Els tractaments ens destaroten l’organisme, les emocions i els sentiments.
El càncer és una malaltia , un problema personal, familiar i social. Altera la nostre vida, la nostre família i engega a noris tots els nostres projectes professionals.
Ens espanta la “quimio” i l’acceptem perquè ens diuen que és això el què necessitem per curar-nos.
Davant la possibilitat de recaure aflora la por, la ràbia i els dubtes
Entre el pànic, ràbia i els dubtes apareix l’acceptació i comença la reflexió: Si els metges fan el que poden a mi em toca fer la resta. Que no és poc.
Aquí és on comença el nostre engrescador objectiu : posar ales a les ganes de viure i fer de la curació el nostre prioritari projecte personal
Aurora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada