Descobrir la presencia dolça i constant dels qui ens estimen acosta els lligams i alleugera el patiment.
En la natura, quan, per exemple, una família de primats es troba en una situació de perill, se’ls dispara l’ansietat i un impuls instintiu els fa agrupar i s’abracen. Rés d’això no allunya el perill però si els calma la sensació d’angoixa i els fa més forts.
A Mish, una pacient recuperada de càncer de mama, li van preguntar què era el que a ella li havia ajudat més en la seva dura convalescència, i ella va contestar:.../...” Al principio de mi enfermedad mi marido me regaló una tarjeta, que yo prendí con chinchetas en el tablón de corcho de delante de mi mesa, en la oficina. La leía con asiduidad; decía:”Abre esta tarjeta y acercártela. Ahora abrázala fuerte”.
Dentro mi marido había escrito:” Lo eres todo para mí, mi alegría al despertar (!hasta los días que no hacemos el amor!) , la sexy, cálida y sonriente mujer de mis sueños, que me viene a ver a media mañana, mi invitada fantasma a la hora de comer, mi ansia creciente a media tarde, mi sosegante alegría cuando te veo al volver a casa, mi descompresor de gimnasio, mi pinche de cocina, mi compañera de juegos, mi amante , mi todo”.
La tarjeta decía a continuación:” Todo va a salir bien y yo estaré ahí, a tu lado siempre. Te quiero”.
El siempre estuvo junto a mí a lo largo de todo el proceso. Su tarjeta significo mucho para mí .../...ja que me lo preguntais...Mish
Font: del llibre Anti-cancer -editorial Espasa- del Dr.David Servan-Scheiber- pag.90)
És fonamental reforçar lligams entre família i pacients.
Aurora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada