RESILIÈNCIA

PERLES DAVANT L’ADVERSITAT

Us proposo la lectura de l’article què el periodista Gaspar Hernàndez ha fet a Anna Forés. En aquesta conversa, Anna afirma que: “ Podem sortir enfortits d'un cop dur i que som nosaltres els qui determinem què volem fer amb la nostra vida.

L’article surt publicat a “El periodico” en data 10/12/2008

ENTREVISTA amb Anna Forés -Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i especialista en “resiliència”.

“(...)--¿Com dibuixaria la resiliència?

--Es podria dibuixar com un arbre que surt enfortit del temporal.

--Hi ha arbres que ja estan torçats abans del vendaval.

--I donen grans fruits, com el raïm.

--¿Què vol dir?

--Que, malgrat que et puguis creure torçat, el fruit que donaràs no té per què ser torçat. És el gran missatge de la resiliència: que no estem determinats. La resiliència és un cant a l'esperança.

--¿En quin sentit?

--Puc tenir un accident o em poden violar, però jo determino i decideixo què vull fer amb la meva vida. Aquest accident o aquesta violació no tenen per què determinar la meva vida.

--¿I com es fa?

--En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front.(...) A partir d'aquí, el pas és el de projecció: ja em puc transformar.

--¿En què?--En una perla dins d'una ostra (...) El procés resilient és semblant a la creació d'una perla dins d'una ostra. Quan un granet de sorra entra al seu interior i l'agredeix, l'ostra segrega nacre per defensar-se i, com a resultat, crea una joia brillant i preciosa.

--¿Algun altre consell per sortir d'una situació molt adversa?

--Trobar-hi un sentit. (...) Podem suportar qualsevol adversitat si tenim un perquè.

--Ho deia Víctor Frankl.

--Exacte. La resiliència es va començar a estudiar després de la segona guerra mundial, prenent els camps d'extermini com la màxima adversitat que pot patir una persona. Quan Víctor Frankl, molt malalt, va veure que anaven a matar-lo i estava a punt de deixar-se anar, va tenir un flaix i es va dir: "Jo he de sortir d'aquí per explicar el que he viscut i perquè això no es torni a repetir mai més". I aquest perquè li va donar forces per aixecar-se.(...)

--¿Què li diria a un lector que avui s'ho estigui passant molt malament?

--Que recordi l'exemple de la perla. Les ostres creen perles gràcies a l'adversitat. La resiliència és un procés, una capacitat.

--¿Serveix d'alguna cosa preguntar-se per què m'ha passat a mi?

--Els savis orientals ho tenen molt clar i no s'ho pregunten mai. En canvi es pregunten això: ¿Per a què m'ha de servir? ¿Què em portarà?

(...) --¿I si estem enfonsats?--Primer s'ha de tocar fons per començar a pujar. És llei de vida transitar primer el dolor; després, ja pujaràs.

--¿La resiliència és per sempre?

--No. El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre. Tots tenim la capacitat de saber nedar, però hi ha gent que encara no l'ha posat en pràctica i no neda. Es tracta de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.

--¿Com la podem anar treballant?

--Doncs desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius; admirant les diverses potencialitats de les persones que ens envolten i veient la seva bellesa interior, i també practicant el sentit de l'humor. Cada dia és preciós i cada pas que fem és important. Si tu somrius a la vida, la vida et somriu a tu.


Trobareu l’entrevista sencera clikant en : http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=569505&idseccio_PK=1006&h=

Més informacio a : http://www.elpsicoanalisis.org.ar/numero1/resiliencia1.htm

Aurora