El dolor oncològic no es tracta moltes vegades, perquè el malalt no l’hi explica al metge, de vegades no ho sap expressar o bé li fa por dir que pateix.
Els pacients oncològics han de superar la barrera del silenci, ells són qui millor poden ajudar al metge perquè el seu patiment es pugui controlar, i aquests han d’aguditzar la seva capacitat per a detectar el dolor no controlat i oferir confiança als malalts perquè demanin ajuda.
El tractament del dolor és un aspecte importantíssim dins del pla terapèutic del càncer,i una de les principals maneres de fer-ho és mitjançant l’ús de substàncies derivades de l’opi, que són eficaces en més la majoria del casos de dolor oncològic.
El dolor és un símptoma subjectiu, cal ensenyar a avaluar-lo i trencar amb tòpics com, la por a l’addicció, la tolerància o els efectes secundaris.
El Dr. Suresh K. Reddy, especialista en anestesiologia i tractament del dolor i director del Programa de Control de Símptomes i Cures Pal·liatives del M.D. Anderson Càncer Center de
Encara resta una espècie de tabú - tant a la professió mèdica com entre la ciutadania en general - sobre aquestes substàncies que s’identifiquen amb la mort i amb l’addicció, ja que tradicionalment s’han subministrat a malalts terminals.
No obstant, els opiacis són uns excel·lents analgèsics, raó per la qual s’apliquen en el tractament de diverses formes de dolor, no només oncològic ni terminal. Els doctors Reddy i Ripamonti reclamen, doncs, educació per eradicar l’anomenada "coprofòbia", -és a dir, el temor a la utilització d’aquests fàrmacs-, a la societat.
Aurora
Trobareu més informació a:
www.pfizer.es/salud/enfermedades/dolor_inflamacion/dolor_pacientes_cancer.html www.edupac.es
www.todocancer.com
http://www.edupac.es/d/triptico-15preguntas-edupac.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada