Davant un cas clínic, l’oncòleg enseguida inicia el protocol d’actuació, - proves, exploracions, tractaments etc.Desprès d’arribar al diagnòstic , el metge determina quina mena de càncer és i li posa nom i això es magnífic, ara bé, el doctor no sempre recorda el nom ni la cara del pacient que el pateix.
Massa vegades, els metges, enfilats al pedestal del seu doctorat persegueixen l’objectiu prioritari de curar un càncer sense parar gaire atenció sobre la figura del pacient.
Els nostres eminents oncòlegs, per eficients que siguin, difícilment podrien dur a terme la seva inestimable labor sense el suport del cos d’infermeria
Els malats no sempre som persones agradables, de vegades ens mostrem esquerps com a conseqüència del patiment de la dolença o la duresa dels tractaments – i considerem lícit esbravar el nostre mal humor amb les infermeres-, ara bé, en quan arriba el doctor deixem de rondinar.
En aquest delicat escenari es posa aprova la figura de l’infermera que d’una banda, topa amb els aires acadèmics de determinats doctors i d’altre, amb l’actitud irritable d’alguns pacients i els seus familiars
La qualitat del pacient oncològic requereix la participació dels diferents nivells assistencials i dels diferents professionals sanitaris que han d’actuar coordinadament garantint una atenció assistencial – física i psicològica- al llarg de tota la malaltia.
Trobareu més informació a: http://grups.blanquerna.url.edu/inffis/CienciesSalut/Infermeria/CompetenciesInfermeria.htm
Aurora
1 comentari:
Benvolguda Aurora
Fa unes poques hores que he arribat de l'Hospital on m'han fet la primera sessió de quimioteràpia, he estat cinc hores lligant i intimant amb aquesta dura i a la vegada vital amant, per a que jo continue sent el mateix ens biològic i que el meu somriure no desapareixi i, per tant, la tinc que estima molt jo a aquesta amant i gran Dama de nom Senyoreta Quimio.
Un cop acabat per avui el tractament hospitalari de la quimio, m'han instal·lat una bombeta amb una ampolla per a infusió directa continua portàtil, per la qual manera continuaré reben quimio a cada minut, hora, dia... sempre a casa i així fins el dimarts 15, llavors altre cop al Hospital però nomes a fer el canvi d'ampolla i altre cop a casa durant 7 dies, fins el dia 22.
El tracte humà rebut avui al Verge de La Cinta de Tortosa ha sigut d'un nivell molt alt, m'he sentit con un Príncep d'un conte de fades.
Tenia ganes de parla, i feia riure als meus companys de l'equip "Pirats per la quimio" que compartíem sala i tractament.
També m'ha encantat molt poder parlar per telefon a una persona molt especial, l'Abdul, ja que feia dies que no parlava en ell; Abdul es un ciutadà marroquí, company de feina meu i de Eva, algun dia el tendríeu que conèixer. Us agradara
Ara en queda a esperar les enrabiades de la Senyoreta Quimio, que ja m'han dit que començaran a partir de demà.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada