dimarts, 16 de setembre del 2008

ELS METGES REBRAN UN CURS SOBRE COM COMUNICAR MALES NOTÍCIES

UN ASPECTE FORÇA DELICAT

En la facultat de medicina s’explica, que el metge ha de fer tot el possible per mantenir viu i esperançat al pacient, és per això què els facultatius tenen dificultat per anunciar un mal pronòstic, no els han format per abordar, adequadament, l’aspecte delicat de la fatalitat.

No tenen una assignatura per aprendre a comunicar amb suavitat i eficàcia una mala noticia.

Conscients d’aquesta mancança, la Fundació Ciències de la Salut promociona un curs en el què s’impartiran classes escenificades per aprendre a anunciar un càncer , un error mèdic, una invalides...

Trobareu informació més extensa a:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=543805&idseccio_PK=1021
http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080516/asturias/terapia-para-mala-noticia-20080516.html
Aurora

dissabte, 6 de setembre del 2008

LA DESINTOXICACIÓ

TANT SI ESTEM SANS COM MALALTS

En una conferència de l’Agencia Internacional per l’Investigació del Càncer, el director general de l’OMS, va concloure “ dient que els factors externs – hàbits quotidians i mediambient- tenen una influencia del 80 per 100 sobre els càncers”.

De fet , a mida que avancen les investigacions sabem més sobre com prevenir i combatre aquesta dolença; podem posar per exemple la pràctica eradicació del càncer d’estómac en els països industrialitzats en un període temps relativament curt, degut a la millora en la cadena del fred dels alimets congelats, i a la reducció de nitrats i de sal en la conservació alimentaria.

En l’àmbit de la biologia i la medicina, sabem que hi ha substàncies tòxiques, en el nostre entorn, responsables de la aparició en l'organisme de les primeres cèl·lules defectuoses i de la seva posterior transformació en tumor agressiu- aquest procés té el nom de “carcinogènesis”-.

És essencial aprendre a buscar formes de protecció contra les toxines que estimulen el creixement dels tumors , tant si estem sans com malalts.


Ja en l’antiguitat- des de Hipocrates fins a a Ayurveda- la desintoxicaciò era un concepte fonamental. Avui és absolutament necessari.

Aurora



divendres, 29 d’agost del 2008

FERIDES QUE NO ES CUREN

"EL CAVALL DE TROYA"

Tot organisme viu té la capacitat natural de reparar els seus teixits desprès d’una lesió. En els animals, i per tant també en l’home, el mecanisme bàsic de reparació és l’inflamació. Aquest procés és absolutament essencial, però si una lesió no remet en un temps prudencial alerta, ja què, podria tratar-se d'un “Cavall de Troya”, i què en el seu interior tinguéssim amagat l’enemic-.


El doctor Rudolf Virchow va ser un gran metge alemany i el pare de la patologia actual -patologia és la ciència què estudia les relacions entre les malalties i els processos que afecten els teixits-.

En 1863 el doctor Rudolf va observar coincidències en un grup de pacients què havien patit de forma continuada una irritació o frec. Just allà on l'inflamació no remetia, apareixia un càncer. Per exemple: en ferides permanents produïdes per les sabates, nafres persistents per l’ús d’eines sense protecció, cremades per l’acció solar o química, etc...

Observant els tumors cancerosos al microscopi va adonar-se que al voltant de les lesions hi havia una gran quantitat de glòbuls blancs i va arribar a la convicció de què el càncer era un intent fallit de l’organisme per reparar una ferida. Ningú va prendre seriosament aquesta conclusió, fins al 1986- més de 120 anys després - en que el doctor Harold Dvrak, professor de patologia en la Facultat de Medicina de la Universitat d’Harvar va corroborar aquesta hipòtesis.

Ara sabem què, aproximadament, un càncer de cada sis està relacionat amb una inflamació crònica.

