Afortunadament queda enrere el model “paternalista”- en què el metge no informava al ”pobre malat sobre la seva situació clínica perquè li feia llàstima – Actualment, es té en consideració al pacient en tot allò que té a veure amb la seva salut.Aquest dret es recull en l’article 10 de la Llei General de sanitat, i es fa esmena també en el Codi Deontològic Mèdic.
Per la gestió de la història clínica, cal un equilibri entre el seu ús, el dret a la intimitat del pacient i la propietat intel·lectual del professional.
Sens dubte el tema de d’informació en oncologia és una qüestió delicada, només s’ha de donar al pacient i a les persones autoritzades específicament per ell. Cal un ambient tranquil, confidencial i sense preses. Les explicacions han de ser clares, senzilles i mesurades- ajustades a les condicions socioculturals del pacient, a més el metge ha d’oferir una informació adaptada a les necessitats del malalt. És important què sigui bidireccional- que permeti al malalt preguntar sempre que ho desitgi.
S’excepciona el deure d’informar en situació d’urgència vital, pronòstic letal, informació perjudicial per a la salut del pacient i renúncia d’aquest a ser informat, però informant als familiars en tota la seva extensió.
Aurora
Trobareu més informacio a :
http://193.145.164.73/val/ciud/ley14.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Codi_deontol%C3%B2gic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada