomavirus. Y el mateix passa amb el càncer de còlon que es troba en persones que pateixen irritació intestinal. El càncer d’estomac es relaciona amb l’infecció produïda per la bactèria Helicobacter pylorí, la mateixa que provoca úlceres. El càncer de fetge té a veure amb l’infecció per hepatitis B o C ; el de pulmó amb l'inflamació provocada per la quantitat d’additius tòxics del fum de la cigarreta, etc...

Alerta doncs a les ferides què no es curen i les inflamacions cròniques !

Trobareu més informació a les webs següents: http://revistasdesalud.es/7555/la-extrema-peligros-de-la-inflamacion-cronica

http://www.accesomedia.com/display_release.html?id=23922

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_65426.html

Aurora

divendres, 22 d’agost del 2008

PRESENCIA DOLÇA

UN REGAL SABER QUE ELS TENIM AL COSTAT...

Una malaltia greu pot arribar a ser una travessia terriblement solitària. El pacient oncològic, amoïnat per la dolença i fatigat pel tractament, arribarà a defallir sense el suport de la família.
Descobrir la presencia dolça i constant dels qui ens estimen acosta els lligams i alleugera el patiment.

En la natura, quan, per exemple, una família de primats es troba en una situació de perill, se’ls dispara l’ansietat i un impuls instintiu els fa agrupar i s’abracen. Rés d’això no allunya el perill però si els calma la sensació d’angoixa i els fa més forts.


A Mish, una pacient recuperada de càncer de mama, li van preguntar què era el que a ella li havia ajudat més en la seva dura convalescència, i ella va contestar:.../...” Al principio de mi enfermedad mi marido me regaló una tarjeta, que yo prendí con chinchetas en el tablón de corcho de delante de mi mesa, en la oficina. La leía con asiduidad; decía:”Abre esta tarjeta y acercártela. Ahora abrázala fuerte”.

Dentro mi marido había escrito:” Lo eres todo para mí, mi alegría al despertar (!hasta los días que no hacemos el amor!) , la sexy, cálida y sonriente mujer de mis sueños, que me viene a ver a media mañana, mi invitada fantasma a la hora de comer, mi ansia creciente a media tarde, mi sosegante alegría cuando te veo al volver a casa, mi descompresor de gimnasio, mi pinche de cocina, mi compañera de juegos, mi amante , mi todo”.
La tarjeta decía a continuación:” Todo va a salir bien y yo estaré ahí, a tu lado siempre. Te quiero”.
El siempre estuvo junto a mí a lo largo de todo el proceso. Su tarjeta significo mucho para mí .../...ja que me lo preguntais...
Mish
Font: del llibre
Anti-cancer -editorial Espasa- del Dr.David Servan-Scheiber- pag.90)

És fonamental reforçar lligams entre família i pacients. Un regal, saber que els tenim al costat...

Aurora