La relació entre els processos inflamatoris crònics i el càncer s’evidencia en casos com ara el càncer de coll d’úter, que es produeix a rel d’una infecció crònica pel papilomavirus. Y el mateix passa amb el càncer de còlon que es troba en persones que pateixen irritació intestinal. El càncer d’estomac es relaciona amb l’infecció produïda per la bactèria Helicobacter pylorí, la mateixa que provoca úlceres. El càncer de fetge té a veure amb l’infecció per hepatitis B o C ; el de pulmó amb l'inflamació provocada per la quantitat d’additius tòxics del fum de la cigarreta, etc...

Alerta doncs a les ferides què no es curen i les inflamacions cròniques !

Trobareu més informació a les webs següents: http://revistasdesalud.es/7555/la-extrema-peligros-de-la-inflamacion-cronica

http://www.accesomedia.com/display_release.html?id=23922

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_65426.html

Aurora

divendres, 22 d’agost del 2008

PRESENCIA DOLÇA

UN REGAL SABER QUE ELS TENIM AL COSTAT...

Una malaltia greu pot arribar a ser una travessia terriblement solitària. El pacient oncològic, amoïnat per la dolença i fatigat pel tractament, arribarà a defallir sense el suport de la família.
Descobrir la presencia dolça i constant dels qui ens estimen acosta els lligams i alleugera el patiment.

En la natura, quan, per exemple, una família de primats es troba en una situació de perill, se’ls dispara l’ansietat i un impuls instintiu els fa agrupar i s’abracen. Rés d’això no allunya el perill però si els calma la sensació d’angoixa i els fa més forts.


A Mish, una pacient recuperada de càncer de mama, li van preguntar què era el que a ella li havia ajudat més en la seva dura convalescència, i ella va contestar:.../...” Al principio de mi enfermedad mi marido me regaló una tarjeta, que yo prendí con chinchetas en el tablón de corcho de delante de mi mesa, en la oficina. La leía con asiduidad; decía:”Abre esta tarjeta y acercártela. Ahora abrázala fuerte”.

Dentro mi marido había escrito:” Lo eres todo para mí, mi alegría al despertar (!hasta los días que no hacemos el amor!) , la sexy, cálida y sonriente mujer de mis sueños, que me viene a ver a media mañana, mi invitada fantasma a la hora de comer, mi ansia creciente a media tarde, mi sosegante alegría cuando te veo al volver a casa, mi descompresor de gimnasio, mi pinche de cocina, mi compañera de juegos, mi amante , mi todo”.
La tarjeta decía a continuación:” Todo va a salir bien y yo estaré ahí, a tu lado siempre. Te quiero”.
El siempre estuvo junto a mí a lo largo de todo el proceso. Su tarjeta significo mucho para mí .../...ja que me lo preguntais...
Mish
Font: del llibre
Anti-cancer -editorial Espasa- del Dr.David Servan-Scheiber- pag.90)

És fonamental reforçar lligams entre família i pacients. Un regal, saber que els tenim al costat...

Aurora

diumenge, 17 d’agost del 2008

OMEGA-3

UN ARMA CONTRA EL CÀNCER?

Nombrosos estudis demostren evidències sobre la relació entre la dieta i el càncer.
En general tenim tendència a menjar massa i amb hàbits erronis. En aquest sentit, no és possible preveure un c
anvi radical, però el que si podem fer és intentar introduir els bons hàbits des de la infància. S’ha suggerit que la educació alimentaria s’ha d’iniciar a partir de les edats més joves.

…/… Malgrat que des de sempre l'home ha estat conscient de que la alimentació és vital per a mantenir la salut, és ara quan les relacions conegudes entre alimentació i salut, en positiu i en negatiu, tenen la màxima rellevància a l'hora d'escollir un aliment. És per això que s'entén que l'atribució a determinats aliments (correcta o equivocada) de certes propietats preventives o fins i tot curatives enfront de certes malalties té un impacte molt positiu en la seva valoració.../...

