dijous, 23 d’octubre del 2008

EL NOSTRE COS

EL NOSTRE MILLOR ALIAT

Quan ens diagnosticant un càncer no cal “ enfadar-se amb l’univers”.
No és legítim estar enfadats ni amb l’univers, ni amb ningú i molt menys amb el nostre cos.

El nostre organisme, per mantenir-nos amb vida, fa un gran esforç!

En repòs, el cor batega, aproximadament, cent vuitanta mil vegades, i mou vuit mil sis-cents litres de sang al dia ( quinze tones). Paral·lelament els nostres pulmons bufen dotze mil litres d’aire; les nostres parpelles es mouen onze mil cinc-centes vegades al dia, etc...

Davant la malaltia el nostre organisme lluita i activa tots els recursos- el sistema inmunitari és un d'ells-. S'esforça per tal de recuperar la salut, sempre!
De vegades aconsegueix la curació, d'altres un any més de vida; sis mesos o un mes... sigui com sigui
tenim prou motius per estar orgullosos del nostre cos. És el millor aliat que tenin per fer front contra un enemic tant potent com és el càncer.
Aurora

Trobareu més informació a:
http://es.geocities.com/cnaturals2003/sistemainm.htm
http://www.ctv.es/USERS/fpardo/vihsi.htm

diumenge, 19 d’octubre del 2008

PSICOONCOLÒGIA


MON EMOCIONAL I CÀNCER

La primera demanda del pacient oncològic és “salvar la vida”: això ho entenem únicament com a recuperar la salut del cos?

Segons els experts, son diversos els factors de risc que porten al càncer, un d’aquests factor és el del shock o desequilibri emocional.
Hi ha un vuit d’informació sobre com afecta el món psíquic i el món emocional i la seva influència sobre la nostra salut.

Eva Juan- psicooncologa- afirma que l’actitud del pacient és decisiva en l’evolució del càncer tant pel seu debut com per la seva recuperació.

D’altra banda, quan acaben les teràpies i tornem a la vida normal em de ser prou intel·ligents com per aprofitar el què em aprés.

Aurora

Font d’informacio EL PERIODICO:

L'ENTREVISTA AMB EVA JUAN, PSICOONCÒLOGA. Eva Juan: 'El càncer és el símptoma d'un conflicte íntim'

“(--Si avui li diagnostiquessin un càncer, ¿com creu que reaccionaria?
--Aniria a buscar el conflicte mental que me l'ha provocat. Investigaria quina situació emocional ha causat una sacsejada tan greu en la meva salut física. Faria neteja.

--¿I quin efecte tindria aquesta actitud?
--Espero que aconseguís la curació. És clar que en un càncer hi influeixen molts factors i potser es tractaria d'una cosa irresoluble, però, d'entrada, intentaria desfer la madeixa causant, desbloquejar el punt que m'ha portat a aquesta enorme desharmonització del cos físic.../...”

http://www.parctauli.cat/tauli/Cat/Professionals/ServeisNoAssistencials/CCC/Gabinet_Premsa/Recull/noticia.asp?IdNoticies=42211

dissabte, 11 d’octubre del 2008

LA LLIBERTAT DEL FUMADOR I LA DEL NO FUMADOR...

EL RACÒ DE LA PLOMA

La prohibició de fumar no és una limitació arbitraria de la llibertat del fumador, ni una imposició governamental. És reconèixer la llibertat dels no fumadors per gaudir dels espais públics; i això és un argument incontestable.

Hi ha un criteri absolutament vàlid per la prohibició de fumar en els espais comuns : és el deret a la salut d’aquell que no vol fumar.