…/…Un aliment és una barreja complexa de substàncies, la majoria de les quals tenen valor nutritiu i realitzen unes funciones especifiques en l'organisme humà. Es tracta de definir quins son els components dels aliments que tenen valor nutritiu, com es classifiquen els aliments en funció de les seves propietats nutricionals i quin paper tenen en l'organisme els diferents nutrients. L'interès d'alguns components dels aliments supera actualment l’estrictament nutricional per a perseguir efectes preventius i fins i tot curatius de certes malalties: són els anomenats aliments funcionals…/…
Font:
http://www.cus-usuaris.org/ais/foradubtes/foradubtes03.html

Els investigadors treballen sobre l'omega-3 i algunes formes de càncer. L'objectiu és confirmar l'existència d'un lligam entre alimentació i càncer.
Se sap que aquests greixos concentrats al cervell són indispensables per al seu desenvolupament. D'altre banda, hi ha estudis que indican que l'omega-3 és un poderós preventiu del càncer perquè conté una gran quantitat d’antioxidants -és millor que qualsevol medicament.


.../..Nombrosos estudis evidencien la relació que hi ha entre l’aparició de càncer i determinats hàbits alimentaris. S’estima que fins al 35% dels casos de càncer estan vinculats amb una mala alimentació. En canvi, portar una dieta sana i equilibrada, basada en la dieta mediterrània, combinada amb uns hàbits saludables contribueix a reduir entre un 60% i un 70% el risc de patir la tan temuda malaltia..../... Font:http://www.repsol.com/es_ca/casa_y_hogar/cocina/reportajes/de_dieta/alimentos_protegen_cancer.aspx

La nutrició està relacionada amb el càncer a quatre nivells: prevenció, inducció, millora i tractament oncològic. En l’àmbit del tractament, els experts ens diuen què: .../... Estudios presentados en Barcelona avalan la necesidad de suplementar las dietas del paciente con cáncer y de adecuar sus nutrientes con antioxidantes y omega3.

.../...El paciente oncológico será tributario de una nutrición individualizada e incluso establecida en función del tipo de tumor. Una dieta convencional no alcanza los mismos efectos que una alimentación especialmente rica en antioxidantes y ácidos grasos poliinsaturados omega-3. De ahí que se tienda a establecer un menú para el enfermo oncológico..../...
Font:
http://www.seme.org/area_seme/actualidad_articulo.php?id=268

Si voleu saber més adreceu-vos a:
http://www.botanical-online.com/medicinalesomega3.htm
http://www.recetasenlacocina.com/tag/Salud/

Aurora

dimarts, 12 d’agost del 2008

ONCOLOGIA MEDIAMBIENTAL

QÜESTIÓ DELICADA I COMPLEXA

L’agència Internacional per l’investigació sobre el càncer de l’OMS ha analitzat, en el transcurs dels últims anys, més de nou-centes substancies sospitoses de perjudicar la salut - una quantitat ínfima si analitzem que des de l’any 1940 l’industria emet de forma continuada més de 100.000 molècules diferents a un ritme de milions de tones anuals-.

De les més de nou-centes substancies recollides, una ha estat reconeguda com a “no cancerígena”. Noranta-cinc com “cancerígena coneguda. Tres-centes són considerades “probablement cancerígenes”. La resta estan sense estudiar per falta de medis.


Qui controla l’emissió d’aquestes substàncies?
Ho haig de dir: és inadmissible què les industries continuïn contaminant impunement l’aire que respirem i l’aigua que bevem!

Que fan els governs? I nosaltres què fem?

Qui més qui menys fa us de cotxe, de mòbil, , d’aparells d’aire condicionat, d’electrodomèstics diversos, bosses de plàstic, begudes en llauna, etc... El ciutadà també contamina!
Ens falta informació sobre els factors de risc mediambientals cancerígens? Ho ens resulta més còmode no estar informats?

El càncer és, actualment, la segona causa de mort en els països desenvolupats; a Espanya, la primera. Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any moren 7,6 milions de persones (97.000 a Espanya) com a conseqüència de les malalties oncològiques.

La qüestió és delicada i complexa. Les autoritats mostren preocupació per augment de la població oncològica, però d’altre banda, sabem la sucosa inversió econòmica que hi ha al darrera de l’investigació, la producció i l’aplicació dels tractaments.

És evident que la cura del pacient amb càncer és rendible. Un negoci. Hi ha massa interessos econòmics al voltant de la salut del ciutadà.

És complicat

Aurora