Aurora

Trobareu més informació a:
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2006/csbas5.htm
http://revista.consumer.es/web/ca/20000201/entrevista/48384.php

dilluns, 6 d’octubre del 2008

LA POR ES VENÇ AMB LA CONFIANÇA

SUPERAR L’ADVERSITAT

.../... José Luis Guinot Rodríguez (Castelló 1959) és metge de professió. El seu primer llibre “Entre el miedo y la esperanza” (l’experiència d’afrontar un càncer) s’acaba de fer un lloc a les llibreries, en una societat on la malaltia, el sofriment i la mort no són temes habituals de conversa.../... davant de la malaltia es posa de manifest la nostra fragilitat. Ajudar a guarir, alleujar i consolar és una de les vocacions més boniques.../...

.../...A vegades no s’escull un camí sinó que t’hi trobes. El càncer és un dels reptes més grans amb que s’enfronta la medicina actual, on més progressos s’aconsegueixen, encara que amb un immens esforç.../... Hem de modificar la impressió del pacient que no accepta aquest diagnòstic oferint-li la certesa de que no és una sentència.../...

.../... No és possible oblidar aquell pacient que es troba en la seva fase final, o aquell tractament complex que has d’administrar. Tota la teva vida queda impregnada per la profunditat amb què s’assisteix en els moments més importants de la vida i de la mort. Però al pacient no el tracta una sola persona: és un equip, des de la infermera al metge de pal·liatius, de l’auxiliar al fisioterapeuta. Allà on no arriba l’un, és l’altre qui ofereix una paraula, una atenció. Així es pot desconnectar perquè saps qui s’ocupa del “teu” pacient.../... Està comprovat que aquell pacient que afronta el càncer com un repte, amb ganes de lluitar, tolera millor els tractaments i respon millor i durant més temps. L’esperança és la que omple la vida de joia per poder superar l’adversitat.../...

Aurora

Font d’informació: http://www.ciutatnova.org/content/view/75/45/

dimarts, 16 de setembre del 2008

ELS METGES REBRAN UN CURS SOBRE COM COMUNICAR MALES NOTÍCIES

UN ASPECTE FORÇA DELICAT

En la facultat de medicina s’explica, que el metge ha de fer tot el possible per mantenir viu i esperançat al pacient, és per això què els facultatius tenen dificultat per anunciar un mal pronòstic, no els han format per abordar, adequadament, l’aspecte delicat de la fatalitat.

No tenen una assignatura per aprendre a comunicar amb suavitat i eficàcia una mala noticia.

Conscients d’aquesta mancança, la Fundació Ciències de la Salut promociona un curs en el què s’impartiran classes escenificades per aprendre a anunciar un càncer , un error mèdic, una invalides...

Trobareu informació més extensa a:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543805&idseccio_PK=1021
http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080516/asturias/terapia-para-mala-noticia-20080516.html
Aurora

dissabte, 6 de setembre del 2008

LA DESINTOXICACIÓ

TANT SI ESTEM SANS COM MALALTS

En una conferència de l’Agencia Internacional per l’Investigació del Càncer, el director general de l’OMS, va concloure “ dient que els factors externs – hàbits quotidians i mediambient- tenen una influencia del 80 per 100 sobre els càncers”.

De fet , a mida que avancen les investigacions sabem més sobre com prevenir i combatre aquesta dolença; podem posar per exemple la pràctica eradicació del càncer d’estómac en els països industrialitzats en un període temps relativament curt, degut a la millora en la cadena del fred dels alimets congelats, i a la reducció de nitrats i de sal en la conservació alimentaria.

En l’àmbit de la biologia i la medicina, sabem que hi ha substàncies tòxiques, en el nostre entorn, responsables de la aparició en l'organisme de les primeres cèl·lules defectuoses i de la seva posterior transformació en tumor agressiu- aquest procés té el nom de “carcinogènesis”-.

És essencial aprendre a buscar formes de protecció contra les toxines que estimulen el creixement dels tumors , tant si estem sans com malalts.


Ja en l’antiguitat- des de Hipocrates fins a a Ayurveda- la desintoxicaciò era un concepte fonamental. Avui és absolutament necessari.

Aurora